Mor el notari i polític Raimundo Clar

L'any 1977 encapçalà la llista al Congrés de Diputats per Unió del Centre Democràtic. L'any 1979 va abandonar la política

dBalearsPalma07/03/10 0:00

El notari i expolític Raimundo Clar Garau morí ahir a Palma víctima d'una llarga malaltia. Nascut l'any 1931 a Algaida, Clar va ocupar importants càrrecs polítics durant la transició. Hi destaca el paper que tingué com a diputat en el Congrés a les primeres eleccions democràtiques del 1977, on presidí la Comissió de Cultura. L'any 1978 fou elegit conseller de Cultura del Consell General Interinsular. L'any 1979 abandonà la política activa.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Madrid l'any 1953, Clar exercí com a notari a les localitats de Gérgal (Almeria), Belvís de la Jara, Àvila, Lalín (la Corunya) i Palma des del 1971 fins al 2001, quan tancà el despatx del carrer de Sant Miquel.

Entre els anys 1974 i 1977 tingué diversos càrrecs, com el de degà del Col·legi de Notaris, el de conseller del Banc de Crèdit Balear i el de president de la Federació catòlica d'associacions de pares d'alumnes. També fou professor de Dret Mercantil entre 1985 i 1988 i a la dècada dels seixanta ja havia impartit classes de Dret Civil a la Universitat de Madrid.

Els estudis sobre el Dret Civil de Balears realitzats per Raimundo Clar tenen un gran prestigi entre els juristes. Participà en la comissió que elaborà l'avantprojecte de llei de la reforma de la compilació de Dret Civil de Balears.

L'any 1985, Clar accedí a la presidència del Círculo Mallorquín. Col·laborà amb el grup que va preparar la documentació prèvia a la canonització de Ramon Llull, figura de la qual era un declarat admirador. També fou president de l'Acadèmia de la Cuina i el Vi de Mallorca.

Dins l'àmbit polític, Raimundo Clar va ser un home compromès amb l'etapa que es va obrir a Espanya després de la mort de Franco, l'any 1975. Membre del consell polític del Partit Popular que liderà Pio Cabanillas, va fundar i presidir Concurrència Democràtica Balear, associació política que es va integrar a Unió del Centre Democràtic.

Clar encapçalà la llista de la UCD a les primeres eleccions democràtiques fetes a l'Estat espanyol. A les Illes Balears, la seva candidatura obtingué la victòria amb quatre dels sis diputats de la circumscripció. A més de Clar, foren elegits Santiago Rodríguez-Miranda, que amb posterioritat fou ministre de Treball, Miquel Duran i Francesc Garí. Pel PSOE, els triats foren Félix Pons i Emilio Alonso. L'any 1979 s'acomiadà de la política.