algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
19°

Apesteguia: «En els 100 primers dies del pacte PP-VOX hem descobert un Govern que traeix la nostra terra, la nostra identitat i la nostra llengua»

222183

MÉS per Mallorca ha valorat aquest divendres els primers 100 dies del Govern del Partit Popular de Marga Prohens fruit del seu pacte amb VOX. Per al partit ecosobiranista, aquests primers 100 dies han servit per a veure «les tres cares del PP de Prohens: el de la traïció als consensos lingüístics, el d’afavorir els rics i les grans fortunes, i el de la por a la transparència i la lluita contra la corrupció».

«En els 100 primers dies del pacte del PP Prohens i VOX hem descobert un Govern que traeix la nostra terra, la nostra identitat i la nostra llengua», ha assegurat el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia.

Així, per a MÉS per Mallorca aquests primers 100 dies del Govern del Partit Popular de Prohens han mostrat les tres cares del PP de Prohens. En primer lloc, «la que traeix els consensos lingüístics i es fa seu l’odi del seu soci, retornant al PP de l’època Bauzá»: «Han atacat el català a la sanitat i a la funció pública, han eliminat l’Oficina de Drets Lingüístics, volen arraconar la llengua pròpia a IB3 i l’ataca a l’escola. És el PP de Bauzá».

Pel que fa a la segona cara, els ecosobiranistes consideren que aquest és també el PP que «afavoreix els rics i les grans fortunes, com s’ha pogut veure amb l’eliminació de l’impost de successions per a les grans fortunes».

Per acabar, MÉS per Mallorca considera que aquests primers 100 dies de Govern han servit també per a veure una tercera cara al Partit Popular, «la de la por a la transparència i la lluita contra la corrupció»: «Volen eliminar per urgència l’Oficina Anticorrupció just quan un alt càrrec del seu Govern està essent investigat, i volen que les declaracions de patrimoni dels càrrecs públics tenguin caràcter reservat. Es deuen volen assemblar al Govern de Jaume Matas?».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Xx (ver), fa dervers d'un any
L'actual govern aconseguirà poder-se erigir campió en corrupció de la història de ses Illes ? Crec que estan posant els fonaments per a intentar-ho.
Valoració:5menosmas
Per Lluís, fa dervers d'un any
"Destroyer",
Generacions de mallorquins, menorquins i pitiüsos han viscut durant segles sense castellà i no ha passat res perque no l'han hagut de menester, ben igual que a s'Espanya castellana viuen sense català perque no l'han de menester. Es castellà ha arribat a ses Illes Balears, i a totes ses comunitats amb llengua pròpia diferent, per imposició estatal. Ningú va demanar sa castellanització ni la va votar.
Aclarit això, ben igual que sa dictadura franquista va aplicar aquella política castellanitzadora, en democràcia la podem revertir i tampoc no passarà res: continuarem usant sa llengua que es mallorquins, menorquins i pitiüsos tenim com a pròpia de fa vuit segles.
Sa política no consisteix a adaptar-se a sa realitat sinó a canviar-la. Més encara si sa realitat ès conseqüència d'una imposició dictatorial, com ès ara sa castellanització aplicada a ses comunitats de llengua diferent.
Es nacionalistes espanyols viviu de s'herència castellanitzadora des franquisme, la reivindicau i la voleu reprendre. Emperò heu de sebre que teniu enfront altres ciutadans que la volem revertir i no planyerem esforços. Per tant, hi haurà confrontació!
Valoració:10menosmas
Per sóc mallorquí i és la meva glòria esser català, fa dervers d'un any
«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)
Valoració:12menosmas
Per mil vegades comprovat, fa dervers d'un any
«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)
Valoració:12menosmas
Per tenim per molt de ser catalans, fa dervers d'un any
«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).
Valoració:11menosmas
Per Catalunya i prou, fa dervers d'un any
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.
Valoració:11menosmas
Per Mallorca, una illa catalana, fa dervers d'un any
«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)
Valoració:11menosmas
Per la Nació, fa dervers d'un any
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Valoració:11menosmas
Per Som catalans els mallorquins?, fa dervers d'un any
«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)
Valoració:13menosmas
Per Traïdors, fa dervers d'un any
Un govern que va en contra dels seus paisans. I que no els treu la categoria de ciutadans, perque no és competència seva.
Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente