Eivissa surt al carrer per una vida digna i acabar amb la turistificació: «Nosaltres també volem viure, no sobreviure!»

Amb lemes a les pancartes com 'Tenim dret a un habitatge estable', la protesta ha començat a Eivissa al Portal de ses Taules, recordant amb això la prova «no esportiva» celebrada fa uns mesos en què «va perillar el patrimoni».

Des de la plataforma, en declaracions als mitjans, han assenyalat que cal tenir en compte l'extensió del territori pitiús a l'hora de posar límits. «El que veiem és que hi ha unes problemàtiques en relació amb l'aigua, l'habitatge, i altres coses que avui hem volgut treure a la llum, que no s'estan garantint», han explicat.

Manifest

«Avui estam aquí per denunciar, novament, com l’actual model de monocultiu turístic no ha proporcionat ni més prosperitat ni més igualtat i només serveix per fer més rics als rics i expulsar de l’illa els més pobres. L’any passat, quan les Canàries van explotar d’indignació i altres territoris amb problemàtiques similars també sortírem al carrer, es va iniciar una mobilització que ja no té marxa enrere, perquè la situació, lluny d’anar a millor, segueix empitjorant. Segueixen arribant mesures buides i propostes maquillatge, propostes que només serveixen per expulsar, un cop més a les persones treballadores, i que no van a l’arrel del problema. És necessari, idò, que ens unim per a exigir un futur que prioritzi la sostenibilitat, la justícia social i la dignitat de totes les persones treballadores que habitam aquestes illes.

DRET A L’AIGUA

Exigim una gestió sostenible dels nostres recursos, amb una administració responsable i transparent. Mentre les cases pageses no tenen com regar els seus camps i ens tallen l’aigua de les fonts públiques, hi ha qui segueix traginant camions i camions cisterna per omplir piscines enormes i regar la gespa de desenes de villes de luxe, moltes de les quals encara ni tenen llicència. Tot això mentre les administracions permeten regar jardins tropicals de cases de luxe, construir més villes amb piscina i utilitzar les reserves dels aqüífers per part de les instal·lacions turístiques.

Fins quan ho permetrem? Ens diuen que això ho arreglarem amb més dessaladores, però no ens diuen qui les pagarà, ni quanta energia consumiran, ni què faran amb la salmorra que contamina la costa i mata la posidònia. L’aigua és un dret fonamental, i més als territoris en procés de desertització com casa nostra. Si no ho aturam prompte, viurem a un món on l’aigua siga només per qui la pot pagar. I l’aigua no és un negoci, és vida, perquè sense aigua no hi ha res. Defensar l’aigua és defensar el nostre dret a existir. Aigua pes cabrits i no pes mega rics!

DRETS AL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL

Aquest estiu, afegit a les problemàtiques ja habituals de platges massificades i privatitzades, espais naturals envaïts, praderies de posidònia degradades, carreteres embussades i aigües marines contaminades, veurem com s’assecaran nombrosos pous de l’illa i la pagesia no podrà regar els seus cultius. Tornaran a arribar diversos creuers en un sol dia i les Pitiüses s’ompliran de megaiots que camparan per les nostres aigües. Afegit a això una altra dada: ja som tercers en el rànking europeu d’arribada de jets privats. Tot malgrat el nefast impacte mediambiental i social que això genera sobre el nostre petit territori, un entorn que pateix la pressió humana més alta de tot Balears i de tot l'estat espanyol. A Formentera la manca de planificació i de gestió activa en l’estima, conservació i difusió del nostre patrimoni històric i cultural, fa que els Béns d’Interès Cultural i els Béns Catalogats es vagin degenerant per la inactivitat política, pel pas del temps i per la massificació de visitants. Els visitants d’un sol dia afecten zones molt sensibles, com són Ses Salines de Formentera. Recordem que a n’aquest parc natural, restaurants i quioscos disfruten d’una amnistia d’explotació econòmica privilegiada que els permet obtenir rèdits milionaris explotant el paradís, mentre les restes de la indústria salinera continuen en l’oblit.

Un altre fenomen: a les dos Pitiüses veim una substitució constant de la nostra toponímia: ja no són ses Salines, ara és Beso Beach. Ja no és Es Caló de s’illa ara és Moon Beach I així amb tot. En definitiva, el nostre patrimoni i la vida a Eivissa i Formentera s’extingeix al mateix ritme que les sargantanes.

