algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Què proposen per a la Serra de Tramuntana els candidats al Consell?

214557

Amb mires a les pròximes eleccions, l'associació Tramuntana XXI ha volgut conèixer de primera mà les opinions i propostes dels candidats de les diferents formacions polítiques a la presidència del Consell de Mallorca sobre alguns temes que consideren clau per al futur de la Serra de Tramuntana: la governabilitat, la sobrecàrrega i massificació, els problemes a la Ma-10 i el sector primari.

Vos compartim, a continuació, el qüestionari de Tramuntana XXI:

Bloc 1. Governança
A Tramuntana XXI entenem la governança com el conjunt de processos i institucions legals i polítiques que, incloent-hi normes i valors, permet que la ciutadania en general i els agents implicats del territori en particular, articulin els seus interessos, resolguin les seves diferències i exerceixin els seus drets i obligacions amb relació a la gestió i ús del territori. Per això treballam per un escenari on les diferents administracions públiques treballen de manera eficient i coordinada, es disposa d’un marc normatiu adequat i la ciutadania participa activament en la presa de decisions.

Atès que l’esborrany de la Llei de la Serra renuncia a l’objectiu de crear un document integrat de planificació ambiental, ja que el text preveu fins a 9 plans diferents, que les funcions i la composició atribuïdes al Consorci Serra de Tramuntana a la Llei dificulten que esdevingui un organisme de gestió únic. Finalment, a les al·legacions i que, addicionalment, el text no atribueix ni facilita el paper dels ajuntaments a la futura gestió, ignorant la seva proximitat tant al territori com als ciutadans, us plantejam les preguntes següents:

  • Considerau important impulsar mesures per millorar el sistema de governança a la Serra de Tramuntana? Quines?
  • Quins actors pensau que han de formar part de la governança de la Serra? Com els integraríeu?
  • Considerau convenient una llei general de la Serra que unifiqui organismes i plans, amb subsidiarietat cap als ajuntaments? Com ho faríeu?

Catalina Cladera (PSOE): Previ a contestar a la primera qüestió, cal dir que no s’està d’acord amb les afirmacions prèvies respecte a la Llei Serra, ja que per exemple la Llei només preveu tres plans i aquest son de naturalesa ben distinta: un fa referència al règim urbanístic patrimonial unificat de la Serra que aconseguirà simplificar tràmits i assegurarà una correcta preservació dels valors patrimonials, l’altre fa referència a la mobilitat sostenible del conjunt de la Serra per apostar cap a la descarbonització, control d’accessos i problemes de renous i un darrer, l’estratègia turística, unificant tots els plans individuals municipals i apostant per un model que contribueixi al desenvolupament sostenible i posi en valor. Evidentment, cada un té naturalesa jurídica distinta, un normatiu, un directiu i l’altre estratègic i la seva tramitació i aprovació aconsellen tractar-los de manera individualitzada. Una altra qüestió són els plans d’acció que es van definint periòdicament per programar les actuacions i pressuposts que invertirà cada administració a la Serra.

En referència a la primera pregunta, considerem que la governança és l’eina fonamental per la preservació de la Serra i així també ens ho mana el pla de gestió aprovat per la UNESCO. Des del moment en què passarem a gestionar el paisatge Cultural de la Serra ens hi posarem i hem establert la mesa de batles i batlesses, el consell de participació i la mesa permanent, aquesta darrera amb una periodicitat i grau de participació molt elevat, per la qual cosa que som un exemple a seguir per altres indrets, ja que ICOMOS, l’organisme internacional que vetlla per la preservació dels llocs declarats patrimoni de la Humanitat ens convida explicar la nostra experiència a fòrums especialitzats.

Tot i això, cal millorar la governança perquè aquesta arribi a totes les decisions que pren l’administració amb competències sobre la Serra, i per això volem constituir la comissió de direcció estratègica de la Serra, a on es reuniran els representants de totes les administracions amb competències a la Serra amb representants de la mesa permanent, mesa de batles i comitè d’experts per prendre de manera conjunta les decisions i accions que afectin la Serra i aprovant els plans d’acció anuals i quinquennals.

