Fa ara setanta anys, Tintín, un personatge de ficció, naixia de la ploma i la fèrtil creativitat d'un aleshores jove dibuixant, Georges Rémi, conegut amb el pseudònim d'Hergé, pronunciació invertida de les seves inicials RG. Tintín neix, per tant, a Brussel·les i el seu progenitor li regala, ja d'entrada, un canet blanc, el Milú, que serà company inseparable d'aventures. Aquestes aventures, certament ambicioses, no seran possibles sense la intervenció dels altres personatges que formen la família de Tintín, els germans bessons Dupont i Dupont, el capità Haddock, el professor Tornassol, tots ells molt ben definits, plens de força i frescor, certament entranyables. Tintín, com tots els herois de còmic, no torna físicament vell. Apareix i torna a aparèixer, al cap dels mesos i els anys, talment com era en el començament, un al·lotet adolescent que vol esser reporter i sent la noble febre de viatjar per tot el món, als llocs més exòtics i, de vegades, més conflictius. Aquest fenomen cultural, potser un dels més populars del novè art, continua vigent en els nostres dies i ha sobreviscut al seu creador. Sembla, per altra banda, que no morirà mai i potser una garantia d'aquesta supervivència sigui la Fundació Hergé, una herència que Tintín ha d'agrair, a la volta del tercer mil·lenni, al seu progenitor. Aventures plenes de gags, ben amarades amb humor i misteri, ben documentades pel que fa a costums, tipus i ambients. Tal volta, Hergé ha estat acusat de moralista i conservador. És probable que ho fos, però hi ha en cada una de les seves aventures tota una significació altament pedagògica que converteix cada episodi en una lliçó eminentment pràctica de solidaritat, tolerància, bons sentiments, esforç i risc, que el fan útil, profitós i divertit.
No podia el cinema abandonar Tintín i, així, les seves principals aventures passaren a la pantalla dels dibuixos animats, gràcies a la coproducció franco"canadenca i el concurs del Centre Nacional de Cinematografia i Telefilm del Canadà. Són autènticament antològiques les pel·lícules que porten el mateix títol que alguns dels àlbums més significatius: Vol 714 a Sidney, L'afer Tornassol, Els cigars del faraó, Tintín al país de l'or negre, El cranc de les pinces d'or, Stock de Coc, L'illa negra, El ceptre d'Ottokar... i d'altres.
Les aventures de Tintín, traduïdes a quaranta idiomes, entre els quals, gallec, euskera, bable... a més del català i castellà, han venut al llarg de tres generacions cent vuitanta milions d'exemplars, un autèntic rècord, un fenomen que per ara no s'atura. El gran Hergé, fabulador, continua, doncs, viu.
