Armengol: «Les Balears es troben en una situació econòmica dramàtica»

Quina valoració feis d'aquests primers mesos de govern?

Jo en faig una valoració positiva. En aquests primers cent dies hem aplicat moltes mesures de caire social impulsades i recollides en els Acords pel Canvi. Dins totes les dificultats crec que durant aquests cent dies hem canviat molt el fons, però també la forma del què era governar. Hem basat la nostra manera de fer amb el diàleg, escoltant a tothom, hem estat a peu de carrer... Molt diferent d'allò que feia Bauzá.

Heu estat al Word Travel Market, amb quina impressió heu tornat?

Hem trobat unes molt bones previsions dels touroperadors i de tot el sector turístic envers la propera temporada d'estiu i també respecte a aquest hivern, que pareix que tendrem més connectivitat i molta més afluència de turistes que ens poden salvar una mica de situacions d'hiverns que hem passat molt tristos.

Vareu tenir una topada amb el ministre Soria...

Sí, va ser un moment una mica tens. Però era meva obligació com a presidenta. Vaig tenir l'oportunitat de tenir davant un ministre, que sincerament ha estat molt poc sensible amb les Illes Balears, poder-li dir allò que pensam, sobre les prospeccions, que ell impulsa ja sense amagatalls i envers les inversions estatutàries en matèria de turisme que mai han arribat des de que ell és ministre. Per tant la meva obligació era dir-li que no estam contents.

Ell ja li va avançar que, a més, aquestes inversions no arribaran...

Sí, ell es va mantenir en que si no es justifiquen, aquells recursos no es poden cobrar. Jo ho entenc, però necessitem temps per a poder fer la inversió. Perquè clar, Bauzá durant quatre anys no ha fet les inversions que havien de fer. Jo no sóc culpable que això hagi succeït. El govern que jo presidesc sí que té la intenció de fer les inversions a Platja de Palma i les altres inversions turístiques que estan pendents de poder executar la despesa. Per tant li vàrem demanar temps. Crec que és un ministre molt poc sensible amb la realitat insular de les Illes Balears.

Soria tampoc es va mossegar la llengua a l'hora de criticar el nou impost d'estades turístiques.

Sí, això és molt poc institucional, utilitzar un marc, com és el de la fira turística de Londres, per criticar les decisions del Govern balear, em sembla que és una forma molt poc responsable i molt poc institucional de fer per part del ministre. Va criticar l'impost turístic, un ministre que va apujar l'IVA turístic en plena temporada quan havia promès el contrari. Nosaltres feim allò que havíem promès.

Quins imputs us han fet arribar sobre aquest impost turístic?

Alguns ens han demanat informació de quan i com s'aplicarà, però molt pocs. Ha estat el tema menys present a la fira turística. L'impost turístic no ha estat un tema bomba a la fira com molts pensaven.

Com podem millorar en el finançament de les Illes Balears? Creu de veres que si hi ha un govern del PSOE a Madrid millorarà el finançament?

Jo crec que sí. N'he parlat molt amb en Pedro Sánchez i ell és molt receptiu a la situació de les Illes Balears i a més a més en aquests moments vivim un final de govern de Rajoy que ha estat un govern absolutament recentralitzador, molt poc sensible a les identitats, molt poc sensible a les necessitats de finançament bàsic de les comunitats.

Durant aquests mesos la veritat és que esperàvem més del govern espanyol, almenys en el sentit de lleialtat. Nosaltres ens hem esforçat dels del minut u, a, malgrat no ser del mateix color polític, institucionalment tenir bones relacions amb el govern d'Espanya. Vaig poder tenir l'entrevista amb Mariano Rajoy, estam pendents de la comissió bilateral de finançament amb Montoro, perquè almenys perquè en aquest pressupost hi hagi una millora del deute que tenen amb nosaltres pel conveni de carreteres i les inversions estatutàries. Veurem com acaba això.

El què si que ha fet aquest govern és reclamar allò que necessitam. En el consell nacional de política fiscal i financera el govern de les Balears ha anat a Madrid a plantar cara, cosa que no havia passat en els quatre anys anteriors i ara tenim allò que es va sembrar durant quatre anys. Si tu durant quatre anys acotes el cap, no reclames allò que et correspon, no defenses els interessos... el govern d'Espanya s'acostuma a que aquesta comunitat autònoma li va bé ser maltractada.

Creieu que serà necessària la creació d'una gran plataforma cívico-política per reclamar un finançament just?

Jo crec que sí, tenim una situació realment dramàtica, d'emergència, tenint en compte que amb aquests recursos hem de pagar educació, sanitat i serveis socials. Hem de canviar el model econòmic perquè això té poc espai de futur en termes de competitivitat i de productivitat. Necessitem fer un pol fort davant l'estat espanyol i, governi qui governi i hem d'anar tots junts. No només partits polítics, sinó amb una gran plataforma social.

