El Govern va rompre ahir el silenci i aclarí que la retallada de 10.000 milions en sanitat i educació a tot l'Estat, anunciada dilluns pel Govern central, ja es preveu en el pla d'ajust que prepara l'Executiu autonòmic des de fa un mes per estalviar 350 milions i complir així el compromís de reduir enguany el dèficit públic fins a l'1,5% del PIB.
Segons explicà el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, en un comunicat, el Govern central donarà ara a les comunitats les "eines" per facilitar la retallada de despesa en sanitat i educació, que ell anomenà "ajustos i millores en la gestió" per "garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i d'educació".

Precisament perquè s'esperen aquestes "eines", encara no s'ha presentat el pla d'ajust autonòmic. De fet, just es coneix que s'incrementaran imposts per recaptar 60 milions, però es desconeix com afectarà la retallada dels 290 milions restants fins a arribar als 350 prevists. En sanitat podria arribar als 210 milions.

790 milions, diu el PSIB

Aguiló, qui defensà que "hi ha marge per millorar el control de la despesa", sortia al pas de les acusacions del PSIB, que xifrà el "forat" en els pressuposts autonòmics en 790 milions. Els socialistes comptabilitzen els 290 milions d'ajust autonòmic, els 250 de caiguda d'ingressos i els 250 milions de la nova retallada en sanitat i educació. El Govern, però, diu que els dos darrers conceptes s'inclouen en el primer. Els socialistes també acusaren l'Executiu de Bauzá de mantenir una "actitud passiva, esperant ordres de Madrid".

A tot això, el president del Govern, José Ramón Bauzá, entrà al joc de la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. No defensà una ‘recentralització', però sí que s'han d'analitzar les competències autonòmiques per evitar "duplicitats o multiplicitats" i que els ciutadans rebin els mateixos serveis a tot l'Estat.

El cap de l'Executiu apuntà que "no hi pot haver comunitats de primera i de segona categoria, bones o dolentes". I recalcà que totes han d'oferir la mateixa cartera de serveis a tot l'Estat i que això ho ha de regular el Govern central. "Ha arribat el moment" en què l'Executiu central i les comunitats ho analitzin, digué. Afegí que la qüestió no és que l'Estat recuperi competències, com vol Aguirre, sinó que l'administració competent les gestioni amb eficiència. Advertí que si es planteja això és perquè "hi ha alguna cosa que no funciona". En un acte a Manacor, defensà les retallades perquè "més dur ho estan passant les famílies i les empreses".