El Mur de la Memòria, al cementeri de Palma, ja té col·locades des d'ahir les plaques amb els 1.560 noms de les persones que varen ser assassinades pel bàndol franquista durant la Guerra Civil. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de les Illes va fer un petit acte de benvinguda a les víctimes, que per fi tindran un lloc físic per poder ser recordats i honrats pels seus famíliars. La presidenta de l'associació, Maria Antònia Oliver, remarcà que l'entitat fa un recopilatori bibliogràfic, que serà publicat, de la situació personal que varen patir cadascuna d'aquestes persones. "No només són noms, eren persones i mereixen que es recordi què els va passar per fer justícia", remarcà Oliver.

El projecte, que era "una assignatura pendent", s'està acabant de reconstruir; a més, la planxa de ferro, de dotze metres de llargària i amb el nom d'aquestes víctimes, ja està instal·lada davant el Mur de la Memòria. Totes aquestes víctimes represaliades havien nascut a Mallorca o bé tenien algun vincle amb l'Illa. Abans de traslladar la planxa al cementeri, membres de l'associació han fet un recorregut pels tres emplaçaments més simbòlics de la repressió. Primer, han aturat el furgó davant la casa on vivia l'exbatle republicà, Emili Darder, al final de les Avingudes, i que va ser apropiada posteriorment per la Prefectura Militar d'Aviació. El recorregut continuà per Can Mir (on hi ha el cinema Augusta), uns antics magatzems de fusta que varen ser habilitats com a presó fins al 1942. Des d'allà s'organitzaven les sortides de les víctimes que havien de ser afusellades.
El tercer emplaçament ha estat la biblioteca de Can Sales, l'antiga presó de les dones. El recorregut acabà al cementeri de Palma, on la presidenta de l'associació llegí el text de la periodista Margalida Capellà, que estarà esculpit a la placa de marbre blanc col·locada en l'anomenada placeta de les Fosses, dins el mateix cementeri, a 100 metres d'on es produïren els afusellaments.

Així mateix, l'historiador de Porreres, Tomeu Garí, llegí un segon text de l'escriptor Llorenç Capellà, que serà en una placa de marbre blanc al costat del mur, en homenatge a totes aquestes víctimes. Segons destacà Oliver, el memorial estarà acabat i a punt d'inauguar-se properament. La regidora assenyalà que, en aquests moments, ja s'han fet totes les tasques de pavimentació: ahir es col·locaren els noms, els enjardinaments i la il·luminació; a més, també s'hi ha col·locat els bancs.

Per acabar l'adequació de tot aquest espai, només manca posar la cadira de bronze feta a escala real, que vol simbolitzar el lloc buit que les víctimes deixaren en les seves famílies. L'escultura de bronze representarà un munt de roba i pretén reproduir les vestimentes de les víctimes -que, un cop assassinades, eren despullades-. També s'hi posarà el marbre amb l'escrit de Llorenç Capellà. "És un dret a la memòria, el dret a ser recordats. La negació de la repressió fou un dol retardat pel fet de no poder cercar les víctimes, ni recuperar-ne els cossos, ni les ofrenes, ni tenir un espai on honrar-les", va destacar Ramon.