El Parlament rebutja investigar els casos coneguts d’infiltracions policials als moviments socials

Arran dels casos coneguts d’infiltracions policials a moviments socials dels Països Catalans, el passat gener, el partit va registrar una Proposició no de Llei al Parlament amb la qual també reclamava que la cambra rebutjàs qualsevol pràctica d’infiltració policial en moviments socials, culturals i polítics que vulneri els drets fonamentals i exigia al Govern de l’Estat l’establiment de mecanismes de control sobre les actuacions de les forces i cossos de seguretat.

Durant el debat i votació de la iniciativa produït aquest dimecres a la comissió d’Assumptes Institucionals i Generals del Parlament, el coordinador general i portaveu parlamentari de MÉS ha afirmat que les infiltracions de membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat en moviments socials, coneguts gràcies a la denúncia de col·lectius i de mitjans de comunicació, suposen la vulneració dels drets fonamentals i ha condemnat els fets, els casos i les pràctiques en què, fins i tot, es varen arribar a establir relacions personals i íntimes dels agents amb persones dels moviments socials «vigilats», viciant el consentiment sexual mitjançant l’engany. «L’Estat no pot infiltrar-se a les nostres vides. L’Estat no pot posar agents infiltrats sense control judicial dins casa nostra i molt menys dins els nostres llits, ni pot afectar així a la salut mental de les persones que poden haver patit aquest abús per part dels poder públics», ha afirmat el portaveu parlamentari de MÉS.

«La infiltració d’agents en col·lectius per tal de recollir informació o condicionar el seu funcionament representa un greu qüestionament dels drets fonamentals, com ara la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i associació, i el dret a la privacitat, i és una pràctica pròpia i característica de règims antidemocràtics i repressius», ha denunciat Apesteguia. A més, Apesteguia ha assegurat que «és difícil no veure un biaix ideològic clar donat que els casos que han sortit a la llum afecten l’independentisme, l’esquerra, l’ecologisme o els moviments pel dret a l’habitatge; així com veure que responen a una clara intencionalitat de motivació política i una flagrant arbitrarietat».

En aquest sentit, Més per Mallorca recorda que els casos d’infiltracions policials coneguts sobrepassen el previst a la llei orgànica 2/1986 de forces i cossos de seguretat i que es tracta d’investigacions prospectives sense cap indici de fet delictiu, que semblen no emanar d’una autorització judicial expressa ni dur-se a terme sota l’estricte control judicial, desconeixent-se l’abast de la informació a reunir ni el seu destí o tractament i que, en qualsevol cas, queden fora de les previsions de l’article 282 bis del Reial Decret de 14 de setembre de 1982 pel qual s’aprova la llei d’Enjudiciament Criminal per a les actuacions policials encobertes.

Així mateix, el partit afirma que els fets denunciats desdibuixen el límit d’intromissió de l’Estat en la vida personal i fins i tot íntima de les persones, vulnerant l’article 18 de la Constitució espanyola i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que estableix l’exigència que les relacions entre l’agent encobert i la persona investigada es mantengui dins de la investigació judicial, sense envair la seva vida privada de manera desproporcionada.

Per tots aquests motius, el passat mes de gener, MÉS va registrar una Proposició no de Llei al Parlament amb la qual exigien que la cambra rebutjàs qualsevol pràctica d’infiltració policial en moviments socials, culturals i polítics que vulneri els drets fonamentals, punt que ha rebut els vots favorables de MÉS i el PSIB però els vots contraris de PP, Vox i Llorenç Córdoba.

Així mateix, la iniciativa del partit ecosobiranista també exigia que el Govern de l’Estat investigui de manera exhaustiva els casos d’infiltració policial coneguts, amb especial èmfasi en aquells on hi hagi indicis de vulneració de drets fonamentals, i que es depurin responsabilitats, tant polítiques com juridicopenals, punt que només ha rebut el vot favorable de MÉS, l’abstenció de PSIB-PSOE i els vots en contra de PP, Vox i Llorenç Córdoba.

Finalment, MÉS reclamava també que l’Estat estableixi mecanismes de control i supervisió efectius sobre les actuacions de les forces i cossos de seguretat, garantint la seva conformitat amb els principis democràtics i els drets humans, punt que, novament, només ha rebut el vot favorable de MÉS, l’abstenció de PSIB-PSOE i els vots en contra de PP, Vox i Llorenç Córdoba.