DRETS LABORALS

Avui també reivindicam els drets laborals dels treballadors i treballadores d’Eivissa i Formentera. Les persones treballadores som el motor fonamental de la nostra economia. Som les que duim endavant la temporada turística en condicions duríssimes: amb hores extres no pagades, contractes fraudulents, jornades maratonianes, coaccions i impossibilitat de tenir un habitatge digne on descansar els dies lliures (si és que en tenim).

Volem dir que ja n’hi ha prou d’accidents laborals i de malalties professionals en tots els sectors, però especialment en els més feminitzats, que formen part de la cara oculta del turisme: les bugaderies, les cambreres de pis i també les caixeres i reponedores de supermercats.

Avui també volem aprofitar per mostrar tota la nostra solidaritat i suport als treballadors i treballadores de l’hostaleria de les Illes Balears en la seva negociació per un conveni digne, i també amb tot el sector turístic que en temporada alta veu intensificada l’explotació laboral. Aquesta manifestació també és pels que pateixen, pels que patim vulneracions de drets laborals en silenci per por a les repressions si feim lluita sindical.

Exigim, idò, condicions laborals justes i condicions de treball que ens protegeixin i ens permetin desenvolupar el nostre projecte de vida. Exigim salaris i condicions que ens permetin mantenir un nivell de vida digne, gaudir de serveis públics de qualitat i que tots els drets laborals no només siguin respectats sinó que es vegin enfortits.

DRET AL DESCANS

Volem recordar que el turisme no és un dret, però el descans sí que ho és i així està recollit a la Declaració dels Drets Humans. Dret al descans vol dir tenir pobles i ciutats sense la pressió humana i asfixiant que patim a les Pitiüses en plena temporada. Heu provat de caminar per la Marina un dia d’aquests que desembarquen de cop milers de turistes dels creuers? Dret al descans vol dir tornar a casa de la feina i que les finestres no tremolin pels motors dels megacreuers, o no haver de tenir sa remoreta constant dels jets privats planejant damunt dels nostres caps. Dret al descans vol dir no haver d’enfrontar-se contínuament a la contaminació acústica de festes, legals i il·legals, que pareixen oblidar que aquí la gent també treballa i també necessita descansar. Dret al descans vol dir no tenir places turístiques il·legals que dificulten la vida diària i el repòs a comunitats de vesins senceres. Diguem-ho clar: les vostres festes VIP no ens deixen dormir!

DRET A L’HABITATGE

Per acabar hem de parlar d'un dels problemes més greus que tenim: la dificultat d'accedir a una vivenda digna. Davant d'això, ens mantenim ferms en les demandes compartides amb les companyes del Sindicat d'inquilines d'Eivissa i SOS Vivenda de Formentera: exigim una baixa del 50% del preu dels lloguers, contractes de lloguer indefinits, recuperació de vivendes turístiques o d'estiueig, acabar amb la compra especulativa, desarticulació de Desokupa, augment del parc públic d'habitatge i dissolució de la SAREB.

Recordem, a més, que a Formentera el panorama és encara més desolador: amb un dels metres quadrats més cars de tota Europa, l'illa continua sent un dels territoris més tensionats de totes les Illes Balears i de tot l'estat. Mentrestant, els polítics continuen negant-se a prendre mesures eficaces i segueixen criminalitzant i menyspreant la lluita per la vivenda, arribant fins i tot a dir que el que volem és que ens regalin els lloguers. No! El que volem és no haver de dedicar-li més del 40% de la nostra nòmina!

Avui volem solidaritzar-nos amb les 60 famílies que porten dos mesos en vaga de lloguer contra La Caixa a Catalunya. Volem mostrar la nostra solidaritat absoluta amb aquestes famílies i volem recordar que tenir un sostre digne és un dret universal i que no pararem fins a aconseguir que aquest dret estigui garantit per a tothom.

No volem més gent sense cases ni cases sense gent!

Estam molt contents de veure que tenim companyia en lluitar per les causes de les que hem parlat avui aquí. El dret a l’aigua, el dret al patrimoni cultural i natural, els drets laborals, el dret al descans i el dret a l’habitatge són preocupacions que tots hauríem de tenir i voler defensar, incloent la gent jove i pensant en les futures generacions.

Per això, i per concloure amb la manifestació, ens agradaria presentar-vos una nova associació que ha nascut per representar els interessos dels joves d’Eivissa:

Nosaltres som l’Associació de Joves d’Eivissa. Creim que ja era hora de tenir veu i vot, ja que som els que heretarem els efectes del turisme de masses d’avui dia. Volem parlar per tots es joves de sa illa i volem ser partícips des futur que representem.

Nosaltres també volem viure, no sobreviure!».