En concret, el manifest reclama que el Govern espanyol sol·liciti el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, entenent que no cal modificar cap tractat per fer-ho i que, simplement, és una qüestió de voluntat política. Cal tenir en compte que el Reglament número 1 del Consell de la Unió Europea de l'any 1958 llista quines són les llengües oficials de la Unió (actualment, 24) i que, a voluntat dels estats, aquest reglament ha estat modificat en set ocasions.

Els impulsors del manifest denuncien que la manca d'oficialitat del català a la Unió Europea suposa la discriminació del català en moltes normatives, la minva en el prestigi social de la llengua i la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants en molts àmbits. Per a les entitats impulsores del manifest, és una «anomalia» que «la 13a llengua de la Unió en nombre de parlants no compti amb el mateix reconeixement que moltes altres llengües europees».

El manifest defensa que això és «contrari al principi fundacional europeu de protecció del multilingüisme, consagrat a l'article 3 del Tractat de la Unió Europea i a la Carta de Drets Fonamentals de la UE». Així mateix, la manca d'oficialitat també va en contra de l'informe final de la Conferència pel Futur d'Europa, «un dels processos participatius més importants de la història de la UE», que «reclama més protecció per a les anomenades 'llengües regionals', com és el cas de la catalana», afegeix el manifest.

El manifest, presentat a Palma el 13 de febrer i impulsat inicialment per nou entitats, incorpora ara, entre altres signants, el Futbol Club Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona o el sindicat STEI Intersindical. El text, que es pot consultar a través d'un web, també ha rebut el clic de suport de gairebé 50.000 particulars. Els impulsors fan una crida a les entitats perquè continuïn adherint-s'hi i animen els ciutadans a seguir-hi donant suport a través del web.