Durant el ple d’aquest dimarts, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha interpel·lat el Govern sobre la destinació del factor d’insularitat, produint-se així el primer debat sobre aquesta matèria des que s’ha acordat el seu import per als pressupostos de l’Estat de 2022.
Castells ha exposat la continuïtat entre les anomenades inversions estatutàries -contemplades a la disposició transitòria novena de l’Estatut- i el factor d’insularitat anunciat. I ha explicat el «gran fracàs» que han suposat les primeres. Aquestes es varen xifrar en 2.800 milions d’euros, dels quals uns 1.200 havien de ser gestionats pel Govern; d’aquests 1.200 milions només n’han arribat 290.
Davant d’aquestes xifres tant escandaloses ha demanat al Govern si pensa exigir les responsabilitats polítiques i administratives d’aquest «nyap». «Són molts els milions que havia d’haver pagat l’Estat i que finalment ha hagut de pagar la ciutadania de les Illes Balears», ha assegurat. També l'ha interpel·lat sobre què pensa fer el Govern per a recuperar aquests doblers.
«En aquest fracàs hi ha de tot. Projectes que no s’han arribat a fer, com el centre d’interpretació de la Reserva de la Biosfera de s’Enclusa a Ferreries (7 milions d’euros perduts) o el tant suat projecte del Tramvia de la Badia de Palma (pressupostat en 35 milions d’euros). També hi ha projectes que han quedat a mig fer com el Port de Ciutadella (hi ha inversions pendents per import de 16 milions d’euros) o projectes que es van justificar malament, com les inversions ferroviàries a Mallorca (es van haver de reintegrar a l’Estat 20 milions d’euros)», ha explicat Castells. A aquesta relació de fets, la consellera Rosario Sánchez li ha reconegut a Castells que la CAIB havia hagut de retornar a l’Estat un total de 64 milions d’euros per projectes no executats o mal justificats.
Des d’aquest punt de vista, els menorquinistes es mostren preocupats perquè no es repeteixi la mala gestió en el cas del factor d’insularitat i els anunciats 110 milions a l’any quedin en un no res. Respecte d’aquest factor, Més per Menorca també ha demanat quines lliçons s’han après i quins procediments es posaran en marxa per a assignar els recursos. En aquest sentit, és important tenir en compte que, d’acord amb el Decret Llei que aprova el Règim Especial de les Illes Balears, durant el primer quadrimestre del 2022 s’haurà de decidir la destinació d’aquests 183 milions d’euros.
Així, Castells ha considerat central que el Govern expliqui els procediments, calendaris i paràmetres de valoració que se seguiran. A més, els menorquinistes volen garantir que aquests doblers no serveixin per a finançar inversions ja compromeses per part l’Estat i, per tant, siguin realment addicionals al que ja s’havia aconseguit per altres vies.
Finalment, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha convidat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, a «aprendre de la lliçó» i ha denotat que «ens trobam en un escenari de fragilitat, davant un Estat que juga amb les cartes marcades i que sempre troba la manera d’escatimar els doblers que pertoquen a les Illes Balears».
D’aquí dues setmanes es discutirà la moció subsegüent a aquesta interpel·lació i Castells ja ha anunciat que sotmetrà al debat del ple «l’assumpció de responsabilitats polítiques i administratives pel fracàs en la gestió de inversions estatutàries i l’adopció de mesures correctores per a no repetir els errors».
