Ara Maó presentarà al ple d'aquest dijous, 30 de maig, una moció en defensa de la unitat de la llengua catalana, «un tema d'actualitat i debat que creim important debatre en el si de les institucions menorquines».

Recentment, s’ha conegut que la Casa Reial ha atorgat el tractament de «Reial» a l’'Acadèmi de sa Llengo Baléà', una entitat de caràcter privat que sosté l’existència d’una llengua distinta del català, i proposa unes «normes» gramaticals i ortogràfiques, que, en canvi, «no estan avalades per suficient base filològica ni prou rigor científic».

«El problema sorgeix quan el Cap de l’Estat Espanyol, a través de la Casa Reial, avala l’esmentada entitat mallorquina, atorgant-li la distinció de designar-se com a Reial, sense tenir en compte la naturalesa i finalitat de l’entitat, que defensa arguments allunyats del mètode científic; la qual cosa fa que com a ajuntament ens plantegem l’atenció i suport que s’atorga a aquesta acadèmia privada», assenyala Ara Maó.

Per a l'agrupació, «costa molt d’entendre que la Casa Reial, que compta amb assessors en totes les matèries per valorar i decidir la conveniència que el rei es posicioni públicament a favor d’una determinada qüestió, filtrant aquelles propostes que no s’atenguin a un mínim rigor i sensatesa, no hagi aturat la pretensió d’aquesta entitat, sense tenir ben presents els consensos científics, polítics i socials que durant les darreres dècades ens han permès avançar en la normalització lingüística, promovent l’ús i el reconeixement de la llengua catalana, amb tota la seva riquesa dialectal i diversitat interna, com a patrimoni col·lectiu i de cohesió social».

A més, la decisió del Cap de l’Estat va contra l’ordenament jurídic vigent, ja que vulnera l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, llei orgànica de l’Estat que reconeix la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i dona a la UIB l’encàrrec de ser «la institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana». «De fet, el vicepresident del Govern de les Illes Balears, el Sr. Antoni Costa, tot d’una que va tenir coneixement dels fets, es va desmarcar de tal reconeixement, afirmant que «hi ha una llengua pròpia de les Illes, que és el català», i va remarcar que «el posicionament de l’executiu és de respecte a l’Estatut d’Autonomia i a la unitat de la llengua». Per tant, ha de tractar-se d’un error que ha de ser corregit», remarca Ara Maó.