L'Agència Balear de l'Aigua suspèn en transparència econòmica

Transparència Internacional ha analitzat vuitanta indicadors per mesurar la claredat en la gestió de catorze entitats a tot l'estat i ha conclòs que la nota mitjana general és de 5,96, amb prou feines un aprovat.

El president de Transparència Internacional i catedràtic d'economia de la Universitat Autònoma de Madrid, Jesús Lizcano, ha explicat a que "a Espanya hi ha una cultura negativa de les entitats públiques en ser transparents, sobre com es gasten els doblers".

Per al president de la Fundació Ortega i Gasset, Jesús Sánchez Lambás, és fonamental una gestió pública transparent de l'aigua ja que "en pocs anys l'aigua pot ser un recurs energètic i vital més important que el petroli".

"Les primeres retallades d'aquests organismes s'han produït en la investigació dels seus propis recursos", afirma Sánchez Lambás que considera que "conèixer els cursos i les àrees hidrogràfiques és important i necessari".

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha obtingut la major puntuació amb un 8 degut, segons la tècnic de l'estudi, Elena López-Gunn, a què "la societat civil exigeix molta informació i contribueix a millorar la transparència".

L'Agència Balear de l'Aigua ha obtingut la menor puntuació, un 3,63, segons la tècnic, perquè el canvi de govern ha entorpit la facilitació de les dades.

L'estudi analitza vuitanta indicadors dividits en sis categories: informació sobre l'organisme de conca (8,57), relacions amb el públic (5,61), processos de planificació (7,99), gestió de recursos i usos d'aigua (4,7), transparència econòmica i financera (43,8) i contractes i licitacions (51,9).

Per al president de Transparència Internacional Espanya aquests estudis són eficaços perquè "obliguen als organismes a analitzar la seva transparència" i contribueixen a millorar la claredat de la seva gestió.