Considerem que una autèntica governança ha d’incorporar a tota la ciutadania en general i de la manera més diversa evitant que aquesta recaigui bàsicament en els lobbies de pressió. Així, considerem que per part de la ciutadania hi ha d’haver representants dels grans i petits propietaris, entitats ecologistes i de custòdia del territori, organitzacions agràries i de regants, entitats culturals, educatives, excursionistes, representants del sector turístic local i productiu en general així com representant de totes administracions amb competències en agricultura, medi ambient, patrimoni, territori, mobilitat i promoció econòmica i turisme entre altres.

Els membres de la ciutadania abans esmentats han de formar, tal com ja fan ara, de la mesa permanent i d’aquesta mesa s’han d’elegir els representants que formaran part de la comissió estratègica de direcció de la Serra.

És convenient i necessari que la llei general de la Serra unifiqui organismes i plans, amb subsidiarietat cap als ajuntaments, empre en la mesura que el marc legal actual ho permeti i les administracions implicades tinguin capacitat per fer-ho. Per això es bo que aquesta llei es consideri un instrument que pugui evolucionar a mesura que les condicions legals i administratives ho permetin.

Jaume Alzamora (MÉS per Mallorca): A la Serra de Tramuntana la cogovernança és imprescindible, i per tant és important que hi hagi un bon sistema que ho aglutini i a on puguin ser tots els actors que formen part del territori: Ajuntaments, Consell de Mallorca, entitats, propietaris, residents, ciutadania en general. Per defensar una òptima gestió hi hauria d’haver un sol organisme i un sol pla de gestió que integri tots els actors que operen al territori, per no perdre eficiència i eficàcia.

Iván Sevillano (Unides Podem): Millorar la governança és un element clau pel nostre partit, tant a la Serra de Tramuntana com a la resta d’àmbits. Hem de trobar espais on les administracions i la societat civil puguin trobar-se per millorar la presa de decisions. I no solo ho deim, sinó que ho practiquem; com a exemple, els processos participatius que hem duit a terme i que continuaren duem respecte a les redaccions del Pla de la Millora de la Mobilitat Viària i Transport Públic Mitjançant Estacionaments d’Intercanvi Modal i el Nou Pla Director Sectorial de Carreteres que estén elaborant.

A la Tramuntana, molt especialment, és bàsic fer partícips a tots els agents implicats (administracions, moviments ciutadans, col·lectius, propietaris, empresaris…) tenint en compte la seva singularitat. La manera d’integrar-los es pot fer tant creant nous espais com repensant els que ja tenim. És feina de les Administracions i de la resta de mem-bres, fer-los més dinàmics i participatius. En resum, continuar duent la democràcia al següent nivell de governança.

Llorenç Galmés (PP): En el Partit Popular creim en la necessitat d’una reformulació completa del text de la Llei de la Serra de Tramuntana i, en aquest sentit i així ho reflectim en el programa electoral, ens comprometem en elaborar una nova proposta de la Llei, iniciant un nou procés de participació directa amb tots els ajuntaments de la Serra i distintes representativitats del teixit social del paratge natural, per tal de garantir el consens necessari per donar compliment a la justificació i els objectius de la llei.

Cal que el nou text es reformuli en un sol document o pla general, integral i consensuat, que tingui en compte, alhora, les característiques i distintes idiosincràsies de la Serra.

És imprescindible, també, avançar en la simplificació legislativa, l’operativitat i la reducció burocràtica, amb l’objectiu de garantir tant la sostenibilitat (facilitant el creixement econòmic i la viabilitat de les activitats econòmiques, la cura de l’entorn i del paratge i el benestar social), com la regeneració de l’entorn.
L’actual proposta de llei crea més òrgans de gestió, però no es coordina amb altres figures de protecció (paratge natural, recursos hídrics, etc.). Hem de caminar cap a un departament únic pel que fa a la gestió de la protecció de la Serra.
En aquest sentit, i així ho reflectim també en el programa electoral, volem potenciar el Consorci Serra de Tramuntana com gestor i canalitzador, augmentant el seu finançament, així com la participació i la representativitat dels municipis, que són els que millor coneixen les necessitats.

Per tot això, ens comprometem a impulsar polítiques que permetin la preservació, recuperació i manteniment del paisatge, el patrimoni, les activitats i els productes que formen, en el seu conjunt, la riquesa de la Serra de Tramuntana.

Álex Valdivia (Ciutadans): Com ja vàrem expressar al ple del Consell, des de Ciutadans estimem necessari crear una comissió que aglutini el conjunt d’administracions públiques i organismes implicats en la gestió d’aquest espai protegit per tal que “pugui existir una millor organització de cara a evitar duplicitats”. Això implica la participació de tots els ajuntaments de la Serra i el Consell de Mallorca, a més del teixit associatiu lligat a la Serra. Cal doncs desplegar una normativa adient per aquesta Comissió de la Serra Tramuntana – Patrimoni de la Humanitat, que sobretot ajudi a coordinar les accions dels ajuntaments de forma que s’aconsegueixin sinergies i es promogui la cooperació interadministrativa.

Antoni Salas (El Pi): Creim que és molt important comptar amb les entitats, associacions, propietaris , ajuntaments i tot el teixit social que viu a la Serra de Tramuntana per que la seva veu és cabdal en les polítiques de futur de la protecció de la zona per que se la sentin com a seva i així les polítiques empreses tenguin més èxit i siguin duradores al ser considerades com a pròpies pels col·lectius.

Creim que han de estar tots els actors involucrats a la governança, en un primer lloc els ajuntaments han de tenir veu i vot en totes les decisions preses dins el seu àmbit territorial, cal tenir molt en compte el d’Escorca, ja que té unes particularitats molt marcades i ha de tenir un tracta específic, també cal contar amb els propietaris que durant molt de temps han conservat la serra de Tramuntana, els diferents gestors, com als pagesos que han de ser molt determinats i escoltats, la seva tasca és encara més difícil en aquest àmbit geogràfic, les societats de caçadors, i un llarg etcètera de col·lectius dels diferents pobles de la serra que han d’estar representats a tots els òrgans que prenen decisions sobre aquests territori.

Si la Llei de la Serra serveix per donar veu i poder de decisió als ajuntaments que son els que realment coneixen el territori, les seves necessitats i oportunitats, ho veim de forma positiva. Cal simplificar processos de decisió, cal llevar burocràcia i cal acostar les polítiques a les persones que viuen al territori. La protecció de la Serra de Tramuntana ha de ser una oportunitat, no un seguit de problemes o traves.

Pedro Bestard (VOX): Estamos en contra de sobrelegislar y poner normas y más normas a los propietarios que tienen fincas en la Serra. Al final, tanta norma lo que hace es complicar la vida a la gente pero no mejora nada.
Creemos que el Consorcio Serra de Tramuntana es más que suficiente como actor para la gobernanza de la Serra. Eso sí, hay que poner a los propietarios porque son los verdaderos gestores de la Serra.
No consideramos conveniente una Ley de la Serra.

Bloc 2. MASSIFICACIÓ / SOBRECÀRREGA
La Serra de Tramuntana és un espai limitat a on trobam una densa superposició d’usos: residencial, turístic als nuclis poblacionals, agrari, esportiu i d’esbarjo a la natura, etc. Això, en un entorn amb un immens valor ambiental i patrimonial. En aquest sentit, des de Tramuntana XXI, consideram que s’han de prendre mesures per preservar i regenerar els valors naturals, patrimonials, econòmics i socials de la Serra, buscant fórmules que permetin controlar els fluxos humans per tal de no pertorbar l’equilibri de l’espai. En aquesta línia, us plantejam les preguntes següents:

  • Considerau que és important establir la capacitat de càrrega humana a la Serra de Tramuntana?
  • Considerau convenient limitar i gestionar activitats econòmiques i d’esbarjo a la Serra en funció de la seva capacitat de càrrega?
  • Com ho faríeu?

Catalina Cladera (PSOE): Considerem molt important establir una capacitat de càrrega, tant a la Serra com a tota Mallorca. Per això és fonamental obtenir dades fiables per part de l’administració. En aquests anys s’han estat prenent mesures mitjançant el programa Smart Island o l’observatori de turisme sostenible per aconseguir dades que ens podran ajudar a quantificar i avaluar aquestes capacitats. Evidentment, la funció d’establir una capacitat de càrrega és per poder limitar i justificar activitats que sobrepassin els límits establerts. En l’actualitat ja es prenen mesures per limitar certes activitats, així per exemple el Pla especial de la Ruta de Pedra en Sec posa límits i exigeix autoritzacions específiques per a grups nombrosos o proves esportives, així com també ho fa la Conselleria de Medi Ambient en certes proves i activitats. Amb uns estudis clars es podran prendre mesures concretes i ajustades als límits.

Jaume Alzamora (MÉS per Mallorca): És imprescindible establir una capacitat de càrrega a la Serra i a Mallorca. La sobreexplotació i sobresaturació és exagerada. En el cas de la Serra, sent Patrimoni de la Humanitat, més cura se n’ha de tenir. És convenient limitar i gestionar les activitats que s’hi fan: les relacionades amb activitats agràries, i formen part de la fesomia pròpia de la Serra, se’ls ha de donar totes les facilitats possibles, i la resta d’activitats hi hauria d’haver algun tipus d’activitats, com a través de la Llei de la Serra, per definir allò que s’hi vol. Sempre des de la cogovernança, sumant les opinions dels actors implicats.

Iván Sevillano (Unides Podem): Sense dubte s’ha d’establir una capacitat de càrrega a la Serra . De fet, en aquesta legislatura s’han fet molts passos per protegir els nostres espais. Cal recordar, per exemple, que des d’Unidas Podemos varen presentar en el Parlament Balear una llei per a protegir llocs d’interès geològics del nostre territori. Lamentablement, no hem trobat l’acompanyament necessari dels nostres socis de Govern. Per la qual cosa, ho continuarem lluitant en la pròxima legislatura perquè entenen que aquesta llei seria imprescindible quant a les eines de preservació territorial, patrimoni, paisatge… que ens poguessin aportar com societat.

A més, volen desenvolupar un pla d’ordenació de tots aquests espais per a regular les activitats permeses i fer un règim d’usos. En la mateixa línia, també hem proposat ela-borar un estudi per a definir la capacitat de càrrega de l’illa, quant a vehicles, infraestructures… en funció dels nostres recursos naturals. A partir d’aquest estudi, el que volem és regular perquè hi hagi un límit: no pot haver-hi, per exemple, una entrada massiva i incontrolada de vehicles a aquest espai natural i, en general, a la nostra Illa, amb totes les derivades perjudicials que això suposa i que només fan que empitjorar la qualitat de vida i el benestar dels mallorquins i mallorquines.

Certes de les activitats econòmiques i d’esbarjo que tenen lloc a la Serra de Tramuntana suposen el sosteniment de moltes famílies, però el que no pot ser és que per falta de control i regulació en alguns aspectes, aquestes activitats de les quals parlem, acabin perjudicant la qualitat de vida de les persones residents a la Serra. Cal posar límits i buscar un equilibri perquè si no, les mateixes, seran alhora, sustent econòmic i problema social i mediambiental.

Llorenç Galmés (PP): La Serra de Tramuntana és rica tant pels seus sistemes naturals com pels seus elements culturals. És contrada d’activitats econòmiques i escenari de lleure i ús del medi natural. Per tal que aquestes necessàries activitats no generin impacte negatiu en la Serra, cal dur a terme polítiques de gestió eficients, basades en estudis i suportades per indicadors, que donin resposta a les necessitats i permetin regular l’ús del medi natural, al mateix temps que fomenten la protecció del paratge.

La regulació i normativa, en tot cas, ha d’anar acompanyada de la necessària dotació econòmica que permeti els mitjans humans i materials per fer-la eficaç.

Ález Valdivia (Ciutadans): La Serra és un ecosistema fràgil que té molt a oferir als visitants, però que tant els residents com els qui venen d’altres llocs en puguin gaudir, cal conservar-la adequadament

La futura Llei de la Serra de Tramuntana ha de tenir en compte les recomanacions sobre l’ús turístic de l’ICOMOS, l’organisme de la UNESCO que avalua i controla els llocs declarats patrimoni mundial. Tots els Departaments del Consell, però especialment els responsables de Territori i de Turisme, han de mantenir la màxima col·laboració perquè les propostes emeses per ICOMOS es vegin reflectides a la futura Llei en tots els seus àmbits, des del relacionat amb la sostenibilitat com la protecció del patrimoni.

Per altra banda, cal implementar mesures de gestió dels fluxos:
– El foment del transport col·lectiu per descarregar les carreteres;
– Regular certes activitats d’esbarjo quan poden afectar a la tranquil·litat que han de tenir certes espècies, permanentment o estacionalment,
– Conscienciar als visitants del comportament que s’ha de tenir en visitar el paratge (neteja, silenci, no provocar focs, no arrancar plantes, no sortir dels camins marcats, no alliberar espècies que poden esdevenir invasores…).
– Desplegar les eines d’illa intel·ligent o Smart Island. Utilitzar sensors i TICs per mesurar la càrrega existent en cada moment i poder informar els potencials visitants. En un principi defensem la informació perquè els visitants en prenguin consciència de quan convé i quan no convé visitar la Serra. Si això no fos suficient, caldria prendre altres tipus de mesures.

Antoni Salas (El Pi): Un estudi realista de la capacitat de càrrega de la Serra de Tramuntana ha de ser clau per determinar les polítiques a prendre els propers anys, a curt i a mitja termini. També cal dir que aquest estudi ha de ser el més objectiu possible i comptar amb el vistiplau dels ajuntaments de la zona.

Creim sincerament que la massificació de certes activitats poden ser contraproduents per la xarxa sòcio-econòmica de la zona. Cal establir límits raonables i que sempre siguin beneficioses, de totes maneres ens manifestem en contra de les prohibicions, cal tenir seny i ser molt propers per decidir el millor.

Com ja hem dit el que primer necessitem és un estudi científic, clar , ampli i consensuat de la capacitat de càrrega de la Serra de Tramuntana. Una segona passa és escoltar a tots els col·lectius, però els primers han de ser el de la zona, ajuntaments , propietaris , pagesos, ramaders, caçadors, empresaris, i un llarg etcètera que fan de la Serra un espai viu i privilegiat que volem conservar.

Pedro Bestard (VOX): La Serra no está masificada. Debemos promocionar las rutas GR21. No somos partidarios de poner límites y más límites y trabas. Todo, esos sí, y siempre, consensuado con los propietarios. Queremos que todos los propietarios puedan destinat sus propiedades al alquiler turístico siempre y cuando esté vinculado a una explotación agraria o ganadera.

Bloc 3. RENOUS I PERILLOSITAT A LA MA-10
Atesa la greu problemàtica que pateix la Serra de Tramuntana pel que fa a la conducció temerària les carreres il·legals de motos i cotxes que excedeixen la velocitat permesa, avancen en línia contínua (amb elevadíssims índexs de sinistralitat) i provoquen altíssims renous afectant greument els veïns i veïnes, així com contaminació ambiental, us plantejam les següents preguntes:

  • En cas de governar, quines mesures implantaríeu per acabar amb les carreres il·legals de motocicletes i cotxes trucats a la carretera Ma-10 que travessa la Serra de Tramuntana i amb tots els perjudicis que això implica (perillositat, accidentalitat, contaminació acústica, incidència en la salut dels veïnats i residents, etc.)?
  • Limitaríeu o prohibiríeu les carreres legals a la carretera Ma-10 de motos i cotxes a la Serra de Tramuntana, atesa la incompatibilitat amb totes les lleis de preservació i conservació, per ser un espai Patrimoni de la Humanitat i paratge natural, i també pel greuge que provoca per la situació de confinament i de limitació de moviments que pateixen els visitants i sobretot veïnats de la Serra?
  • En cas de limitar, quantes proves esportives de vehicles a motor acceptaríeu anualment? Vigilaríeu que abans de la carrera i després es continuïn complint les lleis de trànsit, de renou, etc.?

Catalina Cladera (PSOE): Aquest és un problema complex, tal com s’ha demostrat, ja que tot i la predisposició de totes les administracions implicades no s’ha aconseguit solucionar. Un major control policial tant de trànsit de l’estat, com de les policies locals en les vies que en tenen competències seria una passa important. Una altra solució possible sempre amb acord dels ajuntaments implicats seria la implantació de zones de baixes emissions a la Serra, que implicaria la restricció de vehicles de combustió de no residents a certs indrets acordats.

Està clar que s’han de limitar les proves esportives de motos i cotxes a la Serra i així ja ho hem manifestat en aquesta legislatura un cop tinguem l’instrument legal que ens ho permeti, ja que aquesta no és el lloc més adient per aquest tipus de proves.

El límit a establir, ha de ser un límit pactat en tots els afectats, cal recordar que algunes proves fins i tot estan coorganitzades pels propis ajuntaments de la Serra. Un possible punt de partida seria que un tram de carretera no es veiés afectat per tancaments més d’un cop al mes com a màxim. Una mesura possible per evitar els excessos abans i després de les carreres seria condicionar futures autoritzacions de les proves al bon comportament dels seus seguidors, per tal que els organitzadors fomentin el bon comportament, tal com es fan en altres activitats esportives.

