algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.54°
18°

Per la llengua

Més de 12.000 persones participen a Palma en la cadena humana pels drets lingüístics. La convocatòria supera les previsions i fa palesa la voluntat de la societat civil mallorquina de viure en català. L'OCB demana respecte al consens en matèria de normalització

Una gernació omplí ahir el centre de Palma, una vegada més, en defensa de la llengua catalana i els drets dels seus parlants. L’exitosa convocatòria de l’Obra Cultural Balear aconseguí bastir no una, sinó dues cadenes humanes des de la plaça d’Espanya fins al Parlament de les Illes Balears.

Més de 12.000 persones –entre 15.000 i 20.000 segons els organitzadors, 4.000 per la Policia Local i només 3.600 segons els càlculs de la Policia Nacional– van prendre part d’una convocatòria que serví per traslladar fins a la seu de la sobirania popular un missatge a favor de la plena normalització de la llengua catalana. L’èxit de la crida de l’OCB fou tan gran que, quan encara no s’havia format la primera cadena, els voluntaris de l’organització començaren a muntar-ne una altra; les millors previsions s’havien vist superades per la resposta ciutadana.

Tot i que l’acte havia de començar a les 18 hores, com acostuma a passar en aquesta classe d’esdeveniments no fou fins a les 18.30 que els testimonis que contenien els manifests de l’Obra començaren a recórrer les cadenes.

Abans, però a la plaça Major hi hagué una ballada popular amb els grups Sarau Alcudienc i Música Nostra. i a Cort, tingué lloc una festa infantil amenitzada per Cucorba. Allà mateix estaven convocats els nouvinguts que se sumaren a la cadena.

Manifestació

Acompanyats durant tot el recorregut per la música dels xeremiers, els testimonis començaren a passar de mà en mà mentre una pancarta amb el lema "Drets per la llengua!" els seguia pel centre dels carrers. Es recolliren així totes les peces de la cadena que ja havien passat el relleu i es formà una manifestació improvisada.

Duien la pancarta el catedràtic Xesc Bujosa; la secretària general de CCOO, Katiana Vicens; Pep Juárez, secretari de la CGT; Maria Antònia Font i Sebastià Serra, de l’STEI-i; Antoni Torrens, de l’associació cultural Albopàs; i l’infermer i glosador Macià Ferrer.

I formant la cadena hi havia joves, gent gran, infants, nouvinguts i, en un lloc preferent del recorregut, un col·lectiu del treballadors del sector sanitari vestits amb les bates de la feina, en clara resposta a la manifestació convocada per alguns sindicats mèdics contra la llengua catalana.

El carrer de Sant Miquel, primer tram de la cadena i habitualment ple de gent que aprofita el dissabte horabaixa per fer compres, anava ple de gom a gom, tot formant una marea taronja amb les banderes de l’Obra Cultural.

De fet, durant gran part del recorregut, els voluntaris de l’Obra hagueren de demanar contínuament als assistents que continuassin cap endavant, perquè els carrers es feien estrets.

"Continuar amb la lluita"

Finalment, una hora després de l’inici, els testimonis completaren el camí i arribaren al cadafal instal·lat davant del Parlament.

Allà dalt, l’infermer Macià Ferrer, en representació del sector sanitari favorable a la normalització de la llengua catalana, va llegir unes gloses en què engrescava a reivindicar els drets lingüístics i satiritzava els contraris a l’ús del català en la sanitat.

A continuació, Sebastià Maimó, president de Joves de Mallorca per la Llengua, agraí als presents la seva participació i els animà a mantenir la lluita per la llengua.

Els següents a fer ús de la paraula foren Xesc Bujosa i Clara Kellner, els quals llegiren el manifest de la cadena humana. Hi demanaren a les forces polítiques respecte al consens a què s’havia arribat en matèria de normalització lingüística i a la societat, que aïlli públicament els sectors que fomenten la confrontació.

Finalment, el president de l’Obra Cultural Balear va llegir un discurs (vegeu pàgina 11 ) i el cant de La Balanguera posà la fi a una diada en què la societat civil de Mallorca tornà a fer palès el seu desig de viure amb normalitat en llengua catalana.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 9
Siguiente
Per tip, fa mes de 14 anys
Mira, quan has hagut de menester el castellà per venir a parlar per aquí? Mai! Quan han estat les gloses o els topònims en castellà a Mallorca? Mai!

