Una fórmula sense precedents

La moció de censura, ara tan en boca dels polítics, és un instrument parlamentari per enderrocar el president de l'Executiu que mai no s'ha fet servir en la història de l'autogovern, a pesar de greus tensions

Lluís PlanasPalma11/04/09 0:00

"Si és valenta, presenti una moció de censura". Així contestà el president del Govern, Francesc Antich, a la cap de l’oposició, Rosa Estaràs, durant un recent debat parlamentari en què la popular l’havia instat a convocar eleccions de manera anticipada. En qualsevol cas, la fórmula de la moció de censura ara és en boca dels polítics arran de les tensions dins el pacte de governabilitat.

Però en 26 anys d’autogovern, i a pesar de les greus tensions polítiques que s’han viscut en aquest temps, no existeix cap precedent de la utilització d’aquest instrument parlamentari que permet enderrocar el president de l’Executiu i nomenar-ne un de nou sense passar per les urnes, només amb la conformació d’una nova majoria de diputats a la Cambra.

Sí que existeix un precedent sobre un fórmula semblant: la qüestió de confiança. Durant la primera legislatura, el novembre de 1984, l’aleshores president Gabriel Cañellas (AP) la plantejà davant la Cambra obligat per Jeroni Albertí (UM), que volia que es visualitzàs que Cañellas depenia del seu suport extern arran de la delicada situació del conservador per la seva participació en les constructores Zeus i Torcal, concessionàries del Govern. Amb tot, Cañellas aconseguí que la Cambra li renovàs la confiança gràcies al vot d’UM. Si hagués perdut, la qüestió de confiança estableix que hauria d’haver dimitit perquè el Parlament elegís un president nou.

També hi hagué una moció de censura el 1996, quan l’expresident Cristòfol Soler (PP) fou obligat a dimitir pel seu propi grup parlamentari, en una convulsa legislatura que acabà Jaume Matas.