Retallar drets, pujar impostos, prospeccions, Pancastellanisme, expedientar mestres, prohibir símbols pròpis, antimallorquins a Cort...

Ens volen ignorants i esclaus per això les marionetas de Madrid volen acabar amb sa educació en Català, Pública i de Qualitat!

No hi ha pitjors gestors econòmics que els peperos, han superat inclús els socialistes, el deute públic està en màxims històrics, el major número d'aturats, casi 6 millons és de l'època actual, després de tres anys de govern de pp, les petites empreses no havien estat tan malament com ara, ni els sous tan baixis, el nivell de pobresa infantil ja supera el 30%, i tot això després d'haver retallat sanitat, educació, dependència i justícia. Si afegim la terrorífica política social del pp, i la ideologia d'extremq dreta en temes com avortament, llengua catalana i altres, que ni Le Pen està d'acord, ens queda un partit que és pitjor que un càncer per les classes mitjes i baixes. Tots hem d'anar a votar en massa perquè no guanyi el pp. Que ningú quedi a ca seva.

N´ Aicart aquest pareix que va fumat

@ mallorquin

Estoy muy en desacuerdo contigo.
Este muchacho al que atacas cruelmente, aún habiendo nacido en Mallorca, es muy libre de sentirse catalán, y eso es tan respetable como el que se siente canadiense, indio sioux o elfo de los bosques.

A esta gente "especial" hay que tratarles con cariño y cortesía para evitar su automarginación e intentar reintegrarlos en una sociedad que rechazan en su mundo de fantasía. Lo que quiero decir, amigo, es que "tie que haber gente pa to", y aunque a la mayoria de mallorquines nos resulte ofensivo que nos llamen catalanes (Lo mismo que si nos llaman gallegos o andaluces), no es de recibo responder con tal virulencia.
Vamos, que el pobre bruto ya tiene bastante con lo suyo.

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Raimon, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)

-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Si parlàssim amb propietat, "Jaume C" i "bernadet", un catalanista només seria aquell que sense esser de nació catalana és partidari del nostre país; perquè ja se suposa que nosaltres els catalans -de Mallorca, València, Barcelona, etc.- no en renegam; cosa que, per altra banda, és la més normal a qualsevol part del món. A un mallorquí, a un barceloní, etc. no li fa falta ser catalanista; simplement, és català.

Els docents el que han de fer és fer la seva feina, com tothoma fa. Si volen fer política, que sigui fora de les aules i en el seu temps lliure.

Per cert, Tià: jo som ben mallorquí però no catalanista. Què penses fer amb la gent com jo (que crec que som l amajoria). Camps de concentració potser?

Quines ganes de despilfarrar es doblers i es temps!! No tenen vergonya. Manco fer política i més fer feina per una educació apolítica, trilingüe, en balear i de qualitat!

Compatriotes:

Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), també conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...). S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un homenatge adreçat només als espanyols que continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i altres denominacions despectives.

Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" (un altre homenatge, aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una fórmula similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua) i si podem evitar de llegir tals comentaris, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir-ne en el territori on és l'única llengua pròpia.