Jaume Matas concedí ahir una entrevista a IB3 que la ràdio i la televisió autonòmiques difongueren en acabar el partit de la Champions, en el 'prime time' audiovisual. Matas hi defensa la seva innocència, lamenta els judicis mediàtics i es mostra confiat en la justícia.

El primer que volem saber: per què ara, per què IB3?
Ja no som polític i vaig pensar que ja no havia de fer cap tipus de declaració. Tal vegada ha estat un error, però havia de donar comptes a la justícia com qualsevol ciutadà. Després de fer la declaració que reclamava des de fa setze mesos, crec que sí que n'ha arribat el moment. Tal vegada ho hauria d'haver fet abans. I IB3 és la nostra televisió, crec que era el lloc adequat.

D'on surt la fiança?
D'allà on he pogut en aquests moments. És un tema complicat. Només he pogut aconseguir una operació de crèdit transitori amb garanties hipotecàries meves i de tercers. Tenc un termini breu per poder materialitzar garanties i avals de tercers per fer-hi front.
"És una fiança absolutament desproporcionada, que em posa en una situació d'injustícia, que crea un trastorn irreparable a la meva vida. He quedat sense feina. No només és la fiança. Tenia un molt bon contracte amb una companyia americana. Aquestes mesures no només em provoquen el perjudici d'haver de trobar ajuda per poder fer front a la fiança. En aquest moment, la meva vida ha canviat sense que s'hagi fet cap judici, sense que sigui culpat de res. És el sistema judicial, que hem de respectar, perquè al final serà la mateixa justícia la que posarà les coses en el seu lloc".

Què en trobau, de l'acte del jutge?
És una sentència (sic) feta en un procés d'instrucció, respectable, sense cap tipus d'acusació provada, de prova de delicte comès. Fa setze mesos, el meu misser, quan es digué que se'm volia investigar, el meu misser anà a la Fiscalia i li digueren que no era res, unes diligències secretes per unes denúncies anònimes. Aleshores jo ja vaig mostrar tota la meva voluntat de col·laboració, però la Fiscalia s'hi negà. El tema de secret és de riure, perquè tot el procés ha estat secret per a mi, però no per a ells: cada dia, en els mitjans de comunicació, i d'una manera tergiversada, s'hi ha pogut llegir de tot.

N'estau dolgut?
Jo no tenc més dret que cap ciutadà, ni en vull, però tampoc en vull cap de menys. Jo tenc dret a la presumpció d'innocència, jo no som culpable de res, però és que a més no som culpable de cap delicte, sobretot mentre no es demostri. Segon, tenc dret, com qualsevol altre ciutadà, a la meva privacitat. Jo no tenc intimitat ni privacitat; s'han violat sense cap condemna, s'ha violat tot de la meva vida privada, però tot: de les persones que em rodejaven, de la meva família, tot.

Hi ha hagut proves falses?
Aquí hi ha un procés d'escoltes, de les converses entre advocats i client, que si no es treuen de context em són molt favorables. No volíem perjudicar la gent que ens té arrendat el local, que se n'ha vist afectada només per tenir relació amb nosaltres. El seu contracte d'arrendament conté una part no declarada, que s'havia de posar de manifest, i nosaltres no voliem perjudicar-los i els en volíem advertir, perquè els tenim molt d'afecte. Era amb ànim d'ajudar, no de crear proves. Al final és un problema de la meva família amb Hisenda, del qual jo n'he estat coresponsable, perquè estava al corrent de la situació.

Reconeixeu que existeixen ingressos no declarats?
Ho vaig resumir al jutge: hi ha 50 mil euros que provenen de la gestió del patrimoni familiar de la meva família, i tot plegat prova, pesseta per pesseta, l'origen i l'aplicació de tot el patrimoni. No és cap delicte, i no té a veure amb el Palma Arena ni amb la gestió de fons públics.

