UGT demanda el Govern per despatxar 600 empleats públics

El secretari d'Acció Sindical de la FSP-UGT, Miguel Ángel Romero, advertí que si la demanda prospera el Govern haurà d'iniciar de nou tot el procés de reestructuració del sector públic, "la qual cosa triplicarà el cost que hauria suposat fer-ho amb negociació com demanava el sindicat des del principi". Sobre això, insistí que els acomiadaments "s'han dut a terme de manera sistemàtica, arbitrària i sense la negociació que obliga la llei".

"En ser un procés col·lectiu, ha de fer-se amb un pla de recursos humans i ha de partir d'una relació de llocs de treball que hi ha ens que no tenen", explicà. Així mateix, recordà que la llei obliga a negociar un pla social. "Si s'ha de reestructurar el sector públic, que es faci de manera ordenada", sentencià.

El responsable d'empreses públiques del sindicat, Jorge Rivas, assenyalà que el Govern ha aplicat "una espècie d'enginyeria legal" perquè el nombre d'acomiadaments per empresa no assolís el mínim legal perquè sigui considerat acomiadament col·lectiu.

Precedents

Malgrat que aquesta és la primera demanda col·lectiva, Rivas detallà que, paral·lelament, UGT ha presentat unes 25 demandes individuals per acomiadament, de les quals ja s'han dictat 5 sentències que han declarat en tots els casos l'acomiadament nul o improcedent. A més, en alguns casos s'ha dictat la readmissió de l'acomiadat i el pagament del seu salari de tramitació.

Aquestes resolucions fan augurar al sindicat que la justícia els donarà la raó. Per això, ja anunciaren que si els acomiadaments són declarats nuls demanaran "responsabilitats públiques" a qui correspongui.

La demanda col·lectiva, que es presentà el passat mes de març, deriva del recurs contenciós administratiu d'UGT que va ser admès a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears el juny de 2012. Suposa una passa més en aquest procés judicial que s'ha dilatat, després que el Govern no hagi respost als requeriments de documentació del tribunal.