Sus al judici del cas Nóos. El procés judicial que durà des d'aquest dilluns a la barra la infanta Cristina, el seu marit, Iñaki Urdangarin, i 16 acusats més va començar fa més de cinc anys amb la recerca del sobrecost del velòdrom Palma Arena.

El cas Nóos és la peça separada número 25 del cas Palma Arena, oberta pel jutge d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, el 20 de juliol de 2010 per investigar les suposades activitats irregulars de l'institut que dóna nom a la causa i que va presidir durant diversos anys Urdangarin.

L'Audiència de Palma jutjarà des de dilluns la presumpta trama creada per beneficiar amb fons públics entitats creades per Urdangarin i el seu soci Diego Torres, que van percebre gairebé 6 milions de les administracions públiques.

Es jutjaran els presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, frau a l'Administració, tràfic d'influències, estafa, falsedat documental per particulars, falsedat en document públic per funcionari, falsedat en document mercantil, delictes contra la Hisenda Pública i blanqueig.

Els més de quatre anys que va durar la instrucció del cas van desvelar l'entramat societari creat per Torres com a autor intel·lectual i Urdangarin, aleshores gendre del rei Joan Carles, com a esquer per obtenir clients i augmentar notòriament els honoraris, segons l'instructor i les acusacions.

Les sis acusacions (Fiscalia, Advocacia de l'Estat, Advocacia de les comunitats balear i valenciana, Manos Limpias i el grup socialista a l'Ajuntament de València) coincideixen que Urdangarin i Torres van aconseguir que l'Institut Nóos fos adjudicatari d'ingents quantitats de fons públics.

Ho van fer mitjançant un sistema en el qual eludien de forma il·lícita l'aplicació de la Llei de contractes de l'Administració Pública, que va provocar l'ús fraudulent dels convenis de col·laboració.

D'aquesta manera van aconseguir uns 3,5 milions de les administracions públiques valenciaes, 2,5 milions del Govern balear i 114.000 euros en donacions simulades de l'Ajuntament de Madrid, segons els càlculs de la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions particulars i populars.

El modus operandi consistia que els fons públics que van ingressar l'Institut Nóos, Nóos Consultoria Estratègica i la Fundación Deporte, Cultura y Integración Social (Fdcis), se'ls repartien Urdangarin i Torres al 50% mitjançant diverses empreses de la seva propietat que van usar com a instruments per drenar els diners cap als seus propis patrimonis, presumptament.

L'Agència Tributària ha calculat que l'entramat societari artificial creat per tots dos va creuar fins a 425 factures a Nóos pels pretesos serveis i treballs de molt diversa índole, per un total de 8 milions d'euros entre 2004 i 2008.

A més, estan acusats de defraudar a Hisenda amb aquesta pantalla que van crear per ocultar les retribucions de la seva pròpia activitat, subjectar-la a una tributació inferior i deduir-se despeses de forma irregular.

Mentre Urdangarin ho va fer a través d'Aizoon, empresa de la qual era titular al 50% amb la seva esposa, Torres ho va dur a terme mitjançant diverses mercantils (Shiriaimasu, Virtual Strategies, Intuit i Nóos Consultoria Estratègica), que també compartia amb la seva dona, Ana María Tejeiro, sostenen fiscalia i acusacions.

Urdangarin i Torres van crear a més presumptament una estructura societària fiduciària opaca en paradisos fiscals per ocultar els veritables beneficiaris i obtenir àdhuc més beneficis fiscals.

La suposada xarxa artificial dels dos socis arrossega com a responsables civils a títol lucratiu la infanta Cristina de Borbó i Ana María Tejeiro per haver-se beneficiat i destinat els ingressos a despeses personals i familiars. A més, Cristina està acusada (solament per Manos Limpias) de cooperar en els delictes fiscals i Tejeiro de blanquejar capitals.