Matas i la Colònia

Rere les petjades dels interposats i “testaferros”

En la investigació de la Colònia de Sant Jordi, el casal de Palma i el pis de Madrid s'ha descobert una mateixa tècnica

Joan RieraPalma29/04/09 0:00

La Guàrdia Civil, a les ordres de la Fiscalia Anticorrupció, ho té difícil per esbrinar quin és el patrimoni de Jaume Matas. La xarxa d’interposats ho difumina tot. No acaba de sortir del tot la mà del suposat propietari. Però en els casos que s’investiguen –el pis de la Colònia de Sant Jordi veí del centre d’interpretació de Cabrera i el casal del carrer Sant Feliu–, s’hi veu un mateix estil d’actuació, un cervell a l’ombra. A la Colònia de Sant Jordi, els propietaris dels terrenys adquirits per Matas quan era ministre per fer-hi el centre d’interpretació de Cabrera són els mateixos que obtingueren permís municipal per construir els dos blocs de pisos de primera línia dins la mateixa antiga finca. Familiars de Matas haurien accedit a la titularitat de dos d’aquests pisos.

Els propietaris i posteriors promotors dels dos edificis són una família de la qual formen part Francisca Bonet i Margalida Puigserver. Francisca Bonet és la propietària de l’agroturisme Son Bernadinet, situat a la carretera entre Campos i Porreres, molt a prop de dos camps de golf. Son Bernadinet obtingué el 1999 el premi al millor establiment rural d’Espanya, concedit per la revista Gran Hotel, fundada el 1992 coincidint amb la primera edició de Fitur. Bonet passà de recollir el premi, atorgat en l’època en què Aznar era el president, a negociar amb Matas, que fou nomenat ministre de Medi Ambient el 2000, la ubicació del centre d’interpretació en un dels seus solars.

Un altre premiat

En el cas del casal de Matas al carrer de Sant Feliu, hi apareix un altre premiat, en aquest cas Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma. Es tracta del restaurador Antoni Obrador, que va assumir la reforma del palauet. Obrador afirma que va fer la feina per "amistat" i que pràcticament no va percebre emoluments de part de Matas. Tanmateix, un dels empresaris que va treballar en la reforma del palau ha assegurat a la Guàrdia Civil que el va pagar "amb doblers negres"· Matas declarà a Hisenda que el palauet valia un milió, tot i que la Direcció General de l’Agència Tributària l’ha taxat en quatre milions d’euros.

De tota manera, el millor premi se l’endugué Bartomeu Reus Beltran, que va ser nomenat president de Gesa en els anys 90, quan Matas era president. Reus era company de Matas des que exercia com a secretari general tècnic de la Conselleria d’Hisenda i Matas, de director general. El pis de Matas a Madrid està a nom de Reus, que l’hi ha llogat. En la investigació del patrimoni de Matas sovint apareixen interposats premiats o que han assolit un lloc de rellevància. Casos diferents, però amb un mateix estil testaferril de fer les coses. Un altre exemple és el de Sebastià Vidal, que quan Matas va promoure el centre d’interpretació era regidor de Cultura de ses Salines. S’investiga la seva actuació en l’afer. El 2003 va ser presentat pel PP com a cap de llista i fou nomenat batle. Més tard esclatà el cas Cavallistes, quan es construí un ranxo il·legal dins la seva finca. Es va veure força a dimitir.