MÉS per Mallorca ha expressat «sorpresa» i «estupefacció» pels discursos d'«entorns governamentals» que titllen el català com un «problema d'accés a la funció pública», uns discursos que asseguren són propis de la dreta i l'extrema dreta.

En el seu comunicat recorden que «en els pactes de 2015 i de 2019 i en l'esperit i la lletra de la normativa que les majories progressistes hem aprovat, mai s'ha considerat el català com un problema, si bé hem tengut en compte les especificitats de cada procés d'accés a la funció pública a l'hora d'establir la millor fórmula per a garantir els drets lingüístics dels pacients i dels ciutadans».

Des de la formació «desautoritzen» que cap dels membres del Govern pugui argumentar que el català és una barrera per a aconseguir professionals, perquè «no n'existeix prova i perquè no obeeix als acords que han permès investir presidències i conformar executius amb la nostra participació». Consideren que qui així ho digui serà entès «com una manifestació partidista, i sobre això cadascú retrà comptes davant la ciutadania a les eleccions vinents».

MÉS posa èmfasi en el fet que en altres territoris també existeix una mancança de professionals sanitaris. «Donada aquesta circumstància especial, a la llei 4/2016 es va preveure la possibilitat d'exempcions extraordinàries i argumentades si en qualque procés no es podien cobrir totes les places amb persones que tenguessin l'acreditació suficient. Aquesta exempció no podia ser mai ni general ni sistemàtica, sense tenir en compte les diferents circumstàncies de cadascuna de les especialitats que es convocassin. Per això hem treballat dins el mateix pacte perquè des de l'IBSalut s'apliqui la llei així com toca», han assegurat en el seu comunicat.

Recalquen que des de MÉS per Mallorca, així com des d'altres entitats sindicals i socials, han demanat l'aplicació del decret llei 6/2022, que hi estableix una moratòria de 2 anys per a l'acreditació dels coneixements lingüístics requerits. I afegeixen que «intentar convèncer que una persona que s'ha tret la titulació de medicina o infermeria no és capaç d'assolir un nivell intermedi de català en dos anys (o de castellà si no s'és espanyol, cosa que sorprenentment ningú considera un entrebanc) és poc rigorós».

Per acabar, la formació defensa que el dret d'atenció sanitària i els drets lingüístics dels pacients no poden ser considerats antagònics, «sinó que precisament són complementaris».