La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha qualificat com a «cordial» el to de la seva reunió mantenguda amb l'Obra Cultural Balear (OCB) i ha defensat la promoció que fa el Govern del català per a fer-la una llengua «més amable davant de qui l'usa com a eina de confrontació».
La líder de l'Executiu ha assenyalat, a preguntes dels mitjans, que aquesta trobada s'emmarca en el «respecte institucional» que té el Govern a una entitat com l'OCB.
Prohens ha destacat aquest «gest», ja que ha apuntat que era «important» avançar aquesta reunió respecte d'altres que té a l'agenda, un avenç que ha estat motivat per l'arribada d'Antoni Llabrés a la presidència de l'OCB.
Així mateix, ha indicat que aquesta reunió s'ha mantengut des dels diferents punts de vista i ha servit per a rendir compte de les diferents accions lingüístiques que ha emprès el Govern, com les actuacions de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), entre les quals ha citat el curs de català per a sanitaris al qual s'han inscrit més de 200 professionals.
«La llengua no és patrimoni de cap opció política i les opcions polítiques que intenten patrimonialitzar la llengua li fan molt de mal i haurien de deixar de fer-ho», ha assenyalat.
En aquest sentit, ha apuntat que el Govern ha d'apostar pel català, com marca l'Estatut d'Autonomia, mitjançant «l'incentiu i la promoció» per a fer una llengua «més atractiva i més amable». «La política lingüística dels darrers anys ha fracassat si s'atén les xifres», ha subratllat, i ha afegit que el seu Govern «no imposa, sinó que incentiva i convida a estimar la llengua».
Hi ha tota una sèrie de persones aspres i sempre amb cara de pomes agres a les quals la nostra llengua els hi fa nosa i solament pensen sempre en afavorir la llengua castellana (segons la constitució espanyola) o espanyola (segons la Unió Europea) malgrat que sigui a base de fer trampes i d'incomplir les lleis i normes vigents, plenament consensuades i acceptades... sobre el català / valencià, llengua pròpia i oficial.
Cada petita recuperació i petit avenç de normalització del català / valencià fa enfurismar els xovinistes espanyols idò els fa poc "amables", "aspres" o directament (automàticament com una molla) "antipàtics" devers la nostra llengua.
Això sí, totes les lleis que obliguen a usar l'espanyol o castellà i l'afavoreixen, sempre les "respecten" i les tenen com a intocables, tot i que n'hi ha com a mínim cinc-centes per a triar i vendre !
Fins i tot alguns s'atreveixen a dividir la nostra llengua, com ho feu un setciències "independentista lingüístic" un tal Casado "el dels Màsters", en "llengua" "mallorquina", "llengua" "menorquina", "llengua" "ibizenca" i "llengua" formenterina", tot confonent a posta les variants de les illes Balears amb "llengües" "independents" (?!). Qualcuna d'aquestes persones saberudes i inventores de llengües i aspres hooligans de pa sucat amb oli del "divideix i venceràs", s'han preguntat mai el perquè el castellà o espanyol que ells parlen (o els hi plau tant d'usar), a les Balears no té variants locals ni illenques ? Vull dir amb vocabulari local, frases fetes, rondalles populars, girs específics... ?
Si tot açò no vos fa arrufar el nas i de sospitar qualque cosa...