La secretària general del PSIB-PSOE i presidenta del Congrés, Francina Armengol, i l’exsecretari general de la formació i expresident del Govern, Xisco Antich, han participat en la primera sessió de les jornades sobre els quaranta anys de l'Estatut d’Autonomia organitzades per la Fundació Gabriel Alomar.
Armengol ha proposat obrir «un procés de debat i diàleg que desemboqui en una nova reforma de l’Estatut» i que faci possibles «quaranta anys més de progrés». Per aconseguir-ho, ha proposat tres grans línies de reforma:
- Assegurar els drets i llibertats conquerits com a societat. «La proposta és fer irreversibles les conquestes que ens ha costat moltíssim assolir, i fixar a l’Estatut la sostenibilitat financera de les competències que ens garanteixen ser persones iguals, amb dignitat i amb les mateixes oportunitats, com és la salut, l’educació, els serveis socials i el dret a l’habitatge», ha avançat Armengol.
- Establir noves eines que permetin ampliar i incorporar nous drets i llibertats, des de l’obligació d’incorporar qüestions com el dret a la protecció de les nostres dades, la ciberseguretat o el dret a com volem envellir.
- Incloure en l’Estatut més participació social, «que totes aquelles polítiques que necessiten una mirada llarga s’hagin de debatre en societat, i que les decisions no les prenguin alguns tancats als despatxos sinó en societat».
Pel que fa al model d’Estat, Armengol ha recordat que des del PSIB-PSOE consideren que «la consolidació de l'estat de les autonomies ha d'avançar cap al federalisme, perquè aquest és pacte, unió en la diversitat i reconeixement de la pluralitat».
La secretària general de la formació ha destacat alguns elements aconseguits per a les Balears gràcies a l’Estatut, com «la consideració de les illes com a nacionalitat històrica, el reconeixement de la insularitat, el dret civil propi de les illes, la cooficialitat de la llengua pròpia, el sistema institucional propi al servei de l’autogovern i la capacitat de decidir polítiques pròpies». En aquest punt, Armengol ha insistit a dir que no es poden permetre «de cap de les maneres» retallades en matèria lingüística i de normalització del català.
Antich, per la seva banda, ha defensat que cal donar «un gran impuls insular a la norma, reforçant la bilateralitat amb l’estat i el funcionament federal intern, humanitzant-lo amb un conjunt de drets i llibertats o creant espais per als ajuntaments».
