L'Administració general de l'Estat espanyol incompleix sistemàticament les sentències judicials i els seus propis estatuts quan obvia el coneixement de la llengua catalana dels seus treballadors com una condició necessària per a garantir els drets dels catalanoparlants a les Illes Balears. Així ho ha denunciat aquest dimecres el diputat Josep Ferrà qui ha afirmat que «la defensa del dret a parlar en la llengua pròpia dins el nostre territori ha de ser una prioritat sempre». En aquest sentit, Ferrà ha defensat una Proposició no de Llei, que finalment ha estat aprovada al Parlament.
Durant la defensa de la iniciativa, el diputat ecosobiranista ha recordat que la declaració d'oficialitat d'una llengua deriva, entre d'altres, al dret del ciutadà de relacionar-se en aquesta llengua amb els poders públics, això implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l'Administració tal com específica la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears. Tant la Constitució espanyola com els compromisos derivats de la signatura de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell per part de l'Estat espanyol l'any 1992 reafirmen aquest dret d'ús.
Així també, ha recordat Ferrà que el Tribunal Constitucional espanyol reconeix aquest dret en una sentència de l'any 1986 adreçada a la mateixa problemàtica però en aquest cas a Catalunya. Més de 25 anys després la mateixa problemàtica perdura a les Balears tot i que la mateixa jurisprudència espanyola reconeix aquest dret. «Allò que serveix per a Catalunya també serveix a les Balears en defensa de la llengua pròpia que compartim els dos territoris», ha puntualitzat Ferrà.
En aquest sentit l'Estatut bàsic de l'empleat públic indica que s'ha de garantir l'atenció al ciutadà «en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori». «En aquests moments, la capacitació lingüística perquè els ciutadans puguin ser atesos en català no està ni molt menys garantida i aquest incompliment sistemàtic per part de l'Administració General de l'Estat deixa en situació d'indefensió els catalanoparlants dins el nostre territori», ha remarcat Ferrà qui ha acabat recordant que institucions tan importants com la Universitat de les Illes Balears ja han posat de manifest la necessitat de garantir aquests drets.
La Proposició no de Llei aprovada ha estat presentada per MÉS per Mallorca i el Grup Mixt-Més per Menorca. L'impulsor, el diputat Joan Mas 'Collet', ha reclamat en ella garantir el dret d'opció lingüística, que es compleixi l'Estatut bàsic de l'empleat públic en relació a la seva capacitació lingüística, a la provisió de places amb capacitació en llengües cooficials i per últim a l'obligatorietat del compliment dels compromisos internacionals de l'Estat espanyol en matèria de drets lingüístics.
Per ventura també haurien de reclamar al Govern que el català, per norma, s'empri obligatòriament als ajuntaments i conselleries del Govern i Consells. Aïr vaig veure que, a les obres del parc d'aventures que es fa al bosc de Bellver, tots els cartells, amb el logotip de l'ajuntament imprès, estan escrits en castellà, ni una paraula en català, tot en castellà, no ens tenen en compte als d'aquí, ens falten al respecte ignorant-mos per tot arreu. El PSOE en té la culpa quasi en exclusivitat, però els altres partits del Pacte també en són corresponsables d'aquest menyspreu i ofensa que, actualment, ja és la norma a les Illes. És difícil de pair, però es veu que és el que na Francina i els seus consideren que ens mereixem com a tàctiques per castellanitzar, encara més, la vida dels illencs. Fins a quant estarem dispostos que ens facin befa i ens robin la llengua?