Si no entens què vol dir llengua pròpia, mira-ho a la declaració universal dels drets lingüístics (linguistic-declaration.org). A Mallorca la llengua pròpia és la que hi parlam des del segle XIII i el castellà és la que s'intenta imposar des del segle XVIII, i encara no aferra.

Més proves que el castellà no és propi d'aquí: no hi ha "modalidades insulares del castellano", i sempre que deim "mallorquí" ens referim a la llengua en què es diu "bon dia", no a la que diu "buenos días". Perquè no és d'aquí! Tot el castellà és d'imposició!

Tu què ets, com el repadrí d'en Mayor Oreja, que prohibeixes als teus fills parlar català a casa perquè aprenguin bé el castellà i així es perdi la llengua d'aquí?
Valoració:-2menosmas
Per Upupa epops, fa mes de 14 anys
Ay Felipe quanta raó tens i que tot solet te trobes aquí, jo te dons¡c sa raó; ten en compte que els governs nacionalistes molts des pacte OCB, IB3 i altres institucions amagades dins plataformes, tenen s' objectiu de ser intolerants procatalanistes, antiespanyolistes i quasi podriem dir antimallorquinistes o antibalears.
Valoració:2menosmas
Per Upupa epops, fa mes de 14 anys
Llengua pròpia del país= castellà; llengua IMPOSADA = CATALÀ STANDARD (p.e. IB3)
Jo..tipet en lo llest que podríes ser i lo curt que ho demostres...que no t'enteres? s'unica llengua imposada és el català standard, es castellà ha sigut. és i serà per molta de mal de panxa que te faci a tu i als teus companys intolerants catlanistes, sa llengua des nostre pais , es castellà que tots feimservir a ESPANYA i cada modalitat del català a ses illes sobreviurà si deixau de ser més franquistes que en Franco, de moment ho tenim malament amb voltros!!!!

D'acord en què MAI s'ha de tallar d'educació ni sanitat, però els darrers governs comencen sempre a tallar per aquí; si no queda més remei que tallin dels presupost de política lingüística que ja estàbé de donar doblers pel català... com si s'educació només fos es catalá!!!
Valoració:2menosmas
Per tip, fa mes de 14 anys
Mira que ets pesadet. Aquí hi ha dues llengües oficials, una pròpia i l'altra imposada.Quina part de la frase és la que no acabes d'entendre?

Per cert, ja que reconeixes la realitat multilingüe, que no bilingüe. A tu te pareix normal que els menuts que parlen àrab o xinès els hagin d'imposar aprendre una llengua, el castellà, que ni és la seva familiar ni és la pròpia d'aquí? Estan discriminats respecte dels sudamericans, que estudien la seva familiar i la pròpia d'aquí.

Està molt bé que els que volen aprendre espanyol ho puguin fer, sempre que hi hagi prou demanda i una oferta variada -no com la d'ara-, però imposar l'espanyol a tothom indiscriminadament és una injustícia.
Valoració:-3menosmas
Per Upupa epops, fa mes de 14 anys
"La convocatòria supera les previsions i fa palesa la voluntat de la societat civil mallorquina de viure en català" NO S'HO CREUEN NI ELLS"""
Mai sa societat civil mallorquina viurà en català...deixau de dir mentides i mirau de cara a sa realitat plurilingüe de sa nostra terra on es mallorquí és i serà sempre una llengua minoritària COLPA VOSTRA I NOMÉS VOSTRE per voler-la IMPOSAR en contes de convidar a APRENDER-LA.
Valoració:-1menosmas
Per WE HAVE A DREAM!, fa mes de 14 anys
16/05/2009 EL SINGULAR DIGITAL
Pastilles de papiroflèxia
GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA FARSA
"Espanya és una ficció que no se sent, que s'amaga, que es falseja"
Francesc Canosa Farran
Estem plens de joia. I de collarets, anells, polseres. Les notícies són fabuloses diria jo. Per exemple, en el camp de la cultura estem a punt d'enllestir grans projectes com a país. Aviat es trobarà a les llibreries i tendes de licors la Gran Enciclopèdia de Farses i Farsants. Colossal aportació al coneixement que aconsegueix democratitzar i socialitzar el saber i la veritat com mai s'havia aconseguit fins ara. Estem davant d'un obra absoluta, exhaustiva, rotunda. Per exemple, la lletra Z l'omple exclusivament Zapatero i els seus Zequaços.

Gràcies a l'Enciclopèdia per primer cop en la història d'aquest país els nostres infants, gorrions, adolescents, geranis, fantasmes, hàmsters, padrins, alzineres... Tot ésser, mort, viu, o en procés d'excedència existencial, tindrà al seu abast una informació única, veritable. A més, presentada d'una manera senzilla i comprensible fins i tot per un taula de planxar. Per exemple, podran saber, per sempre més, que el PSOE i el PP és el mateix. Que no hi ha diferències. Que uns no són bons i uns altres dolents. I pels ionquis de l'escepticisme i el relativisme, de regal, la cronologia on es demostra científicament i teològicament que els socialistes espanyols del segle XIX són pastats als del XX, el XXI, o el futur segle XXXXXXXX. X d'obscenitat, d'immoralitat, de brutícia. X, de xup-xup, de bull l'olla, de xerrameca, de xerric insuportable, de xoc anunciat.

E, d'Espanya i d'espifiada, errada, espina, empresonar, embeinar, espantós, escorpí, esgarrapada, esgüell.... Però no ens esforcem, eliminem, eliminem i encarem l'entrada enraonadament, efectivament: Espanya no Existeix. Eh? Això ho sap fins i tot L'Home Invisible. Proves. Dimecres no es va veure un partit de futbol: es va veure un punt d'inflexió: la xiulada. Xiulem perquè Espanya no existeix. Barça-Bilbao. Catalunya-Euskadi. Espanya no hi és: visualment, sonorament. I l'himne. I la Copa, també. Tot s'esfuma. Espanya és una ficció que no se sent, que s'amaga, que es falseja. Espanya és aquesta TVE immaterial, avui en mans socialistes, ahir peperes, i ves rodant esperit en pena. Tot és el mateix. I avui la prova de que la mentida pot caure pel seu propi pes, que ja no cap més merda sota l'estora. La veritat està arribant i avui ho fa amb forma de pilota. Embranzida.

A l'E el lector pot trobar també una entrada per arrodonir aquesta tall rodó augmentatiu. El passat encercla. Recorda l'Espanya d'Alfons XIII? Com va acabar? Què va enderrocar el règim? Embolica que fa fort el que diu el periodista lleidatà Josep Maria Francés el 1931: “Una de les coses que més han contribuït a enderrocar vells privilegis i a desacreditar llegendes i mantes és l'aparició regular, damunt la premsa diària, de les fotografies de reis i prínceps... Els reis i reines, vistos en pintures de museus, són tots bells, gentils i arrogants... La precipitació amb que hom confecciona els periòdics i revistes fa que no sigui possible el retoc. Així no era estrany veure, entre nosaltres, fotografies reials que feien morir de riure, les unes per còmiques, i revoltaven altres pel rictus abandarrat de determinades actituds i gestes. Tot això minà el respecte de les multituds pel fantasma de la reialesa i contribuí no poc a que es fessin republicanes fins les cigarreres”.

Sí, el photoshop existeix, i milions de programes de manipulació d'imatges, però una xiulada com la d'aquesta setmana ja no la pot invisibilitzar ningú, ni TVE, ni ZP, ni Mazinger Z, ni el Zorro. La van voler tornar invisible i se'ls li va multiplicar la visibilitat. TVE ens farà lliures.... C, C, C, C, C, C, C, C... Caminant, camí. C, C, C, C, C, C... Copso, capto. La C s'ha de veure i sentir a tot arreu.

A la C, hi ha el català, Catalunya. C de cabrit, capsigrany, cec, càndid, cendra, castrat, contaminat, contradicció, contusionat, però la C és travesti. I també hi també hi ha una C que es transforma en constància, continuïtat, captivar, capacitat, correcte, crear, creure. El català ha de saber que la C, compleix, la Z menteix, enganya. Encara dubtem? La C és la diferència, la diferència existencial. Els C som bones persones, honrats, honestos. La C és Casa: el pare, la mare, els germans, els padrins, els tiets, els amics. Lo millor ho tenim a casa. La C, ens salvarà, ens ha salvat sempre. Complim i serem lliures. Compleix i teu serà el regne dels gerds. Ohhh!!!

O, d'Oasi. Oasi: Indret de terra fèrtil dins d'un desert on creix la vegetació gràcies a l'existència d'aigües subterrànies, de pous o de surgències. També, lloc, període, situació, que és com una excepció dins del desordre, dels neguits, etc. I que permet un repòs psíquic o físic. El coneixen, oi? Ens diuen que hi vivim! És C.