Reconeixeu no haver declarat una determinada quantitat. Què podeu dir als ciutadans que ara han de retre comptes amb Hisenda?
Són uns ingressos de la meva família que vénen de molt lluny i viciats des del principi. Això no és cap excusa, però que la meva família hagi tengut ingressos de lloguers no declarats de 50 mil euros durant els darrers anys no és motiu perquè a mi se m'acusi, se'm deixi sense feina, se m'hagi condemnat prèviament, se m'hagi demanat aquesta fiança... Si al final, com es demostrarà, jo no he comès cap delicte, què passa? Perquè fins avui no n'hi ha cap prova. Amb tot aquest judici paral·lel, en una fase d'instrucció sense poder-me defensar... Qui em tornarà la feina? Qui demanarà perdó a la meva família? Tendrà després la mateixa repercussió o no? Entenc els ciutadans, però a la gent se li ha de respectar la presumpció d'innocència. Hi ha gent que ha col·laborat amb mi que ja ha estat a la presó. Què passa amb ells? Tota la gent que ha estat maltractada en el cas Palma Arena... Jo tenc absoluta confiança en la meva gent. És cert que hi va haver errors i això és responsabilitat meva, però no tot es va fer malament. És injust que, per uns pocs, siguin perjudicades persones que han fet feina de manera honrada.

Vàreu telefonar a Bartomeu Barceló?
No hem recorregut aquestes escoltes. Si li hagués telefonat, seria molt demanar un poc d'equanimitat? És tan forassenyat demanar justícia?

El pis de Madrid, negau que sigui vostre?
És un doi, un absolut absurd. N'hem pagat religiosament un lloguer cada mes. L'any 2000, la meva dona el va comprar, fa 7 anys va lliurar un senyal i després vàrem tornar a Palma i no l'executàrem. Nosaltres no hem fet cap obra dedins. Totes aquestes històries que s'han dit són falses.

Teniu vuit televisors de plasma?
No, sis: un de petit a cada habitació, un en el menjador i un a la sala. En qualsevol cas, han entrat en el pis de Madrid, dues vegades a Sant Feliu, i no hi han trobat res. Tot el que hi ha és demostrable. Les històries de les sabates... tot és mentida.

El pis estava escripturat per 900 mil euros?
No, 950 mil, més despeses, un milió cent mil, que provenen del nostre xalet a Cas Català, que es va vendre pel mateix preu més una subrogació d'hipoteca de 600 mil euros. En aquests quatre anys, hem tret 126 mil euros d'aquests comptes. No sé qui ha dit que no n'havíem tret doblers. Totes les despeses, de Rellotgeria Alemanya, etc., estan justificades. L´únic important és allò del 50è aniversari de la meva dona. Haver d'explicar tot això és gros.

I graneretes de bany, ja sabeu que se n'ha parlat molt. Hi havia ostentació?
El 90 per cent de l'ostentació que ha sortit publicada és mentida, i l'altra es pot explicar. Granereta: hi havia un decorador que ajudà molt la meva dona en la reforma del pis. Ell, en lloc de cobrar, ens cobrà amb material de la botiga. Miri, el judici previ ja està fet, ho han aconseguit, però jo he de defensar la veritat. A mi m'han fet molt de mal, totes les persones relacionades amb mi i amb la meva família estan avui perjudicades. Han destrossat el meu futur, que hauré de recompondre, he hagut de demanar favors... i tot sense haver fet res. Però sí que aprens que hi ha coses que valen la pena: tenc una dona, una mare i uns fills que són el millor que he tengut en la meva vida.
La Fiscalia creu que aquests doblers provenen de fons públics, amb una desviació important dels doblers que anaven destinats al Palma Arena. Vós us vàreu beneficiar d'un desviament de fons?
Rotundament no. Aquesta investigació del Palma Arena parteix d'una manca de serietat de l'anàlisi que s'ha fet pública. Teníem concedida la disputa d'un Campionat del Món i havíem de fer una pista. Teníem poc temps. Jo, després de mirar-ne pros i contres, vaig proposar al Consell de Govern tirar endavant aquesta obra. Una instal·lació d'aquestes característiques, com les carreteres, el metro, els hospitals..., és molt beneficiosa per a la ciutadania, en forma de llocs de feina... Punyetes! Un projecte a l'administració pública espanyola es pot pressupostar en 40 milions i acabar en molt més, això passa amb molta freqüència. La llei de contractes ho permet si ho fas de manera legal i ho justifiques.

