Una exjurista d'Ibatur afirma que li van ordenar contractar Vídeo U perquè era d'UM

Entre els arrestats també hi havia Joan Sastre, exgerent d'Ibatur, que va passar a disposició judicial i va negar les acusacions de la treballadora d'Ibatur, segons el sumari el secret del qual s'ha aixecat aquesta setmana. La testimoni va afirmar la policia que va treballar a Ibatur des de març de 2009 fins a juny de 2010 en qualitat de tècnic superior de l'assessoria jurídica, amb la qual cosa era la responsable d'aquest departament.

Va narrar que nouvinguda a l'institut públic, Juan Sastre li va dir que calia fer un contracte d'audiovisuals per un import de 60.000 euros i mitjançant un negociat sense publicitat amb l'empresa Vídeo U. Quan va demanar explicacions de per què havia d'aconseguir aquesta productora i d'aquesta manera, l'adjunta a la Gerència d'Ibatur li va dir que aquesta empresa era "del partit", amb referència a UM.

La testimoni va afirmar que Sastre li va dir després les dues empreses que havia de convidar a l'expedient, amb l'objectiu de donar-li aparença de legalitat, quan en realitat ja estava concedit a dit a Vídeo U. Va explicar que aquesta factura, tanmateix, no se li va arribar a pagar a la productora, ja que va coincidir en el temps amb la confessió judicial de l'exconseller Nadal que l'empresa l'havien adquirit ell i l'expresidenta del Consell de Mallorca, Maria Antonia Munar, mitjançant testaferros.

"En moltes ocasions venia Joan Sastre i ens portava un projecte amb empreses determinades o amb certs esdeveniments. Em deia que ' havia que fer-ho' perquè es tramitàs com un conveni de patrocini, malgrat que de vegades no era aquest el mecanisme adequat", va dir la testimoni. Posteriorment, quan Sastre va ser detingut el juny va declarar davant del jutge d'Ibatur: "no és cert que digués o obligàs amb algun tipus d'expressió coactiva, dient que alguna cosa s'havia de fer sí o sí, al màxim va ser dir-los que mirassin alguna cosa amb afecte". Va assegurar a més que mai no va ordenar el fraccionament de contractes, encara que va afegir que "potser" era una pràctica d'Ibatur "amb el vistiplau de l'assessor jurídic".