Una defraudació que no arriba a delicte fiscal

L'expresident reconegué que durant quatre anys manejà uns 400.000 euros que no declarà a Hisenda, una acció que no es pot considerar un delicte fiscal

A.G.Palma27/03/10 0:00

"Vostè el que cerca és el delicte fiscal", digué a Jaume Matas el jutge José Castro en el segon dia d'interrogatoris. De fet, això és el que podria semblar quan l'acusat de dotze delictes només reconeix, entre totes les acusacions, que va manejar uns 400.000 euros que no havien estat declarats a Hisenda entre els anys 2004 i 2007. En principi, aquesta irregularitat de l'expresident no és constitutiva de cap delicte fiscal, la qual cosa resulta molt difícil de provar per a l'Administració si la persona que ha defraudat coneix les tècniques financeres o s'ha sabut assessorar. A més, ningú no dubta que Jaume Matas, llicenciat en Econòmiques, exdirector general de Pressuposts i exconseller d'Economia, sap com es mouen els nombres per fer-los "quadrar".

L'article 305 del Codi Penal imposa un càstig d'entre un i quatre anys de presó a qui "per acció o omissió defraudi la Hisenda Pública, autonòmica, foral o local, eludint el pagament dels tributs, quantitats retingudes o que s'haurien de retenir (...)". Tècnicament, el delicte es produeix quan la quota a liquidar excedeix els 120.000 euros. La multa que acompanya la pena de presó és el sèxtuple de la quota estafada.

Quan Hisenda té coneixement d'una irregularitat, hi pot actuar de dues maneres. La més freqüent és obrir una acta per ingressos no declarats en el decurs dels darrers quatre anys fiscals que no han prescrit. Matas -com qualsevol altre contribuent- està obligat a demostrar d'on surten els seus ingressos des del 2005 en relació amb el patrimoni que ha adquirit en aquest termini. En cas que no ho pugui fer, s'exposa a ser denunciat per delicte fiscal si la quota a declarar supera els 20 milions de les antigues pessetes. Amb anterioritat a aquesta data, Hisenda no li pot demanar comptes perquè l'exercici ha prescrit.

Increment de patrimoni
Ara bé, Hisenda també pot obrir una acta per increment no justificat de patrimoni. Torna a correspondre a Matas dir d'on surten els doblers amb els quals ha comprat els béns. Si no ho aconsegueix fer, el còmput de prescripció comença en el moment en què la irregularitat és descoberta, i no en el moment en què es produí, per molts d'anys que faci.

A diferència d'altres països, a l'Estat espanyol no és gens usual que els tribunals decretin penes de presó per delictes fiscals. Generalment es paga una multa i l'assumpte es liquida. El cas de Matas, sense ser delicte, tanmateix resulta molt especial. L'expresident del Govern fou un càrrec públic de primer nivell que seguí un ritme de vida molt elevat amb relació a les seves retribucions conegudes.

Les escoltes telefòniques gravades els darrers mesos a Matas, a la seva dona i al seu cunyat fan entendre que preparaven una estratègia per justificar d'on sortien els doblers. Pel que declarà davant el jutge, l'expresident duia la lliçó molt ben apresa, perquè les defraudacions que reconegué estan fraccionades en diferents exercicis i tipus d'imposts i, en conseqüència, cap no arribaria a la quota exigida per ser considerada un presumpte delicte fiscal. Això no obstant, i segons l'escrit dels fiscals, Matas hauria "fabricat" documentació falsa per ocultar el seu enriquiment il·legal. Una altra cosa és provar-ho.