Neix, tal dia com avui, a Madrid, Julio Caro Baroja, membre d'una família de llibreters i impressors. Son pare, italià, Rafaele Caro Raggio, es casà amb Carmen Baroja Nessi, del País Basc, i que era germana de Pío Baroja. Així, el que serà un dels més importants antropòlegs del segle XX, és educat en un ambient de cultura literària. Realitza els estudis primaris i secundaris a l'Institut-Escola de Madrid, de 1921 a 1931. Essent escolar s'interessa per l'antropologia després d'haver llegit James Frazer. A poc a poc, més i més atret per aquesta ciència, ignorada en bona part en el seu temps, comença les investigacions. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Madrid, especialitzat en història antiga, publica Tres estudis etnogràfics relatius al País Basc, un tema al qual dedicaria després algunes de les seves obres més exigents. La Guerra Civil va interrompre aquelles activitats i al mateix temps va esser testimoni dels sofriments del poble familiar que li era tan proper. El bombardeig de Guernica, l'execució per part dels franquistes dels capellans bascos i altres episodis igualment dramàtics influïren en el seu estat d'ànim. De totes maneres, i com que era home de dretes, amb prestigi intel·lectual, el nomenaren el 1944 director del Poble Espanyol de Madrid, càrrec que cobrí onze anys. Des d'aquell moment, la seva fama va créixer com la seva producció. Viatjà als Estats Units, on amplià els seus estudis en la famosa Smithsonian Institution, i a Oxford, on pensionat pel British Council dirigí els treballs de graduats sobre història d'Espanya. També, entre 1957 i 1960, va fer classes a la Universitat de Coimbra. Fou membre de número de l'Acadèmia de la Llengua Basca i corresponent de la de Bones Lletres de Barcelona. Més títols i honors formen el seu ventall biogràfic. Parlant entorn de l'etnologia va escriure: «Mai no hi vaig pensar com en una cosa que em podia donar prestigi. Per altra banda, aleshores, molts pensaven que ocupar-se de la cultura popular era quelcom folklòric i absurd...».
De la seva obra, un llibre m'interessà especialment. És el que porta per títol Inquisició, bruixeria i criptojudaisme (1970), on un tema dolorós de la nostra història mallorquina també hi té presència. Però tornant a la seva infància, Julio fou el nebot predilecte de Pío Baroja, amb una veneració envers de la seva mare, cultíssima, i del seu oncle. La casa pairal dels Baroja a Vera de Bidasoa el marcà profundament. Dipositari de la biblioteca de Pío Baroja, mort el novel·lista, l'amplià de dotze mil volums a quaranta mil. Visqué, doncs, entre llibres, i va créixer, sempre, entre llibres. Octogenari, malalt de greu diabetis, que li produïa trastorns cerebrals, morí a les dues de la matinada del devuit d'agost de 1995.
En resum, un home honest, savi, allunyat de la corrupció, tan exemplar i modèlic com la seva obra.
