L'àmplia repercussió ciutadana que té el moviment social contra el sistema polític i econòmic -que, des de dimarts, ocupa la plaça d'Espanya en forma de protesta pacífica- ha provocat un gir en la campanya electoral dels partits convencionals i ha fet que els seus candidats es posicionin i n'hagin de fer referència. Ja són centenars de persones les que donen suport al moviment antisistema; i d'aquestes, prop d'una cinquantena secunden la iniciativa de no deixar buida la plaça fins al 22-M i de quedar-se a dormir al ras.

La seva lluita va més enllà dels resultats que puguin sortir en les eleccions autonòmiques i municipals. Alguns d'ells són abstencionistes; altres, aposten per canviar la tendència bipartidista de PP i PSOE, i per formacions més minoritàries i d'esquerres que sí que creuen que és possible un altre sistema econòmic. Volen ser anònims, i per això només diuen el seu nom en aquest diari.

"La gent ens dóna molt de suport. No ens posicionam en cap partit polític, però defensam llevar el poder als dos grans partits, que responen a un sistema antinatural. Però creim que si la gent decideix, finalment, d'anar a votar, no ho ha de fer en blanc", explica Jorge, un dels implicats en la causa.
En Luismi, un altre 'indignat', afegeix: "Les repercussions electorals de diumenge són secundàries perquè les eleccions polítiques no ofereixen, ara mateix, solucions reals; no veim cap solució clara al capitalisme que ens envolta". Alhora remarca: "Intentam contagiar la resta de població de la idea que aquest sistema s'ha creat per afavorir una minoria, en detriment de la pèrdua de drets d'una àmplia majoria". Prova d'això, diu, el "rescat financer" de la banca amb doblers públics s'ha traduït amb "les retallades socials".

Es tracta d'una lluita cap a un nou ordre que va més enllà dels regionalismes i els estats, un canvi de tendència que vol acabar amb les velles estructures del poder i amb les desigualtats socials a tot el món. "Volem que la nostra reivindicació sigui un caldo de cultiu perquè la gent prengui consciència que és necessari un canvi", diu Nieves.

Els 'indignats' són ciutadans heterogenis i de totes les edats. Persones amb carrera i que treballen o que estan aturades, estudiants, autònoms i, fins i tot, que fan feina per a l'empresa privada i alguna administració. Abstencionistes i votants de partits d'esquerres minoritaris i alternatius. "Un petit gest radical pot canviar la qüestió. Aquestes mobilitzacions que es convoquen aquí i a d'altres ciutats de l'Estat poden desbordar unes eleccions", afirma Carlos. "Aquí es qüestiona la sobirania nacional i l'econòmica. La democràcia no és només anar a votar cada quatre anys i que, després, els polítics facin el que vulguin", remarca Pau.

A curt termini, els 'indignats' plantegen dues opcions a les urnes: o aconseguir una abstenció massiva que cerqui la deslegitimació del sistema o apostar pels partits minoritaris que donin suport a la reforma de la llei electoral. La concentració a plaça d'Espanya és ferma fins el 22-M, però el moviment tem possibles desallotjaments la nit de divendres a dissabte. "Són jornades de reflexió, però nosaltres no feim cap mena de propaganda política, només som crítics", recrimina una altra 'anònima'. El moviment de Palma va a més. Fins al punt que Enrique Dans i Ricardo Galli, catedràtics i impulsors de la plataforma No els votis, han vingut a Palma i s'han afegit a la plantada.

Tots els partits intenten capitalitzar l'onada, però els acampats els rebutgen

Els partits polítics intenten aferrar-se a la protesta dels joves, però pareix que la resposta que reben és de rebuig. De fet, representants del PSIB, PP, EU, PSM-IV-ExM i Esquerra entraren al debat sobre les manifestacions. El mateix president Francesc Antich (PSOE) expressà "respecte" cap a les protestes, però els demanà que no caiguin en la "indiferència". "El diumenge cal anar a votar", assegurà. El mateix féu el candidat del PSM-IV-ExM, Biel Barceló, qui també els donà suport. El líder del PP, José Ramón Bauzá, va dir que "les queixes són lògiques perquè la gent està cansada dels polítics que governen actualment" i carregà contra el PSOE. A Eivissa, el dirigent del PP Esteban González Pons, titllà de "patètic" l'intent del PSOE d'apropiar-se el malestar.

David Abril (IV) i Marisol Ramírez (EU) s'acostaren fins al campament de plaça d'Espanya. De fet, EU es va reunir ahir amb urgència per condemnar la prohibició de les protestes per part de les juntes electorals i per canviar el que queda de campanya en funció d'aquest fet. Tot i així, la majoria de joves acampats no desitjaven la presència de polítics. "No volem que vinguin aquí a fer-se la foto", assegurà en assemblea improvisada un dels joves. Un altre demanà la creació d'un recinte tancat, amb el nom d'escola bressol, per tancar-hi els polítics que s'acostin. Encara més: membres de l'acampada construïren una petita forca (amb corda real), en clara referència als polítics.