Raül Romeva (Madrid, 1971) aprofita els seus últims mesos com a eurodiputat lluitant pel que ha fet els últims deu anys des del seu escó dels Verds-ALE, lluitar per la preservació del territori. Aquests dies visita Balears per conèixer d'aprop el conflicte de les prospeccions petrolíferes que es volen fer entre Eivissa i el País Valencià.

En quin punt es troben els permisos què han de permetre les prospeccions petrolíferes a la zona d'Eivissa?
En aquests moments l'estudi d'impacte ambiental de les prospeccions es troba en període d'al·legacions. Si disposéssim d'un informe negatiu el que hauria de fer el Ministeri és no autoritzar l'explotació i aquí s'acabaria tot. Aquest dilluns ja hi havia 15.000 al·legacions i quan acabi el termini s'espera que se n'hauran presentades 25.000, només d'Eivissa. Estem parlant d'una mobilització massiva, només a l'illa.

Què pot suposar que el Govern espanyol doni el seu vistiplau?
No és només la proposta de Cairn Energy entre Eivissa i el País Valencià sinó la d'Spectrum que afectaria Menorca. El que és molt important és que si s'autoritza Cairn, això serà la porta d'entrada d'altres iniciatives similars. Això és l'autorització a què comencin a omplir el Mediterrani de plantes. No està només en risc una zona, sinó tot el Mediterrani.

Des del Parlament europeu què es podrà fer si l'Estat espanyol autoritza les prospeccions?
La responsabilitat recau en el Govern de Madrid, però el comissari europeu vigilarà, si arriba el moment, com s'ha fet l'estudi d'impacte ambiental i si s'han tingut en compte totes les directives europees. Vull creure que no hi haurem d'arribar fins aquí.

En quin estat estan les diferents denúncies que s'han fet a l'Eurocambra sobre la vulneració dels Drets lingüístics a Balears?
Hem fet diferents requeriments sobre els drets fonamentals i la no discriminació a les persones sobre la seva nacionalitat i la llengua que parlen. Una Unió Europea que es diu unida en la diversitat, no pot ser que discrimini a milions de persones per parlar català. Hi ha una mobilització parlamentària important i la Comissió Europea té aquest tema obert, però el problema és el de sempre, al final qui decideix quines llengües són oficials és el mateix estat. Europa pot estar vigilant, recomanar o requerir, però qui té l'última responsabilitat de què això es faci o no, és el Govern balear o el de l'Estat. Aquí és on hem de posar tota la pressió.

Quina valoració en fa de la forta tensió que es viu al sector educatiu balear?
Assenyalo com a responsables no només el Govern balear sinó els governs europeus. No té cap sentit que les recomanacions de tots els governs i de la UE vagin en reduir despesa en educació. A part, s'ha aprofitat per polititzar la situació com amb la Llei Wert.

És a dir, que no podem viure enganyats i pensar que la Unió Europea (UE) ens ho resoldrà tot?
S'ha de reclamar a la UE, però sent conscients que la solució no està aquí. Serveix perquè permet denunciar el problema i buscar uns aliats. La solució no ens vindrà d'Europa, sinó d'aquí.

Quina és ara com ara la presència del català a l'Eurocambra?
Absolutament nul·la. Aquest és el gran drama, és un dels factors que genera frustració. Solucionar el tema del català al Parlament Europeu és extremadament senzill. Hi ha molts més diputats que parlem català entre nosaltres que no pas altres diputats que parlen altres llengües. No té cap explicació lògica i econòmicament no suposaria cap problema, el 40-50% dels traductors són catalanoparlants o entenen el català i podrien fer la traducció sense problema. Només estem dient que sigui una llengua oficial, és a dir, que es pugui utilitzar el català a les sessions plenàries, la resta es fa en tres llengües, l'anglès, el francès i l'alemany. I això no s'ha volgut fer perquè ni el PP ni el PSOE ho han volgut fer. Això es resoldria amb una trucada.

Com es veu des de la UE el procés d'independència de Catalunya?
És un tema que s'el miren amb una certa inquietud. Si això avancés és un problema per la UE, jurídic i institucional. Molta gent espera que no avanci. Ningú ha dit que una consulta no es pugui fer, només el Govern espanyol. Fins i tot la percepció creixent és que qui ha alimentat aquesta situació ha estat el Govern, el d'ara i el d'abans.

Veurem una Catalunya independent?
El que sí que tinc molt clar és que s'ha superat un estat de no retorn. Cal saber com gestionar aquesta situació i només hi ha una resposta, la democràcia, i per això cal fer una consulta i ja es veurà. Catalunya necessita trobar el seu encaix no només a Espanya, sinó també a Europa. Serà un procés que trigarà anys i això és inevitable.

Com veu la UE d'aquí a deu anys?
No li sé dir ni què passarà d'aquí a un any, imaginis d'aquí deu. Si aquesta pregunta me l'hagués feta fa deu anys, hauria estat incapaç de preveure una situació de crisi financera i institucional com la que tenim. Em declaro incapaç de preveure el que passarà d'aquí a deu anys. Sé el que hauria de passar, un canvi de rumb radical del projecte que anomenem Unió Europea.

Com es veu a la resta d'Europa la imputació de la infanta Cristina?
Si fos un fet aïllat seria notícia, però això s'afegeix a una sèrie de despropòsits enormes. El problema de la marca 'Espanya' són els nombrosos casos de corrupció que hem tingut. A un col·lega alemany el que li fa mal és veure un aeroport buit i amb un component delictiu, com el de Castelló. El que també és preocupant és que tots els casos de corrupció estiguin vinculats a una mateixa família política, la del PP.

A les Eleccions Europees del maig no repetirà com a candidat.
He fet deu anys, són dos mandats i crec en la regeneració democràtica. El Parlament Europeu és molt exigent quan estàs sol. Aniré a una llista, cap al final, però per donar impuls i per una qüestió simbòlica. Després no sé què faré, ara toca fer altres coses.