La modificació de la Llei de funció pública que ha d'aprovar el Parlament "no tracta el català com a llengua pròpia". Així ho entén el PSIB, que considera que la normativa "vulnera" l'Estatut d'Autonomia. La diputada socialista Pilar Costa explicà que des del moment que el català deixarà de ser un requisit per accedir a treballar a l'Administració autonòmica, "la llengua pròpia de la Comunitat, que és el català, deixa de ser tractada com a tal. L'Estatut, però, deixa ben clar que a les Balears hi ha dues llengües cooficials i una de pròpia, el català".

Per això, el grup parlamentari socialista vol que el Consell Consultiu, màxim òrgan d'assessorament jurídic de la Comunitat, emeti un informe en aquest sentit. Per aconseguir-lo, el PSIB ha registrat una sol·licitud al Parlament, i ara la Cambra haurà de votar si sol·licita o no l'esmentat dictamen. Amb tot, Pilar Costa explicà que en cas que la cambra voti favorablement la petició de l'informe i el Consell Consultiu el dugui a terme, no és preceptiu ni vinculant.

Això no obstant, la diputada opina que el Consultiu hauria d'emetre l'informe, perquè "hi ha informes jurídics, com el que ha elaborat l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, que apunten a la inconstitucionalitat de la modificació de la Llei de funció pública".

En l'escrit que els socialistes han registrat al Parlament, assenyalen els punts sobre els quals volen que es pronunciï el Consultiu. Eliminar el català com a requisit per accedir a treballar a l'Administració pública "pot suposar una vulneració de l'article 4 de l'Estatut", el qual diu que "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial". Sobre això, el PSIB argumenta que "en el moment que el coneixement d'una de les llengües oficials de la Comunitat no és un requisit per accedir a la funció pública, provoca que l'altra llengua oficial, la castellana, tingui preferència damunt la catalana". Aquesta preferència, indica, "vulnera" la Constitució espanyola.

El PSIB també es refereix a l'apartat de la normativa que considera l'obligatorietat d'un determinat nivell de català en alguns llocs de feina, en què es parla de motivació. "Des del moment que es necessita una motivació, és més propi de llengües estrangeres que no d'una d'oficial". A més, els socialistes entenen que la modificació de la llei va en contra de l'Estatut, perquè "es modifiquen tres lleis més", en referència a la de normalització lingüística, la de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat i la de coordinació de policies locals.