Com valora la relació que tenen dins el govern amb Més per Mallorca i Més per Menorca?

Tenim un Govern molt sòlid. Només tenc bones paraules per dir de la relació que hem tengut aquests primers i pocs cent dies de govern. Tenim bona relació personal i política.

I amb Podem?

També tenim la fulla de ruta molt marcada. És cert que no estan dins el Govern i és diferent. Quan has de prendre decisions a diari jo telefon molt més a en Biel Barceló perquè hem de compartir la decisió del què ha de fer el Govern. Amb Podem i amb n'Alberto Jarabo jo tenc bona relació, ara bé, el fet de no estar en el govern i voler escenificar o fer un control i no haver volgut formar part del govern, tot i fer-lo possible i donar suport a algunes polítiques. Jo amb ells hi tenc un respecte i una lleialtat.

Sospitau que això pot canviar després de les eleccions generals?

(riu) Esper que no, que vagi a millor, que la confiança vaig a més i que se sentin més corresponsables de l'acció de govern.

I quina relació teniu amb l'oposició?

Amb el PI la veritat és que hem tengut una bona relació aquests primers cent dies. De Ciutadans no puc dir el mateix i amb el PP, és una olla en ebullició. Fins que no aclareixin els seus lideratges i la seva línia política és molt difícil. Jo, de totes maneres, m'he reunit amb la portaveu, Marga Prohens, m'he reunit amb el president del PP, el senyor Vidal, he obert les portes del Consolat també a l'oposició, cosa que no passava en l'anterior legislatura.

Vareu obrir també les portes del Consolat al GOB. L'entitat denuncia la necessitat de canviar una sèrie de legislacions que va canviar en l'anterior legislatura i que en certa manera podria afavorir un nou desenvolupisme i més agressions al territori.

Estam treballant en un decret de mesures urgents, com ja vaig explicar al GOB, de suspensió d'algunes parts de la normativa existents. El què passa que tot això és una feina complexe. És veritat que ens hagués agradat anar més ràpid amb aquest decret, l'estem treballant. Jo els vaig agrair la feina que estan fent i que intentarem accelerar en la mesura de les nostres possibilitats.

En educació... Rebreu també l'Assemblea de Docents?

El primer que vaig fer al consolat va ser rebre la comunitat educativa, i allà hi havia representants de l'Assemblea de Docents. Varen venir, varen opinar i varen parlar. Evidentment en algunes coses estem d'acord, com amb la resta de la comunitat educativa. Però jo diria que també amb això hi ha hagut un canvi de 180 graus.

Jo tenia la sensació que el conflicte educatiu s'arreglava més ràpid. I era aplicant el programa que demanava el mateix sector...

Quin programa que demanava el sector educatiu?

Les propostes de l'Assemblea, dels sindicats... No calia saber-ne gaire.

Jo estic molt contenta perquè tenim un conseller i un equip que en sap molt i que ho han fet molt bé.

L'única cosa que se'ns proposava i que no hem pogut fer és derogar la LOMCE, perquè no hem pogut. Legalment no podem. Nosaltres hem fet el què hem pogut, que era anar a Madrid, anar al consell sectorial d'educació, demanar la paralització del calendari LOMCE, minimitzar els efectes dels currículums per aquest any i una altra cosa que no ha fet cap altra comunitat, que és la de passar els currículums LOMCE a totes les escoles perquè tothom opini. Tothom ha de ser escoltat.

A partir d'aquí el què hem fet ha estat posar els recursos necessaris, que han estat molts.

Hem fet un acord amb els sindicats sobre els drets laborals i sobre com podem retornar drets en els docents durant aquesta legislatura. I agraesc molt especialment als sindicats que han volgut signar l'acord. Jo crec que anem en la línia de l'acord i del diàleg. Dels tres convocants de la vaga n'hi va haver dos que varen signar l'acord amb la conselleria d'educació. Per tant jo crec que jo és molt important.

Esperau que definitivament el conflicte es tanqui i es desconvoqui la vaga?

Clar, queda una situació una mica estranya, un conflicte larvat i vaga només convocada per l'Assemblea de Docents, que jo, sincerament, amb un govern que està assegut a la taula amb tota la comunitat educativa, amb un govern que ha canviat totalment de l'anterior, amb el TIL enterrat, la llei de símbols derogada... Jo em deman quin sentit tenir convocar una vaga contra un govern que està actuant d'aquesta manera? Evidentment tenc un respecte absolut a l'Assemblea de Docents.

Podem estotjar les camisetes?

Jo crec que si que les poden estotjar. I si fallam les han de tornar a treure, sense cap dubte.

Sanitat... Conformes amb l'acord que s'ha arribat amb el sector?