Jaume Alzamora (MÉS per Mallorca): Mallorca ha d’estar pensada per les persones i no pels vehicles. En el cas de la Serra aquesta condició és encara més indispensable. És inacceptable que es produeixin curses il·legals de vehicles a motor. A causa dels efectes del renou, del consum de territori i generació de gasos, en el cas que s’hagin d’autoritzar carreres legals de vehicles hi hauria d’haver una gran limitació: hauria d’estar molt justificat, perquè els efectes negatius que generen sobre l’entorn humà, natural i patrimonial són massa grans. Com a norma, s’haurien de restringir, prohibir i eliminar qualsevol tipus de proves a motor a la Serra.

Iván Sevillano (Unides Podem): Des de principi de legislatura hem estat fent feina per reduir els comportaments incívics en l’àmbit de la Serra que només perjudiquen el benestar dels residents i el medi ambient d’una àrea tan sensible. Un problema que fins ara mai cap ningú havia volgut abordar. Ha estat un problema ignorat al llarg de dècades per tots els governants i, mai que en aquesta legislatura encara no ho hagués pogut resoldre de manera definitiva, és de justícia reconèixer que hem donat una passa endavant, hem escoltat les reivindicacions dels veïns i veïnes i els problemes que estan patint, i els hem posat al centre de les nostres polítiques.
En aquest sentit, hem incorporat al text de la Llei de la Serra, elevada des del Consell de Mallorca al Parlament de les Illes Balears, una disposició transitòria per no autoritzar el desenvolupament d’activitats no permanents de recorregut amb vehicles de motor fins que el Ple del Consell de Mallorca no reguli i es pronuncii al respecte.

Des d’Unidas Podemos pensen que arribat el moment de plantejar-nos com a societat si aquest tipus d’activitats a un àmbit tan sensible i protegit com la Serra, ha de ser zero. Sabem que és una mesura valenta però molt necessària per continuar protegint aquest emblemàtic entorn i la qualitat de vida dels veïns i veïnes; i més tenint en compte el temps que hi ha hagut perquè els comportaments incívics aturin. La qual cosa no ha passat.

Llorenç Galmés (PP): En el Partit Popular creim en la necessitat de lideratge per afrontar la situació i eliminar les activitats il·legals que es duen a terme, tant de dia com de nit, a les carreteres de la Serra i permetre, al mateix temps, l’ús adequat, cívic i en convivència, que millori la seguretat dels usuaris i la qualitat de vida dels veïnats.

Cal que aquest lideratge vengui acompanyat de la necessària col·laboració entre les distintes administracions implicades i competents en aspectes com, per exemple, la vigilància i l’elaboració d’ordenances reguladores del renou, entre d’altres. En el Partit Popular creim que les actuacions dissuasives passen també per donar l’oportunitat als aficionats del motor perquè puguin practicar l’esport amb garanties; per això, ens comprometem a renovar i millorar les instal·lacions existents a diferents indrets de l’illa de Mallorca per a la pràctica segura d’aquests esports.

Finalment, també es fa necessària l’adequada gestió per regular les proves legals, sota criteris de sostenibilitat de la regió, mitjançant la implicació i la col·laboració dels ajuntaments, també amb els distints organismes organitzadors, de manera que, amb la necessària responsabilitat, es pugui fer ús adequat i limitat de la carretera, sense que aquest vagi en perjudici de la qualitat de vida dels veïnats i de la conservació de l’entorn.

Álex Valdivia (Ciutadans): En primer lloc, les carreres il·legals són un tema d’ordre públic, on cal la col·laboració entre les diverses policies locals i la Guàrdia Civil. Impulsarem aquesta col·laboració, a més de mesures de control, com ara càmeres de trànsit o inclús l’ús de drons.
Pel que fa a les carreres legals, ens atenim al que marca l’ICOMOS i el caràcter de Patrimoni de la Humanitat segons l’UNESCO, Les carreres de vehicles a motor són incompatibles amb el sosteniment d’aquest fràgil ecosistema i la tranquil·litat dels veïnats.

Un cas diferent, però, són les curses d’atletisme o de ciclisme – sempre, però, respectant els camins i no camp a través. En tot cas han de ser activitats esporàdiques i fora de temporada de major afluència, i s’han de tractar al si de la Comissió de la Serra Tramuntana – Patrimoni de la Humanitat.

