El Govern enllesteix el pla de rescat financer de l'Ib-salut

Carles Manera anuncià que l'Executiu el farà públic en breu. L'organisme acumula un deute de 350 milions d'euros

L'organisme públic arrossega un deute de 350 milions d'euros des de la legislatura passada. | Antoni Pol

M. R.Palma03/11/10 0:00

La Conselleria d'Economia i Hisenda del Govern i la de Salut estan enllestint un pla perquè l'Executiu assumeixi directament part del deute que acumula l'Ib-salut, de 350 milions d'euros. Així ho anuncià ahir el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, qui explicà que en els propers dies es donaran els detalls de l'operació, que té per objectiu alleugerir de càrregues financeres l'empresa pública sanitària. Tot i que Manera no avançà la quantitat de què es farà càrrec l'Executiu, sí que reconegué que "no" podrà assumir tot el deute de l'organisme sanitari. I és que l'Ib-salut té deutes pendents des de 2007. "Hi ha empreses de diferents àmbits que tenen factures pendents de pagar des de la legislatura passada", indicà el conseller.

IB3 i Ibatur

Manera comparà l'operació que enllesteix el seu departament juntament amb el que dirigeix Vicenç Thomàs amb les que s'han duit a terme per sanejar els comptes de la Radiotelevisió pública autonòmica, IB3, i l'Institut Balear de Turisme (Ibatur), aquest darrer ja desaparegut i integrat dins l'Agència de Turisme Balear (ATB). En aquest sentit, el conseller recordà que el Govern assumí 48 dels 102 milions de deute que acumulava l'ens de comunicació autonòmic i, en el cas de l'Ibatur, es féu càrrec de 20 dels 47 milions que deu l'empresa pública.
Manera indicà que l'Executiu ha hagut d'augmentar el seu endeutament per fer front a càrregues econòmiques "heretades" i realitzar inversions que considerava necessàries per estimular l'economia davant la recessió, però es congratulà que els mercats financers "confiïn" en la solvència de les Balears i donin suport a les emissions de deute del Govern. En aquesta línia, descartà que l'Administració autonòmica tingui necessitat d'emetre "bons patriòtics" per aconseguir finançament amb bons interessos, com ha fet la Generalitat de Catalunya.