muy nuboso
  • Màx: 9.52°
  • Mín: 7.19°

Unió Mallorquina torna amb la voluntat de «sumar»

La formació Unió Mallorquina s’ha reunit aquest dimarts sota el lema 'Mallorca dins la sang' per a «recuperar la il·lusió», segons han explicat. Al Consell Nacional celebrat Binissalem s’han congregat per a tornar a posar en marxa una proposta que sumi «en favor de la gent d’aquesta terra», ha dit Damià Nicolau durant la seva intervenció.

Nicolau, qui ha obert la reunió, ha explicat que «aquesta iniciativa ha sorgit de la ferma voluntat de sumar i fer un espai que doni resposta a les il·lusions i necessitats del nostre poble». «Mallorca i els mallorquins i mallorquines necessiten un referent fort i volem un país de persones que defensi els drets de la gent que viu a la nostra terra per damunt d’interessos partidistes» volem gent que generi riquesa, gent que estimi i vulgui tirar endavant aquest país amb il·lusió; la feina surt de l’esforç i hem de procurar que el nostre jovent en sigui conscient», ha remarcat.

«Unió Mallorquina començarà a caminar avui amb una junta gestora que s’encarregarà de fer estructura als nostres pobles i barriades i preparar un congrés abans de final d’any», ha afegit.

El batle de Binissalem, Victor Martí, com a amfitrió de la trobada, ha dit que «Mallorca necessita persones compromeses, que facin feina en el dia a dia, de tu a tu, com feim a Binissalem i que duguin Mallorca dins la sang, com jo duc Binissalem».

La junta gestora triada és Víctor Martí Vallés (president) i els vocals Cristina Cerdó Capellà, Rafel Gelabert Boyeras, Xisca Jaume Soler, Josep Lliteres Vidal, Damià Nicolau Ferrà, Manuel Patiño Gómez, Pere Ramon Bonet.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Aprenent, fa devers d'un mes
Encara no se han entemut que Balears, Còrsega, Sardenya i Sicília han de esser independents.
La UM ha de canviar de nom i passar a UB, Unió Balear, i posar com a objectiu, la independència, per això UM desaparegué, a partir de l'any 2011 o abans se havia de haver declarat independentista.
Total se du més de 14 anys fora de òrbita.
El 99% dels balears estan errats.
Quan se aconsegui el 6% ja se tendrà una massa capaç de canviar la tendència cap a l'independentisme.
Valoració:1menosmas
Per Ll. Lorenzo, fa devers d'un mes
Només faltava que UM s’inspiràs amb Yolanda Díaz i hi tornàs amb voluntat de Sumar.
Valoració:2menosmas
Per Tinga lo nom de Catalunya, fa 2 mesos
Fragment, amb ortografia obsoleta, del discurs de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873:

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."
Valoració:0menosmas
Per tot Catalunya, fa 2 mesos
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)».

Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981)
Valoració:1menosmas
Per Catalunya, però no com el Principat tot sol, fa 2 mesos
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Valoració:2menosmas
Per una pàtria natural, fa 2 mesos
Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936):


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Valoració:1menosmas
Per a grat o a desgrat, fa 2 mesos
«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments».

Antoni Salvà (1932)
Valoració:1menosmas
Per les Mallorques són catalanes, fa 2 mesos
«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears».

Pere Oliver i Domenge (1916)
Valoració:0menosmas
Per total Catalunya, fa 2 mesos
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari».

Gabriel Alomar (1931)
Valoració:0menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 2 mesos
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente