L'IES Son Pacs ens alerta que retorna l'escola de fa un grapat d'anys a través d'un vídeo en el qual hi ha col·laborat bona part del personal docent del centre. L'objectiu del curt, que ha estat dirigit per José Juan Guijarro, no és altre que posar un punt satíric i humorístic al rebuig que s'ha generalitzat a bona part de la comunitat educativa pel que fa al Tractament Integrat de Llengües (TIL).

L'àguila sobrevolant el cel, la bolla del món girant i la xaranga sonant, tot en blanc i negre mentre compareix el rètol del Noticiario español, ja anticipen de què tractarà la cosa. I és que malgrat ens mantenim en ple segle XXI, hi ha detalls que ens recorden massa a l'escola que s'estilava durant el règim franquista.

El rotund i acompassat Buenos días, señor profesor de tots els alumnes -granadets interpretadors- és una reminiscència d'aquella escola on el docent era un semidéu, i on si dèia no quiero oir ni una mosca tothom tenia clar què havia de fer. Altres elements d'aquella vella educació que segons el vídeo de l'IES Son Pacs es tornen a posar de moda són un voluminós Santcrist col·locat a la paret, o el nuevo material -una bolla del món senzilla- para explicar como se mueve el mundo y porqué siempre va en la misma dirección.

Poc més d'un instant apareix un mestre de música que fa entonar als alumnes el Venid y vamos todos con flores a María. La matèria no deu ser del tot imprescindible i el mestre titular el talla amb un Se acabó, no tenemos tiempo, mentre es pot llegir a la pissarra un subliminal El jefe siempre tiene razón.

Un càstig amb orelles d'ase i cara a la paret a aquell alumne que pregunta massa, o usar ordinadors portàtils a les aules, però només per a falcar les taules que es belluguen massa són altres escenes que criden l'atenció. No todo es tener el material, luego hemos de tener la habilidad de saber usarlo, afirma sàviament el mestre.

Mentre el docent es dirigeix per primera vegada en català als seus alumnes per a explicar-los que 'el què hi ha avui al llibre demà us servirà o no us servirà...', apareix en escena un personatge que podria passar per un inspector de la Conselleria que en un to força inquisitorial, que fins i tot posa firmes al mateix professor, se li adreça a aquest i deixa anar: ¿Supongo que estamos haciendo la clase en trilingüe verdad? Porque en Formentera hace mucho frío en invierno!

La resposta dels alumnes és un dels moments culminants del curt: "Por supuesto que sí, señor! És clar que sí, senyor! Of course, sir!", exclamen els alumnes amb compàs i harmonia, i sense moure de més una pipella. La conversa acaba amb una telefonada de la conselleria "per un llacet a un institut".

La interpretació -destacada per ser amateurs, tot sigui dit- acaba com no podia ser d'altra manera. Amb una simfonia melangiosa que té com a centre d'atenció el docent, i fa que prengui sentit el subtítol de la peça de l'equip de l'IES Son Pacs: "l'educació té sentiments".

Així i tot, l'humor es fa necessari, malgrat que alguna vegada la realitat superi amb escreix la ficció.