Cathy Sweeney pren un caramel abans de començar a parlar. Quasi sembla un acudit: Què fan una irlandesa i un basc a una seu d'Esquerra Republicana, parlant en català?

Quan vareu arribar a Mallorca?
Fou l'estiu de 1967. Jo tenia uns amics aquí i ens intercanviàvem cartes, perquè aleshores no existia el Facebook, ni els SMS, ni res. Així que em van convidar a passar aquell estiu a Mallorca.

Però en marxàreu.
Sí, però vaig quedar enamorada d'una persona i d'aquesta terra. Així que l'any 1969 ja vaig venir-hi definitivament. Creia que venia a Espanya per estudiar-hi el castellà... i em vaig trobar amb una altra cultura i un altre país.

Ja us deveu sentir quasi més mallorquina que...
He passat dos terços de la meva vida aquí. I sí, som irlandesa, però també em sent una catalana de Mallorca.
Hi tornau sovint?
Irregularment, perque és Irlanda la que ve sovint aquí...

Vàreu rebre una educació catòlica? És Irlanda tan conservadora com diu el tòpic?
Vaig nàixer en aquell tros d'Irlanda que encara està colonitzat i ocupat pel Regne Unit. Vaig néixer a Derry, la ciutat on s'inicià el moviment pels drets civils, una ciutat de majoria catòlica en una Irlanda del Nord de majoria -per ara- protestant.

I s'hi sent el gaèlic, pels carrers de Derry?
No. El gaèlic no es va perdre, es va exterminar. Però ara s'estudia a les escoles, i per tant els nins l'aprenen. I molts pares també el volen estudiar per practicar amb els seus fills.

Ja us vàreu interessar per la política a Derry?
No, encara no. Vaig estudiar en una escola segregada, com totes: no només per la religió, sinó també per sexe. Tot i així, tenia interès per la política. Però vaig venir de tan jove a Mallorca, just en tenir la majoria d'edat, que sempre he votat aquí.

I un pic a l'Illa, com entràreu en política?
Tant durant la Transició com dins la democràcia prenia part d'accions i moviments. Però no fou fins que es va fer la coalició Progressistes -l'any 2004-, que em vaig acostar a Esquerra.

Com us definiu: d'esquerres, anticapitalista, socialdemòcrata, liberal...?
No em definesc per l'eix esquerra-dreta, sinó per l'eix nacional, però és evident que som d'un partit que es diu Esquerra.

Teniu la percepció que ERC està més a l'esquerra a Mallorca que al Principat?
No ho crec. És possible que algú tingui aquesta sensació com a conseqüència del Tripartit.

Li hauria agradat formar un tiquet electoral amb Joan Font i Magdalena Palou (PSM-IV-ExM)?
La proposta d'Esquerra era fer una coalició de l'esquerra nacional. Però la possibilitat no arribà a quallar.

Per què?
Bé, nosaltres sempre hem reconegut el lideratge del PSM en totes les coalicions que hem fet: Progressistes, Unitat... però els del PSM ens exigien la dissolució. Que ni tan sols fóssim un corrent intern dins el PSM. O sigui: ens volien muts i en una gàbia.

Us penediu ara del cèlebre veto a la participació del PSM a les eleccions europees?
Allò del veto és una tergiversació de com anaren les negociacions. Nosaltres volíem una coalició horitzontal. Nosaltres preteníem que els militants de tots els partits fossin els que triassin els candidats electorals.

Mirau Televisió de Mallorca? Escoltau Ona Mallorca?
No només mir la Televisió de Mallorca, sinó que escric amb un dels seus bolígrafs! (a la mà en té un, precisament). M'agrada molt el programa Enxarxats i els de recuperació de la memòria històrica.

Què li sembla que el PP la vulgui tancada?
Sens dubte, són dos mitjans de comunicació que fan una feina de cohesió social i promoció del català molt importants.

Defensau la continuïtat dels dos mitjans. Però, si no hi ha doblers, acceptaríeu una fusió amb IB3?
IB3 es creà per una decisió unilateral del Partit Popular. En canvi, RTVM sorgí per un acord de tots els partits. O sigui que és evident la legitimitat de cadascuna. Segur que poden compartir recursos i col·laborar mútuament, i això està bé, però cadascuna ha d'existir íntegrament.
Els consells insulars són criticats freqüentment per la dreta, que els veu inútils.
Jo defens clarament la figura dels consells. Perquè estan prevists a l'Estatut, a l'antic i al reformat. A més a més, el concepte dels consells s'apropa molt al republicanisme, que situa les entitats més valuoses en les més properes. I el Consell ho és, de proper. Ara bé, estic d'acord en el fet que s'ha d'evitar duplicitats.

Què els manca, als consells?
Reclam la transferència de més competències en agricultura i promoció turística.

Què fa el Consell amb la crisi?
S'ha de desenvolupar la Llei de dependència i la de serveis socials.