El fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, negà anit a Pollença que en aquesta causa s'hagi dispensat un tractament «diferent» a la infanta Cristina. Segons Horrach, la seva actuació ho demostra: «No és així per la meva part», i «ja des de 2012 vaig dir i he repetit que no havia cap indici ni tan sols per a la imputació, posició que he mantingut durant aquests dos anys, perquè des de 2012 a ara no ha passat res que hagi fet canviar aquesta posició personal i jurídica».

En aquests termes s'explicà el fiscal anticorrupció a una conferència oferta al Club Pollença. En la seva opinió, és «una maldat interessada» dir que el fiscal general de l'Estat actua sota els dictats de qui el nomena, el govern. «Mai, tret de en una excepció, he rebut una ordre per a actuar en un sentit o deixar d'actuar en un altre sentit, en contra del meu criteri professional, mai», afirmà, detallant que va rebre una ordre per escrit de deixar d'investigar l'increment patrimonial de l'expresident del Govern, Jaume Matas, però l'assumpte es judicialitzà, en l'anomenat cas Palma Arena, i no es va complir aquella instrucció.

En opinió del fiscal del cas Nóos, l'actual fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, és «un viu exemple de l'autonomia que predica».

Finançament de partits
Horrach es referí també al finançament dels partits polítics com una de les formes de corrupció i assegurà que «es vulnera la llei de forma flagrant» mitjançant pagaments en diner negre i amb la col·laboració d'entitats que encobrixen despeses electorals en factures per serveis ficticis.

«Tant en les eleccions autonòmiques de 2003 com en les eleccions autonòmiques de 2007 d'aquesta comunitat detectàrem l'ús de doblers B, de diner negre, en el pagament de propaganda electoral, ja sigui el disseny de la creativitat de campanyes electorals, o el pagament d'anuncis», explicà.

Horrach assegurà que la inèrcia de qualsevol poder és perpetuar-se i per a això s'utilitzen fórmules com no actualitzar les lleis en vigor, generar desconfiança cap a òrgans com la Fiscalia o eliminar els controls creuats, bàsics en un estat democràtic.

Entre les fórmules per a evitar els controls, Horrach esmentà que els parlamentaris i membres del Govern siguin aforats i amb privilegis com que els expresidents de comunitats autònomes tenen dret a no concórrer a crides judicials i poden declarar com a testimonis per escrit, com va ocórrer recentment amb l'expresident valencià Francisco Camps en el cas Nóos, o també en el d'Esperanza Aguirre sobre la trama Gürtel.

«Una investigació seriosa és totalment incompatible amb una declaració per escrit on no hi ha jutge i no hi ha fiscal», considerà.

Lluita contra la corrupció
Sobre els mecanismes de lluita contra la corrupció, Horrach defensà els pactes per a assolir condemnes i assenyalà que aquests acords «mai són gratuïts» i impliquen o bé cooperació clara amb la Justícia o recuperació efectiva dels doblers.

«Jo afavoriria la possibilitat no només d'arribar a pactes sinó de dotar d'immunitat a determinades persones sempre que la col·laboració que realitzen amb la Justícia sigui efectiva», assegurà. El fiscal reclamà també més mitjans que permetin modernitzar la persecució de les organitzacions delictives.