nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 16°
17°

Recollida de firmes a la xarxa perquè Bauzá negociï amb els docents

Docents de l'IES Berenguer d'Anoia, amb Jaume Sastre.

En les últimes hores s'ha posat en marxa una campanya a través de la coneguda plataforma 'Change.org' que té l'objectiu de recollir el nombre més gran de signatures possibles per convèncer el president José Ramón Bauzá que l'única sortida al conflicte educatiu a les Illes és una negociació efectiva amb el sector.

Altre pic, l'acció de protesta en forma de vaga de fam de Jaume Sastre serveix d'argument per a fer aquesta crida al seny al mandatari balear. "Em preocupa que a la nostra comunitat hi hagi persones que se sentin ignorades fins al punt de posar en perill la seva vida", diu concretament l'impulsor de la iniciativa virtual sobre Sastre.

"El conflicte a l’educació és viu i continua. Aquesta situació és perjudicial per a tots plegats. Consider que és prou important per merèixer la vostra atenció", prossegueix el text explicatiu de la proposta, que apel·la, altra vegada, a la "humanitat" i "honorabilitat" del president, perquè es posi al capdavant de la negociació i faci possible l'entesa.

Podeu signar a favor que Bauzá negociï amb els docents aquí.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per KopitU, fa mes de 9 anys

No m'ha funcionat el botó vermell per signar a la web de CHANGE.ORG

Valoració:0menosmas
Per Jordi García Martínez, fa mes de 9 anys

La llengua ens replega envers la llibertat de tothom,ens ajuda a comunicar-nos en.igualtat de condicions i ens referma la nostre identitat.

Valoració:0menosmas
Per arg, fa mes de 9 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Per glosa mallorquina, fa mes de 9 anys

-Es professós s'han empreñad
perqu'es catalá lis han llevad
se pensavan qu'ells comandavan
fins que lis han dit de qu'anavan.

-A uns es Govèrn els ha cessàd
y ets altras se n'han anad
de rabi se pòsen sas camisetas
y com al-lots fan potedetas.

-Sa séva fayna es educà y enseñà
però s'estimen més adottrinà
axí cuant tost sabin es català
se pensaràn qu'ês perque son d'allà.

-Quina tristó y vergoña que mos produêx
cuant díuen qu'es mallorquí no'tsistêx
a s'escòla es llibres que lis han donad
tota s'històri mallorquina lis han esborrad.

-Lis diuen que xèrrin es català
com si as mallorquí fos d'allà
y élls de bons al-lots que son
se pênsan qu'ês lo milló del mon.

-Ja basta de di doys y beneyturas
y mólt manco an'aquestas alturas
qui vulqui aprende es català
a san gran Cataluña s'en pod arrelà.

Au tiralì..................................

Valoració:-10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente