Biel Company, president del PP de les Illes Balears, ha assegurat aquest dissabte que exigir el català com a requisit a la Sanitat és «minvar la qualitat sanitària i anar contra un servei bàsic». A més, ha defensat que les llengües pròpies en les comunitats bilingües no es poden utilitzar políticament ni tampoc per «generar confrontació i odi» a la societat.
El president dels populars balears ha fet aquestes declaracions a Vitòria, on ha assistit al Comitè de Direcció dels Populars d'Àlaba, amb la presència també del president del PP d'Euskadi, Alfonso Alonso.
Company s'ha referit a la realitat «comuna» que es viu als dos territoris, amb llengua pròpia, i ha negat que exigint el català o l'euskera per accedir a determinats llocs de la funció pública «es fomentin més aquestes llengües». «Actuant així no es defensa més les nostres llengües pròpies, sinó que es genera rebuig. A les Balears tenim un problema com el de la insularitat i ara, el govern d'esquerres vol posar un altre handicap més per poder comptar amb els millors metges. De 7.000 queixes anuals que hi va haver en el servei sanitari l'any passat, tan sols 5 van tenir relació amb la llengua», ha apuntat.
Del tot 'incoherent'
El líder del PP balear considera «incoherent» que es doni «sis punts per acreditar el nivell de català requerit i un punt per haver realitzat un màster als Estats Units» a l'hora d'opositar a una plaça a la sanitat. «Coincidim amb el PP basc que, en determinats llocs de la funció pública, es requereix uns coneixements de la llengua pròpia, però en altres ha de primar la qualitat del servei», ha afegit.
Si ho fa se'l pot denunciar per incompliment de la llei de normalització lingüística