Ciutadans i el seu portaveu, renegat de la seva pròpia identitat( el català), no guanyarà mai aquesta batalla a les escoles, sinó, què pensi el que li va passar al seu company d'idees en J.R. Bauzà, on tota la seva imposició política lingüística, va ser un vertader fracàs.

L'escola pública, i en català, no se toca.

Aquests de Ciudadanos no son més que Falange 2.0. En Falangito Rivera com a sucedani d'en Primo de Rivera i na Barbie-Xoni de Cadiz com a Pilar Franco. Llastima que no és una peli o un serial, sino real com la vida mateixa. I en Pericay doncs fent pardalades perqué no arriba a més

El C's està tot sol en aquest tema, almanco a Balears, cosa que m'alegra. Olga Ballester no diu la veritat quan explica que “los padres de niños con lengua materna castellana no son escuchados”. Sí són escoltats i els pocs que demanen explicacions, se'ls explica la conveniència de què des del primer dia d'infantil de 3 anys, se'ls parli en la llengua catalana del lloc on viuen. És la manera de què en arribar a Primària ja entenguin i parlin (cada un amb les seves habilitats lingüístiques pròpies de l'edat) la llengua, la qual cosa farà que la integració en les dues llengües s'hagi aconseguit quan toca, per poder començar una Primària amb garanties. Per fer i aconseguir això, els mestres i les mestresses d'Infantil tenen les seves estratègies i habilitats. La llengua castellana, si són castellano-parlants no representa cap dificultat, ni per entendre-la ni per parlar-la. Tampoc pels que són “mallorquino-parlants”, ja que als primers dies de classe arriben a casa xampurrejant en castellà i que aniran perfeccionant sense adonar-se. La llengua castellana (“español” per a alguns) és tan summament senzilla, fàcil i simple, que l'aprendrien encara que no volguéssim, cosa que no és així, m'apressur a dir, perquè ja sé que n'hi ha que cerquen punta a tot. Així als sis anys tenim els nins perfectament capacitats en les dues llengües. No són motius polítics, sinó pedagògics, (una llengua apresa en la infància més tendra, és més fàcil) ben al contrari dels motius de la sra. Ballester, la qual, per arreplegar un parell de cents de vots dels pocs mallorquins gonelles que queden, consent a fer el ridícul més espantós que pot fer una docent. Posar en evidència les seves capacitats intel·lectuals, per defensar una idea política caduca i fora del segle.

No, El poble mana", no és curtor ni beneitura de part d'en Pericay: és dolentia, és un voler dividir, fer clivells dins la nostra societat.

En Pericay és un enemic declarat de la nostra llengua. Tot quant sigui dir que va errat, que és curt, tot això és errar-se, Aquest senyor va néixer català i fa temps que es va girar contra el seu país. I coses com aquesta es paguen d'una manera o altra.

Aquest empecinado, fracassa en tot. També com a ciutadà.

No sé com no se li cau la cara de vergonya.

Periquito pico, me vols dir on vas,
a fer la bugada a n'es pou den Mas.
Ets més baneït que fer llum al sol, no sé si hauriam d'investigar de on vares treure la carrera, perque com a filo-loco fas pena botiflera, vage quin estorberet.