Balears, a la coa de l'Estat en despesa sanitària per habitant

Així, la xifra mitjana de l'Estat assoleix els 1.204,9 euros per habitant, amb una «gran variació» de més de 500 euros entre l'autonomia amb una major dotació i la més petita. A un informe, la FADSP destaca un «lleuger increment» del 1,13 per cent en la mitjana dels pressuposts per càpita de les comunitats pel que fa a l'any anterior (1.191,1 euros en 2013), que no obstant això és considerat «notòriament insuficient» ja que està encara «lluny» dels pressuposts dels primers anys de crisi (s'assoliren els 1.359,3 euros per habitant el 2009).

Per comunitats, la regió que destina més doblers per habitant a l'assistència sanitària és el País Basc, amb 1.541,7 euros, seguida de Navarra (1.397,7), Astúries (1.383,1), Cantàbria (1.333,3), Castella-Lleó (1.267,2), La Rioja (1.242,6), Canàries (1,229) i Galícia (1.227,7).

Per davall de la mitjana se situen Extremadura (1.178,7), Castella-la Manxa (1.122,9), Aragó (1.119,9), Catalunya (1.091,5), Madrid (1.087,6), Múrcia (1.079,1), País Valencià (1.079), Balears (1.048,1) i Andalusia (980).

Apunten que una part de l'augment es deu a la "disminució de la població" que en els últims anys de crisi econòmica s'ha materialitzat en el retorn de molts treballadors forans als seus llocs d'origen. Tanmateix, aquesta norma no serveix en el cas de Balears, perquè juntament amb l'arxipèlag canari, són els únics dos indrets on la població ha crescut.

Igualment, bona part dels augments pressupostaris en matèria sanitària s'expliquen per la necessitat de pagar deutes contrets pel «brutal descens dels pressuposts sanitaris dels últims anys», i per això, a la FADSP auguren que aquests increments tendran «escasses repercussions sobre l'assistència» efectiva per als ciutadans.