Una actriu de setze anys, Romy Schneider interpreta, per al cinema austríac, un paper històric, el de l'emperadriu d'Àustria i Hongria Isabel, l'esposa de Francesc Josep, aquella dona decebuda i viatgera que visità dues vegades l'Arxiduc, aquí, a Mallorca i a la qual Miquel dels Sants Oliver dedicà un famosos versos. La pel·lícula, que aconsegueix gran èxit a totes les sales de projecció europees, ens narra una mena de conte de fades. El jove i atractiu emperador, Francesc Josep, es vol casar i sa mare, l'arxiduquesa Sofia ja li ha triat al·lota, algú que reuneix les condicions per a complir, amb un mínim de garanties, els deures imperials. Així les coses, apareix en escena Sissí, de la qual el jove emperador queda enamorat tant pel seu caràcter com per la seva bellesa.
La que aspirava al tron, germana de Sissí, ha de desaparèixer, entre plors, i Francesc Josep haurà de lluitar contra els interessos de sa mare per tal de gaudir del veritable amor.
Històricament parlant, una gran mentida. Sissí hauria de suportar tot un seguit de banyes i potser ella mateixa en posà alguna a l'emperador, que tampoc no era cap angelet i que dugué el seu país a la Primera Guerra Mundial després d'allò de Sarajevo. Però tornem a Romy Schneider, que havent deixat el col·legi de monges angleses de Salzburg i l'acadèmia de dibuix i moda de Colònia, és convençuda per Magda Schneider, la seva mare actriu, i pel seu padastre Hans Herbert Blatzheim, de dedicar-se al cinema. La nina ho agafa com una interessant experiència i sota la direcció de Josep Von Sternberg demostra esser una gran actriu, unes qualitats que sor Theresa, una de les monges de la seva escola, ja li havia descobert. El film esdevé un mite en tot el continent i es parla de sis milions i mig d'espectadors. Amb tot aquell muntatge, Romy i Sissí semblen haver-se identificat i amb tal paper, Romy interpreta dues pel·lícules més del personatge. Però en un determinat moment se'n adona de ser presonera de la pròpia ficció i cercarà altres mercats cinematogràfics on demostrar que ella és ella i no una emperadriu dissortada i assassinada molts d'anys enrere per un anarquista. A França interpretarà algunes de les seves millors pel·lícules i els seguidors del cinema germànic la consideraran traïdora. Demostrarà però esser una gran actriu internacional. El públic, les revistes del cor, li preparen després de la serie «Sissí» un idil·li amb Karl Böhm, la seva parella en la pantalla. Però això era crear un altre mite, ja que a Karl Böhm no li agradaven gaire les dones...
