L'exconseller de Joventut i Esports del Govern i exdirector insular de Projectes, Mateu Cañellas, ha al·ludit, en la seva declaració com a imputat en el marc del cas Voltor, a una "guerra molt gran amb atacs cap a la meva persona" que es va produir al si de l'extinta UM entorn de l'any 2009, i ha assegurat que quan aquesta "s'encrudeció molt", va transmetre els seus empleats que no havia de barrejar-se "la guerra del partit" amb el seu treball en la Conselleria. "I no anava a acomiadar ningú per no estar afiliat a UM", ha asseverat.

En la seva compareixença davant la titular del Jutjat d'Instrucció número 10, Carmen Abrines, Cañellas ha recordat que quan encara era conseller va reunir una sèrie de persones al velòdrom Palma Arena per comunicar-los aquest missatge, en defensar que la seva "consigna, gairebé un dogma", era diferenciar el treball en les institucions públiques amb qualsevol altra activitat pròpia del partit, aspecte en què ha posat èmfasi al llarg de la seva deposició.

Segons ha manifestat, prèviament, quan ostentava el càrrec de director insular abans de les eleccions de 2007, havia recomanat diverses persones per a la seva contractació en el Consell, si bé ha necessitat que ho va fer pel perfil que reunien i "sense que en cap moment se'ls exigís la seva afiliació a UM". Així mateix, ha assenyalat que la competent per a la seva contractació era Eugenia Cañellas i ha assegurat desconèixer com es va tramitar la seva col·locació i quines van ser les seves condicions laborals.

"M'havia de dirigir a Cañellas perquè gestionàs la contractació, però desconec qui havia de firmar els contractes", ha abundat l'exatleta, que, assistit pel lletrat Antonio Martínez, ha prestat declaració en el marc de la peça 13 del cas Voltor, que indaga la contractació presumptivament irregular de militants de la formació a través del Consorci d'Informàtica Local de Mallorca (Cilma), dependent del Consell.

Les investigacions apunten a què, malgrat estar a sou del Cilma, aquests empleats 'fantasma' no van arribar a acudir al seu lloc de treball sinó que s'haurien limitat a realitzar tasques en favor de l'extint partit nacionalista. També aquest dijous ha comparegut davant de la jutgessa l'expresident d'UM Miquel Àngel Flaquer, que tanmateix s'ha acollit al seu dret de no declarar.

Durant la seva compareixença, en la que s'ha negat a respondre a les preguntes de les defenses, que Cañellas s'ha referit en concret a quatre joves que van ser contractats pel Consell després de ser recomanats per ell, i ha subratllat que treballaven físicament "en el Consell i per al Consell". Tanmateix, en desvincular-se de com va ser tramitada la seva contractació, ha assegurat desconèixer si se'ls remunerava amb els fons destinats al programa Mallorca Digital.

"Desconocia l'existència del projecte mallorca digital"

Un programa que va ser posat en marxa des del Cilma i que, al costat dels d'Infomallorca i EIEL, hauria servit per camuflar la col·locació dels empleats 'fantasma'. De fet, Cañellas ha asseverat que en cap moment no els va encomanar cap tasca relacionada amb aquest projecte, del qual a més "desconeixia la seva existència.

Mentrestant, han estat ajornades al dia 29 de febrer les declaracions que hi havia previstes aquest divendres en el marc d'aquestes indagacions. En concret, es tracta de les compareixences de l'exgerent de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur), Antoni Oliver; l'exregidor d'UM a Alaró Antoni Rebassa; Lluïsa Tortella, exdirectora del Centre d'Investigació de Tecnologies Turístiques (CITTIB) i afillada de l'expresidenta del Consell i del Parlament, Maria Antònia Munar; i l'exbatle de Pollença, Joan Cerdà.

La jutgessa ja va interrogar a diversos dels empleats la contractació dels quals s'investiga a petició del fiscal anticorrupció Miguel Àngel Subirán després que l'exgerent del Cilma, Eugenio Losada, aportàs a la magistrada un llistat i diversos correus electrònics en els quals figurava el nom d'aquests treballadors presumptivament col·locats a instàncies dels exalts càrrecs d'UM, entre ells l'exvicepresident del Consell, Miquel Nadal.

En total, segons la documentació lliurada per Losada, un total de 34 empleats van ser contractats per treballar en les tres iniciatives el cost de les quals, amb càrrec a les arques del Cilma, oscil·lava entre els 110.000 i els 190.000 euros anuals.

El cas Voltor

Les investigacions, emmarcades en la peça separada número 13 del cas Voltor, apunten que, malgrat estar a sou del Cilma, aquests empleats 'fantasma' no van arribar a acudir al seu lloc de treball sinó que s'haurien limitat a realitzar labors en favor de l'extint partit nacionalista.

És més, s'apunta a exalts càrrecs insulars, entre ells el seu exvicepresident, Miquel Nadal, per haver afavorit la contractació irregular d'aquests agents electorals 'uemites' amb motiu de l'engegada dels projectes Infomallorca, EIEL i Mallorca Digital, que haurien servit per camuflar la seva col·locació.

Altres interrogatoris

La jutgessa ja va interrogar a diversos d'aquests empleats 'fantasma' a petició del fiscal anticorrupció Miguel Ángel Subiran després que l'exgerent del Cilma, Eugenio Losada, aportés a la magistrada un llistat i diversos correus electrònics en els quals figurava el nom d'aquests treballadors presumptament col·locats a instàncies dels exalts càrrecs d'UM.

En total, segons la documentació lliurada per Losada -també imputat-, un total de 34 empleats van ser contractats per a treballar en les tres iniciatives el cost de les quals, a càrrec de les arques del Cilma, oscil·lava entre els 110.000 i els 190.000 euros anuals.

En concret, els fons públics destinats a Infomallorca eren 190.000 euros fins a 2005, any a partir del qual la quantitat es va situar en els 167.000 euros anuals fins 2007. Per la seva banda, el cost d'Eiel el 2007 va ser de 110.000 euros mentre que el de Mallorcadigital, l'únic dels tres que ja no està en marxa, va ser de 160.000.

Precisament, l'exsecretària tècnica de Nadal, Eugènia Cañellas, també va ser interrogada per aquests fets i va afirmar que es va encarregar de gestionar la contractació de diverses persones afins a UM en el Cilma a instàncies tant de la secretària personal de Nadal, Antònia Vidal, com, en una de les ocasions, de Mateu Cañellas i del batle de Pollença, Joan Cerdà.

Eugènia Cañellas ja havia prestat declaració com imputada en una altra causa de presumpta corrupció, el cas Maquillatge, on va revelar que no només Cilma sinó també l'empresa d'informàtica Minser i la productora Vídeo U van pagar, amb doblers públics procedents del Consell, uns 40 assessors i agents electorals d'UM durant la campanya prèvia als comicis de 2007, malgrat que aquests empleats no van arribar mai a treballar per a aquests llocs públics.

Per contra, tant Nadal com la seva secretària personal i la de l'exconseller insular de Presidència, Francesc Buils, es van acollir al seu dret de no declarar davant la jutgessa del cas Voltor quan haviden de ser interrogats per aquests fets en qualitat d'imputats. Altres causes, com ara Pícnic i Ossifar, també centren les seves investigacions en la contractació de persones afins a UM a través de diferents departaments municipals a pesar que realment es dedicaven a captar vots per al partit nacionalista.