El tercer aspecte a tenir en compte és el públic que congreguen aquestes manifestacions esportives, que ha de ser ordenat per raons de seguretat.

Antoni Salas (El Pi): És una activitat que no és pot consentir ni un dia més i cal la implicació de totes les institucions, creim que si les diferents institucions que poden actuar en les carreteres i la circulació actuessin el problema es podria resoldre, però cal interès en resoldre el tema, des del PI insistirem.

Limitar sí , estudiant sempre el mínim impacta possible , als habitants de la Serra que a cops sofreixen limitacions de moviment i altres greus problemes, i també fer que l’impacte al medi ambient ha de ser el menor possible, és poden estudiar de forma més acurada el recorregut o l’època millor per que no afecti a la fauna o l’horari de les proves.

Pel que fa a un numero exacte crec que és difícil de contestar, vigilar si i si, abans després i durant la prova, amb els mitjans humans que siguin necessaris, en la col·laboració màxima dels ajuntaments i parlant amb els responsables de les proves.

Pedro Bestard (VOX): Apostamos por incrementar la presencia policial. Sólo con la presencia de los agentes será posible disuadir a aquellos que llevan a cabo estas prácticas.
No limitaríamos. Si son legales y se cumple con la normativa no tenemos nada que decir. No somos partidarios de prohibir por prohibir. Además es una actividad que tiene buena repercusión económica en los establecimos y comercios de la zona.

Bloc 4. DESENVOLUPAMENT RURAL
Cada dia observam com s’intensifiquen els desequilibris que es detecten des de fa anys. Les activitats d’oci creixen i generen nous impactes, al mateix temps que les activitats tradicionals agràries, ramaderes i forestals que han conformat la singular fesomia de la Serra desapareixen o es troben en situació crítica, a causa sobretot de la seva manca de rendibilitat. També veiem com l’administració pública, en els seus diferents nivells i departaments, no integra adequadament la gestió de les diferents activitats que afecten la Serra.

Tramuntana XXI creu amb la necessitat de crear una estratègia de desenvolupament rural a la Serra a llarg termini que ajudi a diversificar l’activitat econòmica. Tot impulsant les activitats tradicionals, generant riquesa al territori, conservant els valors naturals i culturals a través d’activitats de baix impacte. En línia amb aquest objectiu, us plantejam les següents preguntes:

  • Pensau que cal impulsar mesures i polítiques per recuperar i enfortir l’activitat del sector primari a la Serra de Tramuntana?
  • Quines mesures i polítiques impulsaríeu en aquesta línia?
  • Consideraríeu donar suport i impulsar l’ecoregió Serra de Tramuntana per avançar en aquesta línia?

Catalina Cladera (PSOE): La Serra de Tramuntana és un paisatge cultural viu de caràcter eminentment agrícola, ja que fou aquesta activitat la que transforma el territori i li va donar la seva configuració. Si volem mantenir viu i preservar-lo tal com ens vàrem comprometre davant la UNESCO i mantenir el Valor Universal Excepcional que té la Serra, cal mantenir l’activitat agrària mitjançant mesures i polítiques perquè aquesta torni a ser rendible.

Ja s’han pres moltes mesures en aquesta línia, així any rere any, el consorci de la Serra de Tramuntana augmenta el pressupost (aquest darrer any en un 83%) per donar ajuts a propietaris i explotacions agràries per mantenir marges i recuperar olivars i zones de conreu, així com ajudes directes a les cooperatives agrícoles i ramaderes i a les confaries de la Serra i que s’hauria d’ampliar a associacions de productors i productores agroecològics. El distintiu de la Serra de Tramuntana és una altra aposta forta per millorar la competitivitat dels productes i assegurar els seus consumidors. Els projectes per dinamitzar l’agricultura d’indrets estratègics de la Serra com ara Banyalbufar – Estellencs o les Rotes de Caimari, precisament amb col·laboració amb Tramuntana XXI, són exemples i línies que cal continuar, ja que ara només estan iniciats.

Considerem que una de les vies claus i de futur de l’agricultura a la Serra és la producció ecològica, la Serra o és sostenible o no serà, per això sempre hem donat suport a la iniciativa de crear una Ecoregio a la Serra, des del Consorci hem participat en les reunions del SEAE, i hem participat econòmicament amb projectes i propostes de l’Ecoregió i hem considerat que també calia donar-li un suport legislatiu a aquesta iniciativa.