El projecte no té res a veure amb el projecte inicial. Si la gent després s'ha equivocat, jo seré el primer a cercar la veritat. Però no hi ha desviament de fons, sinó un projecte que comença d'una manera i acaba d'una altra. No vaig prendre ni una sola decisió administrativa, perquè el president pren decisions polítiques. I sempre ho vaig fer dins la legalitat. Quan decidírem el projecte, la responsabilitat sectorial era de la Consellera de Presidència i decidírem delegar en el director general. Aquestes decisions són les decisions de despesa, que pren la Conselleria amb el director general, en qui tenc màxima confiança. I ho fan seguint el procediment. Que algú hagi fet alguna cosa mal feta? Ja es veurà, però el president no hi té gens de responsabilitat. De l'adjudicació de Nimbus, per exemple, li puc donar la meva paraula que me'n vaig assabentar fa dos estius. Jo sí que era responsable de fer-ho en temps i forma, i com vaig fer en altres temes, parlava amb el constructor i li deia: "Escolta, ho has de fer en el termini". Però en tots els altres detalls, ni hi entra el president ni hi pot entrar. Ni coneixia l'arquitecte, ni vaig prendre cap decisió administrativa.
Un altre punt que s'investiga és sobre l'empresa Nimbus. Hi ha hagut finançament irregular del PP? Nimbus va fer feina per al PP sense facturar?
Les campanyes electorals no les duen els candidats de cap partit, perquè estan per a altres històries. Hi ha unes despeses que s'han comptabilitzat, duites al Tribunal de Comptes, que demostraran que el finançament del PP era legal. L'acusació diu que Nimbus era la gran finançadora del PP, que cobrava factures en negre. Però com quedam, cobrava o no cobrava? Què va passar amb el míting del Palma Arena, que diuen que dues factures les va pagar el Govern? Això és cert, però el que no diuen és que per aquest acte es varen pagar 20.000 euros (de lloguer). La factura de neteja la varen pagar amb fons públics perquè abans l'havien cobrada al PP. Aquestes coses, si les deixen explicar, s'entenen; si no, no.
Què passarà ara amb Jaume Matas?
La veritat és que és una situació molt difícil. No tenia planificat que em llevassin la feina sense haver fet res.
Hi havia travesses que deien que no vindríeu a declarar.
He vingut a declarar quan m'ho han demanat. No he fet cap demostració que hagués volgut fugir; han dit que volia demanar asil i beneitures d'aquestes. Jo tenc un dret que és el dret a fer feina, jo tenia un contracte, una feina a la qual em dedicava en cos i ànima. No sé si algú tenia aquest interès, "facem un judici previ sense que n'hi hagi; facem sentències sense judici"; encara que després la justícia demostri que som innocent, el mal ja estarà fet, "arruïnem-lo". Sé que aquesta no ha estat la voluntat del jutge, però sí que en són les conseqüències. M'hauré d'establir com a professional liberal, el que feia als EUA ho faré des d'aquí. Faré la meva feina pel meu compte.
Teniu plaça de funcionari. Hi tornareu?
Si no trob feina, sí.
Moltes persones varen sortir al carrer convocades per la Plataforma contra la corrupció. Què en pensau?
Ho entenc perfectament, però aquest sentiment legítim no pot ser a costa de gent innocent. Tenen raó, però no per això s'ha de destrossar la vida de gent innocent. S'ha de respectar la justícia, i això vol dir respectar-la de veritat. Un polític no pot tenir privilegis, però tampoc tenir-ne menys.

Tema IB3 Televisió: hi va haver pagaments de comissions?
Naturalment que no. Aquesta és la més esperpèntica de les acusacions. Aquest senyor (Velasco) s'ha barallat amb el seu cap. Si perd 30 segons a investigar el personatge, veurà que no té gens de credibilitat, ni el lloc ni el fet.
Com a "pensament final" en l'entrevista, Matas digué que "els ciutadans sempre tenen raó" i que si pogués rectificaria "moltes coses". Quan se li demanà quines, respongué: "Ara tenc la batalla d'aquests processos judicials. He de demostrar que som innocent. Als altres ciutadans se'ls ha de demostrar que són culpables. Bé, ja em defensaré. Continuu estimant les coses que estimava abans, creient en el que creia abans. Més endavant, quan tot hagi passat, parlaré de política".