De bell nou i com tantes vegades en el passat, ha estat l'agressió de l'Estat espanyol allò que ha fet que l'independentisme torni a mostrar-se unit i coordinat.

En aquest cas, els tres principals partits (Junts, ERC i CUP) i les dues grans entitats (Òmnium i ANC) han fet una compareixença conjunta davant la premsa de tot el Món, per denunciar la guerra bruta de l'Estat espanyol contra un mínim de 65 persones relacionades amb l'independentisme que han patit el monitoratge dels seus dispositius mòbils, amb un sistema d'espionatge anomenat Pegasus, un programa de fabricació israeliana que només es ven als estats, i també amb Candiru, igualment fabricat a Israel.

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, d'ERC, que va ser el seu vicepresident, i Carles Riera, de la CUP; també Xavier Antich, president d'Òmnium, i Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, han comparegut en roda de premsa en el Parlament Europeu, a Brussel·les.

Ofensiva internacional

Han anunciat una «ofensiva internacional per garantir que aquests esdeveniments no quedin sense càstig», en paraules de Junqueras, que ha explicat: «Portarem aquest escàndol al Parlament Europeu i demanarem que se celebri un debat d'urgència sobre aquesta qüestió en la pròxima sessió plenària».

En la seva intervenció, Puigdemont s'ha adreçat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, tot recordant que cinc eurodiputats catalans -entre els quals ell mateix- han estat espiats «mentre treballàvem en aquesta casa».

Encara en l'àmbit de la Unió Europea, també ha instat la Comissió Europea -la seva presidenta, Ursula von der Leyen, i el comissari de Justícia, Didier Reynders, que «actuïn urgentment i facin que Espanya reti comptes» per l'espionatge a l'independentisme català.

Més enllà, Puigdemont ha anunciat que informaran del cas i faran arribar l'informe de The Citizen Lab a diversos òrgans de defensa dels drets humans, com el Consell d'Europa i l'ONU.

Accions judicials

En l'àmbit de les accions judicials, els líders independentistes han anunciat que es presentaran «querelles a diversos nivells i en diversos països europeus per espionatge massiu» contra integrants de la societat civil i del govern català, contra representants polítics, activistes, advocats i familiars de les persones a qui es volia espiar.

Es presentaran, en concret, a Alemanya, Bèlgica, França, Luxemburg i Suïssa.

També està previst presentar denúncia contra l'empresa israeliana NSO, que consideren «clarament responsables» de l'espionatge.

Un nexe sòlid amb l'estat espanyol

A la roda de premsa al Parlament Europeu també hi han intervingut David Kaye, exrelator especial de l'ONU sobre drets humans, i John Scott-Railton, investigador sènior de The Citizen Lab, el laboratori amb seu a la Universitat de Toronto que des del 2020 ha desvelat la utilització no sempre d'acord amb la legalitat de Pegasus i que centra el seu últim informe, titulat explícitament 'Catalangate', en l'espionatge a l'independentisme català.

En una intervenció telemàtica, Scott-Railton ha remarcat que «gran part dels atacs es feien amb infeccions de clic zero», cosa que vol dir que «la víctima no veu res i no pot fer res per aturar la infecció».

«Simplement, hi ha un moment en què el telèfon és privat i, després d'aquest moment, deixa de ser-ho i comença a enviar informació», ha afegit, abans d'assegurar que «és gairebe impossible protegir-se d'aquest programari espia».

Sobre la possible autoria de l'espionatge, aquest investigador ha afirmat que «hi ha l'evidència circumstancial que apunta a una entitat o més dins del govern espanyol» i que «hi ha un nexe sòlid amb el govern espanyol».

Ha explicat també que «el CNI és client de NSO [el fabricant de Pegasus] com a mínim des del 2015», i que, a més, «el Ministeri de l'Interior espanyol té una capacitat semblant a Pegasus, però amb un altre nom».

Més enllà de les proves concretes, també ha valorat que «és poc probable que un client de Pegasus no espanyol dugués a terme un atac massiu» com aquest.