Jaume Alzamora (MÉS per Mallorca): Apostam per una transformació del model econòmic, i un dels aspectes és reconvertir el sector turístic i impulsar altres sectors turístics, un d’ells és el sector primari, que hauria de considerar-se estratègic. Seria de cabdal rellevància que a la Serra de Tramuntana es desenvolupin polítiques per desenvolupar el sector agroforestal que contribueixin a la diversificació econòmica. Plantejam que es facin inversions importants en nous pagesos, a finques que puguin generar productes de qualitat i en agricultura ecològica, com un segell diferenciador, especialment a la Serra perquè l’agroecologia permet mantenir millor el paisatge, el territori i el medi ambient.

Iván Sevillano (Unides Podem): Cal dir que des de les administracions ja es donen incentius per recuperar i enfortir l’activitat del sector primari a la Serra. Un exemple són les ajudes que es donen des de la conselleria d’Agricultura a les zones de muntanya, precisament per les seves peculiaritats i majors dificultats a l’hora de produir. També hi ha línies on es discrimina positivament aquesta activitat, com en el cas de l’olivar de muntanya. Però per descomptat que hem de continuar impulsant l’activitat agrícola i ramadera a la Serra de Tramuntana. Són vitals per preservar el paisatge i el nostre patrimoni, mantenir una correcta gestió dels espais forestals i protegir la nostra cultura i gastronomia.

En aquest sentit, cal recordar que les Balears seran a partir d’ara una regió de la PAC en si mateixa, un èxit històric que dona compliment a una reivindicació del sector des de fa molts anys; hem hagut de menester una conselleria d’Agricultura gestionada per Unidas Podemos per aconseguir-ho. Cal afegir també que les ecoregions de la nova PAC beneficiaran molt les activitats a la Serra en coincidir en molts d’aspectes.


Llorenç Galmés (PP): En el Partit Popular creim en la necessitat d’una normativa adequada, que potencii els distints tipus d’activitats econòmiques, tant l’activitat agrícola com la ramadera i la forestal, potenciant el producte local i l’aprofitament forestal, entre d’altres. Cal simplificar la burocràcia i fer les tramitacions més senzilles. És imprescindible dotar del necessari suport econòmic al sector primari que és, alhora, qui permet el manteniment i la neteja de l’entorn natural, evitant la seva degradació i reduint també el risc d’incendis. És necessari trobar i potenciar sinergies que combinin les activitats tradicionals amb aquelles activitats que generin el retorn econòmic necessari per a la preservació del sector. En tot cas, som conscients de la necessitat de treballar, en col·laboració amb tots els agents implicats en la regió, per tal de garantir la continuïtat d’un sector clau per la Serra com és el sector primari, potenciant l’economia circular i el producte local de la regió.

Álex Valdivia (Ciutadans): No contesta.

Antoni Salas (El Pi): Si al món rural, el sector primari , és un sector que té moltes dificultats a Mallorca, encara és més difícil desenvolupar les activitats agropecuàries a la Serra de Tramuntana, per tant hem de desenvolupar una sèrie d’accions pròpies per la zona, comptar amb les cooperatives i protegir els pagesos que lluiten molt per treure endavant les seves explotacions.

Des de l’administració s’ha de donar suport als pagesos i no posar traves i traves, com ja hem dit creim que cal reforçar el món de les cooperatives com a instrument que pot ajudar als pagesos de la zona, potenciar les marques de la serra, potenciar la comercialització diferenciada dels productes de la Serra de Tramuntana, acompanyar al pagès des de l’administració.

Si aquesta ecoregió serveix per cohesionar la Serra de Tramuntana, les polítiques que es desenvolupen en elles , per millorar la vida de les persones que hi habiten, i també la seva conservació i futur, des del PI ho veim de forma positiva. Cal fer passes per facilitar i millorar la vida de pagesos, empresaris, treballadors, de la Serra de Tramuntana, volem una serra viva , protegida i que tenguí un futur sostenible.

Pedro Bestard (VOX): Sí es importante recuperar el sector primario. Es más implementaremos ayudas para los propietarios y para que puedan llevar a cabo medidas que fortalezcan el sector primario. Una de ellas es permitir el alquiler vacacional vinculando la propiedad a una explotación agraria o ganadera.

(sobre ecoregión) Una vez más, decimos que no hace falta poner más organismos, entidades, asociaciones etc., para controlar la Serra.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.