El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de sis anys de presó imposada a l'expresidenta del Parlament i del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar en el marc del cas Can Domenge.
Aquesta és la segona condemna per corrupció contra Munar que adquireix fermesa després de la condemna a 5 anys i mig de presó que compleix pel cas Maquillatge.
La decisió, coincident amb el criteri de la Fiscalia, rebaixa de 25 a 15 anys la pena d'inhabilitació imposada a la política balear per una qüestió formal, en estimar que ha de considerar-se l'existència de concurs medial entre els delictes de frau i prevaricació als quals va ser condemnada.
L'Audiència de Balears va sentenciar Munar a tres anys de presó per un delicte de frau a l'administració en concurs medial amb el de prevaricació, i a tres anys per un altre de revelació de secrets per la venda irregular d'un solar molt per davall del seu preu per a afavorir els interessos d'una promotora immobiliària.
Així mateix, l'alt tribunal manté les condemnes de l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal -quatre anys de presó-, l'exconseller de Territori Bartomeu Vicens -vuit mesos-, el d'Hisenda Miquel Àngel Flaquer -un any-, i al màxim accionista de l'empresa adjudicatària dels terrenys de Can Domenge, Román Sanahúja -un any-. Només es rebaixa la pena al lletrat extern d'aquesta mercantil Santiago Fiol -de 18 a 12 mesos de presó-.
En primer lloc dir que no entenc perquè 30 milions d'€ no són correctes quan ara s'ha venut per 7 i el Consell no l'ha comprat per tornar a tenir patrimoni. Encara hagués tret un benefici de 27 milions d'€.
I en segon haurien de cercar una pena per aquesta senyora i potser altres que a més no ens costes doblers als ciutadans. Tots aquests delictes en els quals no hi ha sang, ni drogues, ni abusos ... podríen penalitzar-los a fer treballs per a la comunitat (seria un bon remei pel seu ego) i les presons més buides i menys costoses.
Per acabar també un petit missatge als jutges, siguin més exhaustius i procurin demostrar les coses amb proves i no es venguin a xivatos, que tots sabem que canten sota la pressió que vostès els marquen.