Els familiars de malalts mentals: “Estam sols. Ningú no ens ajuda”

Tot i així, una delegació del col·lectiu registrà un manifest adreçat a Thomàs, en el qual criticaven "la manca de recursos existents per tenir cura dels nostres familiars". I és que manquen ajudes econòmiques directes i llars d'acollida (sotmeses a llargues llistes d'espera), a més de centres de dia on els malalts puguin desenvolupar tallers.

Segons Josep Serra, que lliurà el document reivindicatiu a la Conselleria, "demanam el mateix que l'any passat". És a dir, que no s'ha atès cap de les seves demandes.

Arribats a aquest punt, alguns familiars varen anar més enllà i criticaren la manca de feines que es reserven a aquest tipus de malalts. Luisa García, per exemple, creu que les associacions que treballen amb malalts mentals "tan sols volen tenir feina, o sigui una cadira". I contraposa: "Per als nostres familiars mai no n'hi ha". García, que té dos fills i el marit malalts, pensa que els col·lectius d'ajuda no són eficients.

Per altra banda, Catalina Esteban optava per reivindicar la creació d'una Fundació específica per a aquests afectats. I conclou: "Ens sentim sols. Abandonats. Ningú no éns ajuda". Almanco, no tant com elles voldrien.