Més per Menorca hauria desitjat una Llei d’Educació que fes possible que tots els alumnes tenguessin una plaça pública i que l’educació de 0 a 3 anys fos gratuïta per a totes les famílies. Els menorquinistes aspiren a un ensenyament «més innovador i més pròxim als països del nord d’Europa, on els professors estiguin molt més formats i motivats, i una educació en la qual puguin participar-hi alumnes i famílies».
El que s’aprova aquest dimarts «queda curt» per a Més per Menorca que, no obstant això, ha aconseguit que s’acceptin 50 de les 88 propostes inicials que va presentar per a millorar la Llei.
«De la feina que ha fet Més per Menorca, del que més satisfets estam és de la passa endavant que es fa per aconseguir la gratuïtat 0-3, el que suposarà que, en un breu termini, el finançament es dupliqui, de manera que una família que abans rebia 400 euros a l’any, en el termini de 3 anys, en rebrà 1000 en forma de subvenció», ha explicat el diputat Josep Castells, qui també ha celebrat les millores que han aconseguit en educació inclusiva, «tant pel que fa a les famílies més desafavorides econonòmicament, com pel que té a veure amb els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge». Castells ha destacat més mesures menorquinistes que s’inclouran a la nova Llei com, per exemple, «la incorporació de professionals de la salut i especialistes en intervenció sociocomunitària als centres escolars». El diputat també ha fet esment «al major finançament que tindran les escoles municipals de música».
Un altre aspecte en el qual Més per Menorca ha aconseguit canvis notables és en la millora del model educatiu: major autonomia dels centres per a desenvolupar el currículum educatiu i el reconeixement de l’educació no formal, de manera que les aptituds que s’assoleixen fora del centre seran incorporades a l’expedient de l’alumne –per exemple, els aprenentatges que els alumnes adquireixin en entitats de lleure o esportives seran avaluats i formaran part de la seva nota.
Quant a les propostes que els altres partits d’esquerres han rebutjat i que suposarien deixar «definitivament enrere les restes del model d’escola del segle passat» hi havia: la garantia a la plaça pública i al dret a triar centre per a totes les famílies; llevar la major part de ‘deures’ a casa; rebaixar el nombre d’alumnes per aula a 20 a primària i 25 a secundària i batxillerat; o que els pares i mares poguessin tenir un permís laboral per a assistir a les reunions a escoles i instituts.
