MÉS per Mallorca: «Marga Prohens ha aconseguit fer bo a José Ramón Bauzá»

Així s'ha pronunciat el portaveu parlamentari de MÉS, Lluís Apesteguia, qui ha qualificat aquest divendres de «dia infaust per a la història de les Balears», atès l'acord segellat entre PP i Vox per a aprovar un nou projecte de pressupostos autonòmics que, en opinió de l'ecosobiranista, «bé podria ser un pacte de legislatura perquè canvia de manera radical la governabilitat d'aquesta terra».

«Marga Prohens ha aconseguit fer bo a José Ramón Bauzá», ha criticat Apesteguia, qui ha reconegut que «mai» havia pensat "que diria això d'un president del Govern. No obstant això, «els atacs de Prohens al català a través d'aquest acord amb Vox són pitjors que els que va dur a terme José Ramón Bauzá en la legislatura 2011-2015».

«I no sols això», per a l'ecosobiranista, «s'està a més davant un acord que no sols va en contra d'allò que ens identifica com a comunitat, com a persones, si no que és un pacte racista, xenòfob i aporòfob, que va en contra de les persones que més necessiten de l'ajuda de les administracions; és un pacte antidemocràtic, perquè va en contra de la memòria dels qui varen lluitar per mantenir la identitat d'aquesta terra i el retorn de la democràcia».

Al·ludint breument els principals punts d'aquest acord, en matèria d'immigració, Apesteguia ha lamentat que «no sols es tornen a carregar les culpes del malestar ciutadà sobre aquelles persones que menys tenen i que més difícil ho tenen, si no que es torna a associar de manera vergonyosa delinqüència amb immigració, intentant posar en contra els necessitats d'aquí amb els necessitats d'allí». Tot això, ha criticat, «en comptes de fixar-se en les persones que estan esprement aquesta terra per a obtenir més i més beneficis, que són les persones que se sentin en els escons de la dreta d'aquest Parlament o els que els manen a ells».

«Aquests són els que van en contra de la majoria social d'aquesta terra i encara tenen la poca vergonya de vincular menors que arriben sols a aquesta terra amb els problemes de seguretat. És vergonyós», ha considerat l'ecosobiranista, «però encara és més vergonyós que supeditin les ajudes a la cooperació en el tercer món al fet que aquestes vagin dirigides al fet que no venguin més immigrants, és a dir, que no es farà un pou allí on hi ha set, perquè no es dedicarà els doblers de cooperació a això, si no que aquest es dedicarà a posar barreres a la immigració», ha afegit, qualificant això d'«inhumà».

D'igual manera, Apesteguia ha retret que «el problema que l'habitatge es torni a vincular amb l''okupació», tornant a recuperar l'anunci d'Oficina antiokupació». «El 0,08 per cent d'habitatges d'aquesta terra pateixen problema d''okupació', en la seva immensa majoria, per sobre del 90%, habitatges que són de grans corporacions i fons d'inversió», ha comentat Apesteguia. Per tant, «es torna a desviar el problema».

«El problema de l'habitatge», en paraules de l'ecosobiranista, «és que hi ha persones, que hi ha empreses i grans corporacions que fan acumulació d'habitatge, impedint que la gent hi pugui accedir per a, d'aquesta manera, fer especulació i obtenir més i més beneficis». «I això és el que beneeixen el PP i Vox, això és el que cerca i potència el PP i Vox».

En matèria lingüística, Apesteguia ha incidit en què «es va a un pacte que deixarà pàl·lid allò que va fer José Ramón Bauzá". «No sols pel canvi en la llei d'Educació per a fer vehicular el castellà, quan el problema que hi ha a les aules és la pràctica desaparició del català en el sistema educatiu balear, si no que s'estendrà el pla de segregació lingüística, incidint en la separació dels nins i joves per motius lingüístics, intentant fer-nos diferents per la llengua que parlam, en comptes d'intentar que tothom tengui garantit el dret de conèixer la llengua pròpia d'aquesta terra, que és la finalitat darrera del sistema educatiu».

«I no sols això», ha continuat, «insulten els docents quan diuen que es garantirà que el programa de primera elecció de llengua sigui telemàtic perquè no es pugui adulterar, venint a dir PP i Vox que els docents no aconsellaven les famílies amb criteris pedagògics per a assegurar que els seus fills tenguessin els millors coneixements, si no que els intentaven influenciar per motius espuris». «Els que tenen motius espuris són ells, els diputats que se seuen a la dreta del Parlament i que actuen en contra de les Balears i de tot el que representen com a poble».

«Però és que, a més, han vengut a dir que, ara, la que decidirà quin títol de català es dona quan acaba ESO i quan acaba batxillerat no serà una junta avaluadora, a partir dels coneixements que s'acreditin que tenen els alumnes en finalitzar aquestes etapes, si no la senyora Manuela Cañadas --portaveu parlamentària de Vox-- sobre la base de cap criteri pedagògic o de coneixement». «És completament inaudit», ha subratllat.

No obstant això, per a l'ecosobiranista, «la mesura que ve a dinamitar el sistema educatiu balear és l'exempció de quatre anys per a tot aquell alumne que arribi a les Illes amb els seus pares des de fora, és a dir, que qualsevol alumne que arribi a Balears podrà dir que no vol estudiar català durant quatre anys». «PP i Vox el que estan consagrant en aquest acord és el dret a la ignorància, la capacitat d'alguns pares d'imposar la ignorància als seus fills. Això és el que defensen», ha recriminat Apesteguia.

A més, ha continuat, "s'exceptuen --no se saben quantes ni quins-- places de l'administració del coneixement del català». «Per tant», ha lamentat, «estarà cada vegada més limitat el dret a dirigir-se a l'administració en català, i es rebaixaran els nivells». «Ens estan intentant fer combregar amb mentides i més mentides. El català està retrocedint amb la legislació actual en l'àmbit de l'administració i el que necessita és més suport, doncs no, el que fan amb aquest acord és fer-lo retrocedir encara més».

Finalment, Apesteguia ha censurat que l'acord segellat entre PP i Vox per a aprovar un nou projecte de pressupostos autonòmics preveu «l'eliminació de la llei de memòria democràtica», que «és l'exemple més clar que la paraula de Prohens no val res».

En tot cas, l'ecosobiranista ha instant la societat a «no passar pena» perquè, ha conclòs, «aquesta llei es tornarà a aprovar, com es tornarà a recuperar tota la legislació basada en dues coses: l'amor a aquesta terra, a la seva cultura, la seva gent i la seva llengua».