Durant els convulsos anys de la República espanyola el gran periodista Manuel Brunet és va inventar l'expressió “L'oasi” aplicada a Catalunya. Ha durat fins ara. El concepte l'han sentit, l'han repetit mil vegades, fins violar-lo. Però, em sap greu tenir que donar-los-hi la notícia: l'Oasi ha mort. RIP. Pols ets i en pols et convertiràs. El Cola-Cao és el sentit. Tot es desfa. No tenim vegetació, ni aigua, ni cocos, ni calma, ni tranquil•litat, ni res. Per no haver-hi, no hi ha ni dàtils amb bacon. Ens han xuclat, aspirat. Som desert. L'oasi és el somni humit de nàufrags d'arena. Ara toca caminar. Ser camell, beduí, ser terra. Cap on tirem? Cal buscar un nou Oasi. Cal somiar un nou país. Tenim tot el desert per nosaltres.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/gran_enciclop_dia_de_la_farsa_37297.php#
Valoració:6menosmas
Per tip, fa mes de 14 anys
Racisme és dir "catalufo" al català.
Valoració:16menosmas
Per Es suiss, fa mes de 14 anys
Felipe, te volia contestar punt per punt a tot l que dius al teu comentari. Pero sa coleccio de mentides es tan gran que crec que utilitzare el temps per altres coses mes utils. Despres de tot es el teu deure com a ciutada informarte un minim abans de parlar, i com espanyolet que ets prefereixes dir dois i que siguin es altres qui facin s'esforc de donar es arguments (no en dones ni un d'argument en es teu comentari, domes afirmacions que dones per fets). A mes, diuen que es neix ignorant, pero es molt dificil morir ignorant: si tu t'ho has proposat et costara bastant, i no sere jo qui t'ho faci mes dificil. Una petita dada, que a lo millor te motivara a llegir un poc d'historia abans de parlar i dir sa coleccio de dois que has mollat: Al principi del segle 20, ben abans que venguessin els espanyols a montar turisme i altres negocis facils (pilotassos i demes), les tres zones amb PIB generat mes elevat a Espanya eren, per ordre, el pais Vasc, Catalunya i Mallorca. Un altre: la primera aerolinea a Espanya es diu "Companyia Aeromaritima Mallorquina" i feia vols entre Barcelona i Palma ja al 1922. Si els nins aprenen historia, perque els adults se limiten a dir lo que senten d'altres adultes indocumentats i ignorants ?.
Au ido, lo que hem d'aguantar...
Valoració:7menosmas
Per sí a les sopes mallorquines, fa mes de 14 anys
Què mengen els ezpainols quan no tenen res pus? Doncs per exemple "migas, també conegudes com Migas de Pastor", "un plat típic amb el que s'aprofiten les sobres del pa dur, tot i que també es fan de farina. Són típiques de la zona sud-est de la península ibèrica. Les migues son semblants al cuscús àrab, i es diferencien dels menjars àrabs i jueus perque s'afegeix porc al plat."

Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Migas
Valoració:16menosmas
Per del gaztelera al castellano, fa mes de 14 anys
Per al qui no ho sàpiga, el castellà és un llatí de frontera malparlat per quatre joves bascos que cercaven un argot guai per distingir-se dels seus pares. En basc, del castellà se'n diu gaztelera, és a dir, gazte+ele+era, "a la manera de la llengua dels joves". És per això que l'espanyol només té cinc vocals i no té la "v", perquè és fet amb motlle basc i el basc té aquestes característiques. És com si ara nasqués un nou dialecte a partir de les abreviatures i paraules inventades que fan servir els joves per SMS; doncs així nasqué el castellà. Gazte+ele+era, recordem-ho: manera de xerrar del jovent.

Els espanyols volen exterminar el basc, a més del català, perquè sentir-lo els recorda contínuament quins són els seus orígens de mescladissa de per riure, de pidgin d'adolescents, però alhora no poden sofrir no comprendre'l, ni estan disposats a fer cap esforç per estudiar-lo, naturalment. També els sol coure bastant que els recordin que el primer document escrit en castellà és també escrit amb basc. Els experiments amb aquesta curiosa parla juvenil, el castellà, s'havien d'explicar en basc, la llengua seriosa i de prestigi que tothom comprenia en la zona on nasqué el castellà.
Valoració:16menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 9
Siguiente