La contaminació lumínica, aquella que generen els fanals que desprenen llum cap al cel durant la nit, disminueix a Mallorca. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat, després de diversos estudis, a l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM), ubicat a Costitx. El seu director, Salvador Sánchez, puntualitza, tot i així: "La situació és molt millorable".

Concretament, els dos generadors de contaminació que podrien millorar sensiblement són els polígons industrials i l'aeroport de Palma. Sánchez, de fet, assegura que allò que li cal a l'aeròdrom és "enllumenar bé el terra i les pistes, no pas el cel". En tot cas, anuncia que mantindran una reunió amb el director de l'aeroport, Nemesio Suárez, i amb el cap de Manteniment a fi d'estudiar la correcció del sistema d'il·luminació. La trobada, que donarà el sus a una possible modificació de l'enllumenat, tindrà lloc el desembre.

De fet, la idea és caminar cap al model de l'aeroport de Munic, que és considerat per la comunitat científica com el que té la il·luminació més adequada. A més, els focus de Munic són més potents que els de Son Sant Joan, cosa que demostra que allò important és l'enfocament, no la potència.

Pel que fa als polígons industrials, des de l'Observatori de Costitx recomanen que adaptin els fanals perquè cap bombeta no emeti llum cap a cel. De fet, tres són els grans criteris que han de complir: orientar correctament l'angle de la bombeta, utilitzar material que no reflecteixi i adquirir bombetes eficients energèticament.

L'eficiència energètica no només és un ideal ecologista (com menys consum energètic, manco contaminació), sinó que també és rendible econòmicament, perquè tudar energia costa doblers. Tant és així que els municipis de Mallorca ja han fet passes cap a la substitució de fanals no eficients. En general, els ajuntaments lleven fanals mal enfocats i canvien les bombetes antigues per unes altres de baix consum. "Això és ben visible en pobles com el Port d'Alcúdia i Can Picafort, que en els darrers anys han millorat molt", explica Salvador Sánchez, qui també apunta molt positivament els esforços fets a Inca.

No ha estat una cosa única dels ajuntaments, ja que els fabricants s'han adonat del nínxol de mercat existent quant a tot tipus de materials de baix consum i ara monopolitzen la cartera de productes.  Un altre factor que ha ajudat a llevar contaminació lumínica a les nits ha estat la crisi econòmica, atès que el crític estat dels comptes de molts d'ajuntaments els ha obligat a retallar serveis, per exemple, en il·luminació. D'aquesta manera, han ajustat els horaris en els quals s'encenen els fanals i fins i tot han deixat d'activar-ne alguns d'ubicats en zones intransitades.

Pel que fa a Palma, encara és el focus de contaminació principal, en tant que és una gran ciutat. Ara bé, des de l'OAM també apunten que ha millorat sensiblement en els darrers anys. "La millora de lluminàries té efecte", apunta el director de l'OAM.
La comunitat científica espera l'aprovació definitiva del reglament sobre contaminació lumínica, que emanarà de la Llei anticontamianció aprovada pel Parlament la legislatura passada. Els beneficis que durà la llei, apunta Sánchez, són diversos: per una banda, orientar correctament els focus de llum cap en terra redundarà en la seguretat dels vianants; per una altra, la foscor del cel potenciarà la biodiversitat animal, que és agredida amb quotes elevades d'il·luminació nocturna; a més, generarà un estalvi energètic i, per tant, econòmic.

Però sobretot ajudarà que les nits siguin fosques i no només se'n beneficiaran els astrònoms de l'OAM per realitzar les seves observacions nocturnes, sinó que tothom podrà aixecar el cap, mirar cap al cel i gaudir d'una nit estelada.