El ple del Parlament d'aquest dimarts ha convalidat, amb els vots a favor de PP i Vox, el decret llei que prorroga de dos a quatre anys el termini per a acreditar el coneixement lingüístic del català dels funcionaris en els processos d'estabilització.
Es tracta dona una mesura pactada amb Vox i inclosa en el decret llei de mesures extraordinàries i urgents de capitalitat de Palma i Eivissa, de Menorca Reserva de la Biosfera i de transport interinsular de residus de Formentera i Eivissa, aprovat a Consell de Govern el passat 16 de maig.
El decret ha estat convalidat amb 29 vots a favor de PP, Vox, Llorenç Córdoba i Xisco Cardona, dues abstencions d'Agustín Buades i Idoia Ribas (Vox) i 22 vots en contra de PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem. Els socialistes han sol·licitat que es tramitàs com a projecte de llei però no ha tirat endavant.
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha defensat en el ple l'objectiu del decret, que és «millorar el tracte financer» de Palma, Eivissa i del Consell de Menorca.
En aquest sentit, ha destacat que a partir d'ara hi haurà una reserva de crèdit específica que permetrà concretar les aportacions per llei de capitalitat i, d'altra banda, ha posat en valor que també se soluciona una «qüestió important» com és el transport de residus entre Formentera i Eivissa.
En relació amb la prorroga del requisit del català, Costa ha dit que «no és un tema de llengua» sinó que s'amplia el termini per a «evitar acomiadar 150 persones».
Rebuig de l'esquerra
Els grups de l'esquerra han rebutjat el decret llei, tant per les modificacions en les lleis de capitalitat com les del requisit de català a la sanitat. «Acaba d'arraconar el català en la sanitat pública», ha lamentat el socialista Marc Pons.
Per a Pons, el problema no és la prorroga sinó l'eliminació de la remoció per l'incompliment del nivell el que, al seu criteri, és l'eliminació del requisit. «Instrumentalitzen el català com a element de confrontació», ha criticat.
En aquesta línia, l'ecosobiranista Lluís Apesteguia ha retret que «en tots els decrets del PP hi ha un atac al català». «És el que els demana el cos», ha ironitzat. «Deixin de dir que respon a a no acomiadar treballadors», ha criticat el diputat, qui ha considerat que el que vol el Govern és que hi hagi funcionaris de carrera sense acreditar el català.
També el socialista ha criticat que «no hi ha norma que aprovi el Govern de Prohens que no estigui contaminada per aquest mercadeig de drets i obligacions al que cada dia es dediquen PP i Vox».
Del seu costat, la diputada menorquinista, Joana Gomila, ha insistit que la norma representa un «atac a la llengua» i ha criticat que modifiquin l'ITS però que «no hagin estat capaços» d'incrementar-lo tal com varen anunciar.
Igualment, Pons ha rebutjat que la capitalitat i Reserva de la Biosfera es puguin pagar amb l'Impost de Turisme Sostenible (ITS). «Hi ha una reducció del finançament», ha assegurat Pons, argumentant que «perden doblers que s'estalvia el conseller d'Hisenda» ja que abans els ajuntaments disposaven de capitalitat i ITS i ara «ho posen tot en el mateix sac».
Apesteguia ha considerat també que els ciutadans de Palma «hi perden» amb aquest decret. «En el finançament --de Palma, Eivissa i Menorca-- podem anar agafant doblers de l'ITS i de fons europeus fins que ens quadri», ha dit.
En relació amb la modificació de la llei Reserva de la Biosfera, la menorquinista ha assegurat que suposa la perduda de quatre milions d'euros que el Govern està compromès a finançar.
També la diputada d'Unides Podem, Cristina Gómez, ha rebutjat el decret en criticar que suposa menor finançament. «L'exposició de motius és una falta de respecte perquè no s'esforcen ni a dissimular», ha retret.
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Però l'espanyolam ultra creu per ventura que el castellà o espanyol és espontani, innat i no cal ensenyar-lo ni aprendre'l per a dominar-lo, idò no s'ensenya a les escoles? Quina barra dir que "intenten" "igualar" el català/valencià a l'espanyol o castellà o intentar fer creure que el castellà o espanyol no s'ensenya a les escoles, ells on l'han aprés a escriure, llegir-lo i la gramàtica, en un curset extraescolar o han anat els estius a Castellà a fer cursos d'idiomes per a a aprendre'l i ací en fan "pràctiques" cada dia en forma de comentari? On l'intenten "igualar" el castellà o espanyol al català/valencià? Potser als comerços, en el requisit obligatori per a esdevenir funcionari, en l'etiquetatge de productes, en la Justícia espanyola, als centres sanitaris, als cinemes, a les comissaries de la policia espanyola, a les autoescoles (per a poder seguir classes en català, fer tests en català i examinar-se en català), als aeroports Aena quina llengua omet?; les empreses que ofereixen serveis, instruccions, informació telefònica, webs únicament en castellà o espanyol, al Senat espanyol, en els prospectes del medicaments... seguim? Respecte a les" recaptacions" per sancions, quan les lleis es compleixen no hi ha sancions. El que nos parla de sancions, i sempre amaga totes les lleis normatives i disposicions que obliguen als fabricants, venedors, distribuïdors etc a utilitzar la llengua castellana o espanyola de forma que per cada normativa a favor del català se n’aproven més d'una trentena que imposen el castellà o espanyol als Països Catalans. Si qui respecta les normes sobre el castellà o espanyol fes el mateix amb les normes que protegeixen el català/valencià, les sancions en una i altra llengua s'igualarien i serien més residuals. Solament durant el segon trimestre del 2024, el BOE espanyol publicà 58 noves normes legals que reforcen el castellà o espanyol i discriminen la llengua catalana/valenciana. Quin cinisme, quina prepotència i quina supremacia intentar fer creure que una llengua que pateix un procés de substitució, com la catalana/valenciana no es pot dotar d’instruments legals per a garantir-ne la supervivència i alhora pretendre que solament pot tenir centenars de lleis i normes —amb les sancions corresponent— el castellà o espanyol.
No puc fer res més que donar les gràcies a tots els fatxes que em donau la raó.
Don el tema per tancat, no contestareu. I a vegades que no et contestin és la resposta més clara: evidentment que no canviaríeu la situació de les dues llengües. I com que no teniu coratge de desmentir-ho, feis fum (que si els llibres, que si a Catalunya…) i posau dites vermells, la resposta dels covards vençuts.
Cataluña cuadruplica la recaudación por sanciones lingüísticas en un año
MatrixTampoc no és cert, però com a argument no serveix. Canviar la situació d’una per l’altra, això esper que contesteu.
todos los libros de texto en catalan
MatrixTota? Segons la llei, 50%. I a una immensa majoria de centres no es compleix. Però si realment vos creis que el català està millor a les illes que el castellà, digues si canviaries la situació d’una per la de l’altra. Sí o no i per què seria ideal.
La enseñanza toda en catalan
MatrixEl castellà és obligatori, el català voluntari. No hi ha cap tràmit públic o privat que no es pugui fer lliurement en castellà, et trobes través i impediments en situacions públiques i privades per fer servir el català. Si aquesta tropa que ens governa volen “igualar castellà i català”, com diu en kilombo, que se suposa que faran: fer que el català sigui obligatori o que el castellà sigui voluntari? Au, contraargumentau si podeu.
@Victor Más Y tus argumentos?