A les Balears hi ha un total de 22.588 joves menors de 25 anys dins del col·lectiu denominat «ni-ni», és a dir que ni estudien ni treballen, el que representen el 22,7% del total de joves de la comunitat autònoma, segons un informe de Asempleo i Analistes Financers Internacionals (AFI).
Aquesta dada està molt per sobre de la mitjana per al conjunt nacional, on el 17,2% dels menors de 25 anys són «ni-ni», i situa les Illes Balears com la comunitat autònoma amb un major pes d'aquest col·lectiu.
Així, més del 20% dels joves de les Balears, Andalusia i Canàries són 'ni-nis', un col·lectiu que es divideix entre aquells aturats que no cursen formació i aquells inactius que tampoc cursen formació.
En el cas de les Balears, 13.880 són aturats (61,4% del total) i 8.709 són inactius (38,6%).
La major presència de «ni-ni» sol venir de la mà de majors índexs d'abandonament escolar primerenc i viceversa, així Balears presenta la segona major taxa d'abandonament escolar (30,1%), molt per sobre de la mitjana nacional (24,9%).
Dels joves balears que ni estudien ni treballen, el 68,6% presenta una formació baixa, el 20,9% una formació mitjana i el 10,5% una formació alta.
Dades nacionals
A Espanya, un de cada sis joves ni estudia ni treballa, és a dir, que encaixa en l'anomenada categoria dels 'ni-nis', mentre que abans de la crisi aquests tot just suposaven un de cada deu.
En total, al tancament del primer trimestre de l'any, hi havia a Espanya 697.073 joves menors de 25 anys que ni estudien ni treballen, dels quals el 79% són aturats que no s'estan formant però sí buscant activament una ocupació, i el 21% es troba en l'activitat, és a dir, que ni estudia ni treballa ni busca feina.
Segons aquest informe, la gran part d'aquests joves inactius (dos de cada tres) assegura estar exercint tasques de la llar, pel que la seva situació d'inactivitat no s'ha de, per exemple, a una incapacitat permanent sobrevinguda o la realització de tasques de voluntariat, sinó al «desànim generalitzat» o al seu escàs èxit en el mercat de treball.
Vuit de cada deu 'ni-nis' té entre 20 i 24 anys, més de la meitat són homes, i pràcticament tres de cada quatre són de nacionalitat espanyola. El 70,9% d'aquest col·lectiu presenta un nivell de formació baix, el 20,4% un nivell mitjà i tan sols el 8,7% compta amb un alt nivell educatiu.
Per comunitats autònomes, Balears, Andalusia i Canàries presenten el major nombre de 'ni-nis', amb més del 20% del total de joves, per sobre de la mitjana nacional, situada al 17,2%. També superen aquesta mitjana Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, amb més d'un 19% de joves 'ni-nis'.
Per norma general, hi ha un major pes de joves que ni estudien ni treballen en aquelles regions on la taxa d'atur juvenil està per sobre de la mitjana. També la taxa d'abandonament escolar primerenc incideix negativament en aquest indicador.
Les regions on el pes dels 'ni-nis' sobre el total de joves és menor estan encapçalades per País Basc (10,2%), Cantàbria (11,9%), Castella i Lleó (12%) i Aragó (13 %).
A Extremadura, Andalusia i Madrid, els 'ni-nis' amb baix nivell de formació superen el 77% del total, mentre que a Cantàbria, Navarra i País Basc els tenen una formació mitjana o alta representen gairebé la meitat.
Balears, la comunitat amb més 'ni-nis'
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
@Biodramina
Això ho has dit tu, no jo.
Interpretacions apart, a veure si mos entenem. Jo no he carregat contra els castellanoparlants, que n'hi ha molts que tenen alta formació, però aquests normalment saben (encara que no ho facin) xerrar en català.
Els castellanoparlants de baixa formació, en canvi, no solen saber dir-ne ni mitja en l'idioma de les Balears, encara que faci molts anys que viuen aquí o que, fins i tot, hi hagin nascut.
Per dir-ho d'una altra manera: tots els polzes són dits, però no tots els dits són polzes.
@Nolis
Exacto.
Y los judíos arruinaron Alemania. Los negros huelen mal y los gitanos son traficantes, no?
Joves balears? Hi ha joves mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. El gentilici "balear" no té arrelament a les illes Balears i Pitiüses.
L'espanyola no és la meva nació. Circumstancialment és l'estat on visc; però nació, no.
@Joan Miró Font
Nació espanyola, petit.
"...conjunt nacional..." (2n paràgraf), "...mitjana nacional..." (5è i 11è paràgrafs), "Dades nacionals" (encapçalament abans des 7è paràgraf). De quina nació?
I si haguessin afegit la dada dels idiomes, segur que hauria sortit que la gran majoria dels ni-ni de baixa formació de Balears són monolingües, és a dir, castellanoparlants, i els de baixa formació bilingües, gonelles.
El problema és que compten tots els que hi viuen, no els que aprofiten les classes i estudien.
Cómo es eso posible?
Si hasta hace apenas dos años teníamos una educación gratuita, de calidad y en catalán?
Balears amb molts ni-nis ? Serà que els espanyols tenen un pes molt específic !