Jo crec que és un bon acord, tant en sanitat, com en educació. Hem hagut de fer un esforç. Des del principi vaig dir que hi hauria millores econòmiques pel pressupost del 2016, no tot el què desitjaríem que hi fos. És un acord que ens permet un marc de pau social que es fonamental per poder tirar endavant tot un gruix de noves polítiques.

En matèria lingüística, tenc la impressió que el govern no dóna prou importància a la recuperació de la llengua catalana.

Jo no tenc aquesta sensació. Si que és cert que aquests primers cent dies hem hagut de prioritzar moltes altres coses, hi havia moltes coses a retornar. Crec que hi ha hagut una sèrie de qüestions que són molt bàsiques; creació de la direcció general de política lingüística. És el primer fet que consolida el Govern, per tant una aposta clara per retornar el català a la normalitat. El plantejament ja d'iniciar la modificació de la Llei de funció pública per retornar el català a l'administració... És un tràmit que ja s'ha fet per part del govern i que estem en aquest moment amb l'elaboració de la pròpia normativa. El consell social de la llengua catalana que torna a reviure, que feia quatre anys que estava mort. I també estam treballant en el retorn dels canals en català. És veritat que hi ha coses que a mi m'agradaria que anessin més ràpid, però la consciència i la feia que està fent a1quest govern crec que és inequívoca.

Hi ha una sèrie de mesures en termes de política lingüística que serien de cost zero i que no sé fins a quin punt estaríeu disposats a aplicar. Per exemple; en els contractes que fan les empreses amb l'administració hi podria haver una clàusula lingüística. O l'actitud exemplar dels càrrec públics... En aquest sentit, fins a quin punt es recuperarà l'esperit de l'anomenat decret 100? Estaríeu d'acord en avançar en aquests aspectes?

Sí, clar que s'ha d'avançar en la normalització. Clar que s'ha d'avançar en que la llengua estigui absolutament normalitzada a tots els espais i clar que els càrrecs públics tenim l'obligació, i jo crec que el gust i el deure, de fer pedagogia en aquest sentit.

Pel què fa a les clàusules... nosaltres en aquest moment estam estudiant les clàusules socials, no podem estudiar les lingüístiques. Això no és d'un dia per l'altre, aquí hi ha una mentalitat a vegades també dels funcionaris. No només del polític. Per tant en aquesta línia podem treballar. Pel què fa als càrrecs públics, si que és cert que hi ha algun càrrec públic que encara no parla en català. Jo esper que acabin la legislatura parlant tots català. L'entenen tots perfectament.

Deis que la prioritat són les polítiques socials, però la cultura també és molt important...

La cultura és molt necessaria i molt important. I és veritat que desgraciadament moltes vegades és tractada com una assignatura 'Maria'. Jo vull que sigui una eina transversal, de tot el govern. Hi ha hagut un gest molt clar; nosaltres hem retornat una conselleria, la de Transparència, Participació i Cultura. Malgrat que moltes competències estan transferides als consells insulars, nosaltres hem volgut fer aquesta aposta clara.

Necessitam fer inversions. És cert que els pressupostos han estat molt minsos els darrers anys i estam retornant una mica de pressupost el 2016, no tant com m'agradaria.

IB3, una altra d'aquestes coses que ens pensàvem que aniria més ràpid.

Jo també (riu). Desgraciadament, estam marcats per la llei d'IB3 que fa necessari el suport de dues terceres parts del Parlament per nomenar la direcció. Per tant necessitàvem el suport del PP per tirar endavant el canvi que no vàrem tenir. I encara estam amb un consell de direcció d'IB3 monocolor del Partit Popular. Aquesta és la realitat que a dia d'avui encara tenim, desgraciada, perquè no és plural i perquè no prové d'uns mínims democràtics que serien exigibles en una societat com la nostra. Esper que aquest novembre tenguem la nova llei aprovada i puguem elegir el consell de direcció a principis de desembre i fer el canvi de model que necessita IB3, clar.

Com pot el Govern augmentar la participació dels ciutadans en les polítiques que fan?

Nosaltres hem apostat molt pels temes de transparència, per poder posar en xarxa tot allò que fa el Govern, perquè la gent pugui veure tot allò que fem. També estam retornant organismes de participació com poden ser el Consell de la Joventut, el Consell econòmic i social... que també eren òrgans de participació ciutadana dins la política. I per anar molt més enllà, estem fent un plantejament de la llei de transparència i bon govern que tindrà una part molt important a l'entorn de participació ciutadana i en com podem organitzar aquesta participació.

Com afronta el Partit Socialista les eleccions generals amb un cap de cartell que no és la renovació, precisament?

(riu) Nosaltres les afrontem amb, alegria, il·lusió, ganes i força perquè estem convençuts que dia 20 de desembre hi haurà un president socialista a Espanya i, per tant, el PSOE treballarà intensament per aconseguir-ho.