algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Enllaçats per la Llengua convida els territoris de parla catalana a accions conjuntes el 14 de juny

Foto de grup dels assistents. | Enllaçats per la Llengua

Enllaçats per la Llengua convida els territoris de parla catalana a accions conjuntes el 14 de juny, amb motiu de la gran cercavila convocada a Barcelona per Somescola.cat.

Es tracta d'una mobilització que vol aplegar milers de persones de la comunitat educativa i de la resta de la societat civil per convertir-se en un clam històric en defensa de l’escola catalana i del dret a decidir el propi model educatiu coincidint amb el final de curs.

Diverses entitats d'Enllaçats per la Llengua debateren aquest dissabte en el marc del Fòrum Social Català sobre la necessitat de seguir articulant una xarxa en defensa de la llengua arreu dels Països Catalans. Enllaçats dóna tot el suport a la concentració de Somescola.cat pel pròxim 14 de juny a Barcelona i per això convida a sumar-se els diferents territoris de parla catalana per a reivindicar junts l'escola catalana.

Durant la taula rodona que va tenir lloc aquest cap de setmana dins del Fòrum Social Català, diversos representants d'entitats dels diferents territoris dels Països Catalans optaren per mantenir el discurs de conrear un discurs únic a tot el territori en defensa de la llengua. Davant els reiterats atacs a la presència del català a l'escola tant a Catalunya com al País Valencià o les Illes Balears,

Des del País Valencià, Vicent Maurí (Stepv) va alertar dels perills de la política de les administracions valencianes governades pel PP quant a la llengua, amb els darrers casos com l'eliminació de línies de valencià a Castelló, el tancament de RTVV, l'escassa presència del valencià a les escoles concertades o el desequilibri de l'ensenyament en català des d'Alacant a Castelló. Tanmateix, el portaveu de la Intersindical Valenciana es mostra "optimista perquè tenim un teixit social fort", fa palès que "l'atac a la llengua a la resta de Països Catalans va contra el procés català" i pensa que "el proper 14 de juny s'ha d'obrir a tothom".

Des de la Franja de Ponent, Manel Riu (convidat pel Moviment Franjolí per la Llengua), recalcà la delicada situació del català a la Franja, on pràcticament, explicà; "a Benavarri estic vivint la mort de la llengua en directe" a causa del perill de trencament generacional de transmissió de la llengua. També va parlar de la descohesió del territori anomenat Franja com altre dels impediments per a la conscienciació de la llengua per part dels seus habitants; "som només una unitat en la desgràcia", digué amb una bona dosi de sentit de l'humor. El docent avisà que la llei de llengües del PP és la primera a la qual no dóna suport el Consell Escolar d'Aragó, explicant el procés del Lapao.

Des de les Illes Balears, Maria Antònia Font (STEI-i), posà l'èmfasi en la defensa conjunta de la llengua; "quan hi ha un atac a qualsevol part del territori ens afecta a tots", i per això cal donar una "resposta conjunta a un atac organitzat des dels despatxos de FAES". Parlant sobre l'educació, recordà que només amb el primer pacte de progrés al govern balear va millorar la situació de la llengua a l'escola (amb Damià Pons del PSM com a conseller). Va fer un recompte dels atacs vers la llengua del govern Bauzá (requisit lingüístic funció pública, TIL, Llei de símbols, entre d'altres.) i va acabar la seva intervenció anunciant un gran acte a Palma per refermar la riquesa de les varietats dialectals de la llengua tot refermant la unitat del català.

Des del principat, Elisenda Romeu (FOLC), recordà que la presumpta situació de bonança de la llengua a Catalunya a vegades fa caure en el miratge que no cal protegir-la dels atacs rebuts, mentre va reculant el seu ús en àmbits com el judicial. També explicà que des del govern espanyol i alguns partits polítics volen "introduir un problema lingüístic allà on no ho havia" i "trencar la cohesió social de la societat catalana". Amb tot, reconeixent que la salut del català a Catalunya és prou bona, "no hem d'oblidar que el nostre sistema té fortaleses però també febleses".

Finalment, des de la Catalunya Nord Aleix Andreu (Amics de la Bressola), assegurà que la situació de la llengua catalana al nord de l'Albera "és la pitjor de tots els Països Catalans", recordant que "l'estat francès ha sigut més eficient que l'espanyol a l'hora d'anihilar les altres llengües que no foren el francès." També va parlar del trencament generacional de la transmissió lingüística de pares a fills durant la segona meitat del XX i de la dificultat de fer reviscolar la llengua en aquestes circumstàncies. Per altra banda, valorà la tasca de les escoles catalanes de la Bressola, que "d'un desert estan fent brollar flors", ja que moltes famílies francòfones apunten els fills allà, assegurant que "el model de la Bressola és 100% exportable a la resta de Països Catalans".

El debat fou moderat pel periodista Agustí Mas, responsable del programa de ràdio Estira la llengua, que defensa des dels mitjans públics andorrans la necessitat de crear una conscienciació de la llengua catalana arreu de la comunitat lingüística catalana. Mas va apuntar els últims esdeveniments quant a la llengua a tots els territoris.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Josep Llull, fa mes de 9 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:1menosmas
Per campos, fa mes de 9 anys

Visca Catalunya lliure! ... i molt enfora!

Valoració:-9menosmas
Per Des Fraga a Maó, fa mes de 9 anys

Visca Catalunya lliure... i sencera!

Valoració:10menosmas
Per S´Agaró, fa mes de 9 anys

Junta guanyaram totes ses guerres. Per separat i en solitari estaran perdudes.
Visca sa nostra parla !

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente